La passi¨® dels Mossos d¡¯Esquadra per la lectura i l¡¯escriptura
Un grup d'agents ha muntat un club de lectura de novel¡¤la negra a una comissaria
¡°Tots tenim un costat fosc, alguna cosa recargolada a dins. Qualsevol ¨¦sser hum¨¤ pot arribar a fer qualsevol cosa si les condicions s¨®n prop¨ªcies¡±, defensa Agust¨ª Y?iguez. Est¨¤ parlant de la novel¡¤la El psicoanalista, del nord-americ¨¤ John Katzenback. Sabeu de qu¨¨ va? Ricky Starks, un psicoanalista avorrit, rep una carta an¨°nima d'un psic¨°pata, potser un pacient seu. Li d¨®na 15 dies perqu¨¨ descobreixi la seva identitat i si no ho aconsegueix el commina al fet que se su?cidi. En cas contrari les conseq¨¹¨¨ncies seran terribles. ¡°No ¨¦s recargolat¡±, rebat Patricia Vidal. ¡°?s un llibre molt optimista. Ens explica que el canvi a la vida ¨¦s possible¡±.
Aquests dos professionals debaten en¨¨rgicament amb altres col¡¤legues i amics sobre el llibre de Katzenback al Club de Lectura de Novel¡¤la Negra dels Mossos d'Esquadra, a la comissaria barcelonina del carrer de Bol¨ªvia. El debat el dirigeix el llibreter de la Negra y Criminal Paco Camarasa. Hi assisteixen els mossos Montserrat Vi?uales, Agust¨ª Y?iguez, Carlos Otamendi i Carles Vall¨¨s; l'administratiu Ramon Soriano; la psic¨°loga Patricia Vidal; les magistrades Zita Hern¨¢ndez i M¨ªriam de Rosa; la t¨¨cnica judicial Rosa Torada i el metge Valent¨ªn del R¨ªo.
¡°Som uns freakys¡±, admet un dels participants al club, que dura prop de dues hores i es va crear el 2009
Probablement els nom d'algun dels participants us resultar¨¤ familiar, per¨° tots tenen molt clar que hi assisteixen com a lectors i punt. La graduaci¨® o la situaci¨® professional de cadascun es queda fora de la sala de reunions de la comissaria. ?s una colla molt diversa. ¡°Som uns freakys¡±, bromeja Otamendi. Estan relacionats professionalment i comparteixen la seva passi¨® per la novel¡¤la negra. ¡°Alerta, que tamb¨¦ llegim altres coses¡±, diu Y?iguez, que est¨¤ llegint Ricard III. De tant en tant, despr¨¦s de la reuni¨®, que dura entre una hora i mitja i dues, se'n van a sopar junts per continuar parlant de llibres i de l'actualitat. ¡°Tots treballem molt, per¨° el club ¨¦s enriquidor¡±, diu Torada.
S¨®n bons lectors, exposen molt b¨¦ les seves conclusions. ¡°El psicoanalista gaireb¨¦ fa que et psicoanalitzis a tu mateixa¡±, afirma Hern¨¢ndez. ¡°Est¨¤ ben plantejada, primer la v¨ªctima es converteix en ca?ador i despr¨¦s va a totes. T¨¦ un final justicier. Hi estic a favor¡±. ¡°?s una venjan?a refinada. T¨¦ pocs personatges i fa que dubtem de tots¡±, afegeix Torada. ¡°?s una met¨¤fora de la felicitat. El psicoanalista t¨¦ una vida ordenada i confortable i no ¨¦s feli?, per¨° quan fuig a Hait¨ª no t¨¦ res i ¨¦s feli?¡±, opina Vall¨¨s.
Otamendi s'apunta a la idea del canvi de vida: ¡°La vaig llegir com un b¨°fia per veure com ho feien. El doctor Stark era un tipus pesat, un mort en vida, fins que el psic¨°pata fa que tot canvi?¡±. Del R¨ªo la defineix com una ¡°novel¡¤la Ikea¡±, ¡°perfectament travada¡±. ¡°Planteja l'etern triangle: qu¨¨ som, qu¨¨ volem ser i com ens veuen els altres¡±.
Soriano ¨¦s gaireb¨¦ l'¨²nic que El psiconalista no li ha agradat. ¡°?s completament inversemblant¡±. La va abandonar a la p¨¤gina 80, per¨°, en un sopar a BCNegra, els seus companys el van conv¨¨ncer que l'acab¨¦s, la va acabar i va continuar sense agradar-li. ¡°Utilitza la t¨¨cnica del continuar¨¤, amb cap¨ªtols curts, que ¨¦s una bona eina d'entrenament. Ideal per llegir als aeroports i vols llargs¡±, conclou Camarasa.
Al final, una mica de tafaneria. Tots s'interessen pel futur del jutge Santi Vidal i riuen? amb el sumari perdut dels ordinadors de B¨¢rcenas a l'Audi¨¨ncia de Madrid
Al final, una mica de relax i tafaneria. Tots estan molt interessats pel futur del jutge Santi Vidal, el de ¡°la Constituci¨® catalana¡±, i tots es fan un fart de riure pel sumari perdut dels ordinadors de B¨¢rcenas a l'Audi¨¨ncia de Madrid. ¡°Si deix¨¦ssim un llibre a la comissaria o al jutjat no duraria ni un segon, per¨° si deixem un atestat no se l'emporta ning¨²¡±.
El Club de Lectura dels Mossos es va crear el 2009. El primer llibre que van llegir va ser Echo Park, de Michael Connelly. Al principi, els interessaven novel¡¤les protagonitzades per policies, detectius i fins i tot periodistes, per¨° ara el ventall ¨¦s m¨¦s ampli. En aquest curs, han llegit, entre d'altres, 1280 ¨¤nimes, de Jim Thompson; Lennox, de Craig Russell o Testigo involuntario, de Gianrico Carofiglio. Trien, a m¨¦s, al final de curs, cada any, la novel¡¤la que els ha agradat m¨¦s: El poder del perro, de Don Winslow; Cabaret Pompeya, d'Andreu Mart¨ªn; o La playa de los ahogados, de Domingo Vilar.
El que els agrada m¨¦s ¨¦s que l'autor del llibre assisteixi a les sessions i despr¨¦s sopen tots junts. Hi han passat, per exemple, Andreu Mart¨ªn, Lorenzo Silva o Marc Pastor. ¡°A nosaltres ens agrada parlar amb ells del llibre que hem llegit i a ells els interessa saber detalls de com treballem els mossos i els jutges¡±.
Els fa molta gr¨¤cia que alguns dels seus col¡¤legues escriguin novel¡¤les polic¨ªaques, ¡°una cosa m¨¦s que atestats¡±, i, encara que no ens diuen noms, saben que almenys la novel¡¤la d'un mosso ¡°va mosquejar els caps¡± perqu¨¨ era una mica cr¨ªtica amb el cos.
La passi¨® per les lectures negres dels Mossos ¨¦s gaireb¨¦ paral¡¤lela a la d'escriure. Paco Camarasa diu que acumulen tanta experi¨¨ncia que molts desitgen transcendir-la liter¨¤riament. La veritat ¨¦s que hi ha bons autors i bones novel¡¤les. V¨ªctor Ruiz del ?rbol i Marc Pastor, sense anar m¨¦s lluny, s¨®n excel¡¤lents. Van comen?ar gaireb¨¦ al mateix temps i tots dos han creuat fronteres.
Els fa molta gr¨¤cia que alguns
Ruiz del ?rbol (Barcelona, 1968) va entrar als Mossos d'Esquadra el 1992, despr¨¦s d'haver estat policia municipal. Va debutar amb El peso de los muertos (2006). Dos anys despr¨¦s, va quedar finalista del Premi Fernando Lara amb El abismo de los sue?os, que no es va publicar. La tristeza del samur¨¢i (2011), va ser el seu enlairament definitiu. La novel¡¤la, com bona part de les seves t¨¦ una doble trama que es desenvolupa de forma paral¡¤lela, a Extremadura el 1941 i a Barcelona el 1981. Un crim com¨¨s durant la postguerra tindr¨¤ conseq¨¹¨¨ncies en tres generacions d'una fam¨ªlia.
Despr¨¦s de l'¨¨xit d'aquesta novel¡¤la, que va obtenir, entre d'altres, el Prix du Polar Europ¨¦en el 2012 i que ha estat tradu?da a nombrosos idiomes, Ruiz del ?rbol va deixar els Mossos i es va dedicar a escriure. Fins ara, ha publicat Respirar por la herida (2013) i Un mill¨®n de gotas (2014). En general, les seves hist¨°ries, molt treballades, es mouen entre el present, el passat i la mem¨°ria, el b¨¦ i el mal i el suspens.
Marc Pastor (Barcelona, 1977) treballa a la policia cient¨ªfica dels Mossos. Com a escriptor, es va donar a con¨¨ixer el 2008 amb La mala dona, que va obtenir el primer premi Crims de Tinta, i s'inspira en el cas d'Enriqueta Mart¨ª, la vampira del carrer de Ponent. ¡°Quan la vaig escriure estava investigant el cas de l'assassina d'ancianes i quan vam detenir la Remei, el seu perfil em va ajudar a recrear la personalitat de l'Enriqueta¡±, va explicar a aquest diari.
Abans havia publicat, Montecristo (2007), un thriller d'aventures sobre nazis malvats i republicans que fugen de Mathausen. Aquestes dues i la seg¨¹ent, L'any de la plaga (2010) ¨Cterror, ci¨¨ncia ficci¨® i aventura urbana en una Barcelona de la fi del m¨®n¡ªconformen una trilogia sobre hist¨°ries que fascinen l'autor. Bioko (2013), una nova mostra de fusi¨® de g¨¨neres: novel¡¤la negra, terror i aventura, ¨¦s ara com ara l'¨²ltima que ha publicat.
La passi¨® per les lectures negres dels Mossos ¨¦s gaireb¨¦ paral¡¤lela a la d'escriure
Eduard Pascual (Barcelona, 1965), resident a Llers (Girona) va ser especialista en investigaci¨® criminal dels Mossos fins al 2005, en qu¨¨ va deixar el servei per una malaltia auditiva, encara que segueix en actiu a l'administraci¨®. C¨°dex 10 (2009), ¨¦s una de les primeres aportacions del subg¨¨nere conegut com a procediment policial al treball dels Mossos. Policies, delinq¨¹ents, v¨ªctimes i testimonis desfilen per aquests relats protagonitzats pel sergent Francesc Montagut.
En el umbral de la muerte (2010) ¨¦s un original homenatge a Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n: un assass¨ª en s¨¨rie escull casos de Carvalho i els recrea en cadascun dels seus crims.
M¨¦s mossos escriptors: Rafa Melero (Barcelona, 1972), cap de la comissaria de Ponts (Lleida) i 12 anys a la policia judicial, ¨¦s autor de La ira del F¨¦nix (2014), que anteriorment va autoeditar en catal¨¤. Tracta de les dificultats del Grup d'Homicidis de Barcelona per atrapar un psic¨°pata. Apareixen tangencialment en la novel¡¤la alguns dels casos en qu¨¨ va intervenir, com el de l'assassinat de les dues policies en pr¨¤ctiques que van ser assassinades a l¡¯Hospitalet.
Ivan Llamb¨ª (Barcelona, 1979), mosso a Vilafranca del Pened¨¨s, va aprofitar els llargs torns de nit, per escriure la seva primera novel¡¤la, Els hereus del Tercer Reich, en la qual enlla?a l'aparici¨® del cad¨¤ver d'una dona al pant¨¤ de Foix amb descendents de coneguts personatges del nazisme.
Daniel Santi?o, mosso adscrit a l'?rea B¨¤sica Policial de l¡¯Hospitalet, ha guanyat el Premi de Novel¡¤la Negra L¡¯H Confidencial, convocat per l'Ajuntament de l'Hospitalet, Roca Editorial i la Biblioteca la B¨°bila, amb Los cr¨ªmenes del opio, que es publicar¨¤ al mar?. El jurat ha considerat en aquest thriller de procediment policial ¡°l'excel¡¤lent estructura de la trama, la tensi¨® tan forta que desenvolupa la novel¡¤la i l'habilitat de l'autor en el prove?ment i la dosificaci¨® de detalls i dades de la investigaci¨® que arrossega el lector a un final sorprenent¡±. ?s la primera vegada que un mosso guanya el premi L¡¯H i tamb¨¦ la primera vegada que la trama es desenvolupa a l¡¯Hospitalet, la ciutat que el convoca. Caldr¨¤ llegir la novel¡¤la.
Mossos apassionats per la lectura i mossos apassionats per l'escriptura. ?s una imatge diferent de la qual ens acostumen a donar i solem tenir.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.