¡°El paisatge ¨¦s important per¨° les persones, tamb¨¦¡±

Ara el general retirat de l¡¯Ex¨¨rcit Luis Alejandre Sintes (Ma¨®, 1941) fa de pol¨ªtic, i s¡¯enfronta a una altra batalla local amb molt d'eco extern ¨Cals mitjans i les xarxes¨C. T¨¦ un conflicte obert amb una part de l¡¯opini¨® p¨²blica contra la seva obra estrella, la nova carretera general Me-1. Ell ¨¦s el conseller vicepresident pel PP del Consell de Menorca i t¨¦ la missi¨® d¡¯acabar el que creu un repte hist¨°ric i de progr¨¦s, una infraestructura que creua i xapa l¡¯illa i que pensa que ha de durar 20 anys.

Alejandre no fa passes endarrere mentre el cas de la nova via i les grans rotondes ¨¦s una tempesta que no minva. ?s un home de m¨¤ ferma i paci¨¨ncia, no debades va ser cap de l¡¯Estat Major, rellevat despr¨¦s del tr¨¤gic accident del Yak-42. De militar va actuar per posar pau a Col¨°mbia, Nicaragua, el Salvador i Guatemala. Escriu articles i llibres. T¨¦ set fills.

Pregunta. Guanyar¨¤ aquesta batalla de la carretera general?

Resposta. No ¨¦s q¨¹esti¨® de guanyar o perdre. He intentat ¨Cho assegura¨C consensuar-ho al m¨¤xim. Per¨° nosaltres ¨Cper jo¨C no dissenyem carreteres. Ho fan els enginyers de Camins amb dos manuals sota el bra?: el reglament del Ministeri de Foment, que ¨¦s qui paga, i les normes mediambientals que dicta la Comissi¨® Balear de Medi Ambient. ?s la norma la que marca. No el gust; sobre gustos, colors; tot s¨®n parers.

P. Guanyar¨¤ tamb¨¦ davant l¡¯opini¨® cr¨ªtica?

R. No vaig venir a Menorca a guanyar sin¨® a servir. Som menorqu¨ª pels quatre costats. Estic b¨¦ de salut als meus gaireb¨¦ 74 anys i no necessit res m¨¦s. S¨¦ que quan s'acabi la carretera molts ho agrairan perqu¨¨ dissenyem per als propers 20 anys un tra?at de 1870.

P. En qu¨¨ s'assembla la vida pol¨ªtica a la seva vida anterior a l'Ex¨¨rcit?

R. La gesti¨® d'interessos p¨²blics t¨¦ molt en com¨². Per¨° hi ha difer¨¨ncies. Jo vaig deixar l'uniforme el 2004. Ha plogut molt. No em penedesc d'haver fet el pas per servir la meua illa.

Com deia Kennedy: "No et preguntis cada mat¨ª qu¨¨ pot fer el teu pa¨ªs per tu; pregunta't qu¨¨ pots fer tu per ell". Ho he intentat almenys.

P. Creu que la mida de l'obra es correspon amb la necessitat?

El moment preelectoral indiscutiblement influeix

R. S¨ª, sense cap dubte. La carretera suporta en temporada alta un ¨ªndex de 19.500 vehicles. Amb aquestes dades a Mallorca la carretera Campos-Llucmajor es desdobla sense problemes. El nostre desdoblament constava al programa del PP que va guanyar les eleccions amb 18.000 vots.

P. Quina ¨¦s la ra¨® de seguretat que la justifica?

R. La carretera t¨¦ moltes entrades a l'esquerra [a contra sentit] que ¨¦s el perill que es vol pal¡¤liar. Els enginyers pretenen "donar solucions de seguretat d'un desdoblament, sense necessitat de desdoblar". Aix¨° ja es va decidir el 2007, quan es va signar el Conveni Foment-Consell entre Joana Barcel¨® i Magdalena ?lvarez [del PSOE] pel qual ¨Cigual que altres illes¨C es donava consideraci¨® de carretera de l'Estat a la Me-1 i se la dotava de fons per a aix¨°.

P. Que li sembla la protesta que s¡¯ha al?at a Menorca?

R. ?s un dret constitucional que respect. Est¨¤ molt marcada pel color de l'equip que ara governa (PP). Quan es va construir la variant de Ferreries (PSOE) tot es va mantenir en silenci. El moment preelectoral indiscutiblement influeix. Recordo que aquest tram va haver d'executar-se el 2010. Sense comentaris.

P. Ara els opositors a la Me-1 tenen complicitat de vip residents o turistes. Serrat, Gabilondo, Buenafuente.

R. No tots opinen igual. No tots fan soroll. Per a alguns, "Menorca en t¨¦ prou com est¨¤" encara que siguin els que s'han enriquit construint Benidorm. Per¨° hi ha una Menorca que creua en 40 autobusos cada dia, entre Ma¨® i Ciutadella; hi ha una Menorca de distribuci¨® (la Uni¨® Europea ja autoritza camions de 30 metres), una de transport escolar, de recollida de llet, de competicions esportives que no tenen voral suficient per c¨®rrer amb seguretat. La carretera donar¨¤ vida al cam¨ª d'en Kane (ruta del XVIII) com a via alternativa, l'estacionament al costat de monuments megal¨ªtics, permetr¨¤ el tr¨¤nsit de tractors i vehicles lents amb seguretat.

P. Qu¨¨ volia dir a TV3 quan va esmentar que Menorca patia "depressi¨® mental"?

No ¨¦s adequat havent perdut estrepitosament a Menorca utilitzar el carrer i la pancarta

R. Vull dir que Menorca ha perdut emprenedors i iniciatives. Els que aguanten el tipus s¨®n generacions ja madures; fins i tot els moviments de voluntariat s¨®n veterans. Jo tinc set fills i sis han de treballar fora. ?s a dir, no pot acollir els seus fills brindant-los treball. Tenim sis mil persones a l'atur. Quan apareix qualsevol projecte, de seguida es recullen signatures i s'avorta. Per descomptat el paisatge ¨¦s important ¨Cfa deu anys que treballo amb un grup irrepetible de voluntaris per recuperar un hospital a l'illa del Rei¨C per¨° les persones tamb¨¦ s¨®n importants. Sense activitat econ¨°mica, sense emprenedors, sense feina ben feta, no hi haur¨¤ bones connexions a¨¨ries ni hi haur¨¤ una millora en l'economia de tota l'illa.

P. Poc temps abans de les eleccions, el PP ha fet el c¨¤lcul de baixes electorals d¡¯aquest llarg cas de la carretera general?

R. Crec que cal fer les coses a consci¨¨ncia, sense pensar massa en resultats electorals. El PP va guanyar a Menorca amb 18.000 vots. L'equip en qu¨¨ m'he integrat ¨Csom independent¨C ¨¦s capa? i honest. La democr¨¤cia es basa en el vot. I si canvia el sentit del vot es respectar¨¤. Per¨° no ¨¦s adequat havent perdut estrepitosament utilitzar el carrer i la pancarta com a alternativa. Se manifestaren els mateixos quan es va construir la variant de Ferreries que es va menjar 32 milions d'euros en 800 metres?

P. Quin ¨¦s l'estat de les obres de la carretera ? Com valora la pressi¨® de la Uni¨® Temporal d¡¯Empreses que no tira endavant la via?

R. L'obra est¨¤ executada en un 10%. Les empreses guanyen la licitaci¨® sense ser l'oferta m¨¦s barata ni la m¨¦s cara, especialment perqu¨¨ ofereixen dues millores: la reducci¨® substancial de les plataformes dels passos inferiors ¨Cuna de les demandes socials, que considerem possibles¨C i la reducci¨® del termini d'execuci¨® de l'obra: de 16 mesos a 14. A finals de febrer de 2014 coneixen la decisi¨®. El 30 de maig van signar el contracte Com introdu?en millores que valorem, ells van elaborar un projecte ref¨®s que va ser aprovat el 28 d¡¯agost i el 24 de setembre es va signar l'acta de replanteig. Tot normal.

P. D'on surt el torcebra??

R. A m¨¦s del que he dit abans, les empreses van presentar una bateria de sol¡¤licituds: un projecte modificat, suspensi¨® temporal parcial d'uns enlla?os, i ampliaci¨® del termini de finalitzaci¨® de les obres. M¨¦s endavant els vam contestar per comunicar-los que ¨¦s el director de l'obra a qui correspon presentar aquestes incid¨¨ncies. Negociem.