Torna el blau obrer

Em dic que necessito una mica d¡¯aire, que tantes coses que passen s¨®n tremendes, que fins una gripeta intestinal m¡¯aniria b¨¦ per deixar-me del tot baldada, descansar i evitar de veure per la tele la fam¨ªlia Pujol retent (¨¦s un dir) comptes davant la comissi¨® del Parlament, i me¡¯n vaig de rebaixes, que s¨®n els ¨²ltims dies. Quan torno a casa, el glori¨®s Jordi Pujol Ferrusola encara est¨¤ detallant la llista de cotxes que t¨¦, i les motos, i com que s¨®n m¨¦s de les nou del vespre i la comissi¨® ha de plegar, la sessi¨® s¡¯aixeca a corre-cuita, sense cap mirament lit¨²rgic parlamentari, una cloenda que fa exclamar a J¨²nior amb veu petita per¨° audible per la c¨¤mera: ¡°Quin final m¨¦s caca¡­¡±.

Veig que David Fern¨¤ndez, president de la comissi¨®, es va mudar aquest dilluns per a la sessi¨® magnificent. Vestia samarreta, naturalment, ¨¦s el seu estil, una samarreta d¡¯un blanc resplendent amb un lema davanter: ¡°Allende¡± i les seves ulleres. Diu molt d¡¯aquest excel¡¤lent parlamentari, aquest blanc, diu for?a d¡¯un pol¨ªtic que lamento que, per discutibles opcions del seu grup, la CUP, no repeteixi en la pr¨°xima legislatura; la formaci¨® ¨¦s purista, com el blanc de la samarreta, i troba que els diputats no poden repetir. Mirin-s¡¯ho b¨¦, sisplau.

Com els deia abans, me¡¯n vaig anar de rebaixes. Al final dels saldos trobes coses interessants a preus rebentats i, a m¨¦s, pots veure com ve la nova temporada, els colors que el comer? destina, a finals de febrer, per a la primavera i l¡¯estiu. Estic en condicions de dir, com segurament ja han observat alguns de vost¨¨s, que el color que ve ¨¦s el blau obrer. Res del blau hostessa, el blau nit, l¡¯anyil, l¡¯indi ni el blauet ni els diferents tons del blau tex¨¤. Torna el blau obrer. El blau de les granotes dels metal¡¤l¨²rgics i dels mec¨¤nics. No crec que tingui relaci¨® amb els molts mec¨¤nics que J¨²nior necessita per al seu parc m¨°bil, la tend¨¨ncia ¨¦s global. Torna el blau obrer arreu.

Ja fa dies que m¡¯ho sembla, per all¨° d¡¯anar mirant aparadors i revistes que van canviant la fesomia dels saldos de l¡¯hivern per les temptacions del bon temps, per¨° ¨¦s que, a m¨¦s, l¡¯altre dia vaig passar per la llibreria Laie, on els periodistes culturals atorgaven el primer Premi Ressenya a l¡¯editor Herralde i ?qu¨¨ vaig veure? La seva s¨°cia, la sempre elegant, discreta i una de les dones (homes inclosos) que millor coneix el comer? literari, que va ser la fundadora i llibrera de la m¨ªtica Leteradura, Lali Gubern, coberta amb un impecable abric¡­ color blau obrer.

Torna el blau obrer. Qu¨¨ punyetes deu voler dir? La moda ¨¦s un dels nostres miralls, bastant t¨¨rbol. El primer modern, el poeta Baudelaire, va ensumar que la moda ¨¦s expressi¨® de la mort, at¨¨s que tot el que es posa de moda est¨¤ destinat a passar de moda. Per¨°, miri, jove, hi ha coses que no s¨®n nom¨¦s moda sin¨® que han arribat a la indument¨¤ria per quedar-s¡¯hi. Els pantalons de dona, les m¨¤nigues hiperllargues, els leggings, les samarretes d¡¯home enlloc de camises, i tantes peces. El blau obrer es quedar¨¤? O ser¨¤ l¡¯expressi¨® de la mort del seu mateix concepte? I, si ¨¦s aix¨ª, si est¨¤ destinat a morir la pr¨°xima temporada ¨Cla tardor-hivern que ve¨C ?¨¦s que torna ara com a tend¨¨ncia nost¨¤lgica d¡¯aquell m¨®n obrer desaparegut?

No han desaparegut els mec¨¤nics ni les seves granotes, no parlo d¡¯aix¨°. Tampoc s¡¯han fos els obrers, ni les obreres. El que ha desaparegut ¨¦s el m¨®n obrer del segle passat, en particular el de la segona meitat, que tantes coses havia millorat de la vida i les condicions de treball precedents, amb la seva aristocr¨¤cia obrera (la vaig con¨¨ixer, en dono fe, va existir) i el seu sentit no sols de classe, que per descomptat, sin¨® sobretot el seu sentit d¡¯ofici, l¡¯orgull obrer de saber fer coses, de fer-les b¨¦ i de cobrar-les b¨¦ a mesura que la feina s¡¯ho valia i el temps atorgava categoria al contracte. ?s aquesta la nost¨¤lgia que fa tornar el blau obrer als vestits de la nova temporada?

La cultura de l¡¯ofici est¨¤ massa destru?da

Qualsevol cosa em sembla b¨¦ si recorda que ens estem carregant les millores arduosament aconseguides per la vella classe obrera. Millores que ens han beneficiat a tots, tant en la sanitat com en l¡¯educaci¨®, les vacances pagades i les pensions, f¨®ssim obrers o no. La classe mitjana, tamb¨¦, tamb¨¦ se¡¯n va beneficiar, del blau obrer. Millores que, precisament per ser-ho, van canviar no sols l¡¯economia dom¨¨stica sin¨® tamb¨¦ les formes de vida, els costums ancestrals que lligaven els fills als pares com una propietat.

Qualsevol cosa em sembla b¨¦ si d¡¯alguna manera recorda que el m¨®n del treball d¡¯ara mateix ¨¦s esgarrif¨®s. L¡¯atur disparat per molts anys, i pel que sembla ens hi resignem. La cultura de l¡¯ofici que est¨¤ massa destru?da. I aquestes xifres: 5,7 milions de conciutadans cobren uns 645 € al mes; es tallarien una cama per ser mileuristes. Un 19% de difer¨¨ncia de salari entre home i dona. Un 16% dels assalariats treballen a temps parcial, sense saber quin horari ni quin torn faran dem¨¤, sis dies a la setmana.

B¨¦ pel blau obrer. ?s un color que d¨®na llum.

Merc¨¨ Ibarz, escriptora i professora de la UPF