El soroll i el no-res

En els debats sobre l'estat de la naci¨®, tan habitual ¨¦s que el president del Govern desplegui un balan? triomfalista com que el l¨ªder del principal partit de l'oposici¨® intenti fer-lo caure amb alguna variaci¨® de la f¨®rmula en quin pa¨ªs viu vost¨¨, amb els altres oradors com a polif¨°nic tel¨® de fons. Res d'aix¨° t¨¦ conseq¨¹¨¨ncies concretes i els protagonistes ni tan sols es consideren obligats a presentar una visi¨® de futur ni alguna cosa que remotament pugui semblar un projecte. Els poc usats mecanismes constitucionals de la q¨¹esti¨® de confian?a o la moci¨® de censura s¨ª que exigeixen la presentaci¨® d'un programa o que el Govern comprometi la seva responsabilitat sobre algun assumpte; per¨° els debats de l'estat de la naci¨® es limiten a discursos i gestos per a la galeria ¨Cla galeria pr¨°pia¨C m¨¦s l'aprovaci¨® ritual de mocions en la seva major part oblidades.

El debat d'aquest any ha tingut difer¨¨ncies importants amb el precedent. Quan es va celebrar el del 2014, Podem no havia fet la seva aparici¨® en el tauler pol¨ªtic i el PSOE estava dirigit per Alfredo P¨¦rez Rubalcaba. Un any despr¨¦s, Podem i Ciutadans tenen moltes possibilitats d'aconseguir un tros del Congr¨¦s dels Diputats, segons les enquestes. Resulta prematur predicar la mort del bipartidisme a les mans de les opcions emergents, per¨° ¨¦s cert que aquest combat entre les forces parlament¨¤ries no ha representat suficientment l'estat de la naci¨®.

Posar en evid¨¨ncia tot aix¨° no significa q¨¹estionar el r¨¨gim constitucional, que ha portat Espanya a la modernitat i a la prosperitat, per afectada que hagi quedat aquesta ¨²ltima durant la crisi. El que es dibuixa ¨¦s una raonable possibilitat de m¨¦s fragmentaci¨® parlament¨¤ria. Per aix¨°, els ciutadans necessiten escoltar projectes, opcions, explicacions, tant per decidir el seu vot com per valorar fins a quin punt serien compatibles o radicalment contradict¨°ries les visions de cadascun, de cara a futurs pactes.

Per aix¨° l'aclaparador r¨¨gim estad¨ªstic subministrat per Rajoy per defensar la seva tesi general de la recuperaci¨® econ¨°mica, seguit de la reiteraci¨® d'anuncis de reformes socials, de l'objectiu de crear tres milions d'ocupacions i la rectificaci¨® de les seves pr¨°pies taxes judicials est¨¤ molt lluny de constituir una visi¨® pol¨ªtica de llarg abast. I els altres oradors, Pedro S¨¢nchez incl¨°s, han rivalitzat perqu¨¨ volien destruir la credibilitat de Rajoy, per¨° amb prou feines han marcat perspectives ni l¨ªnies de futur, fora d'aquesta reforma constitucional evocada pel dirigent socialista en termes massa escarits.

La regeneraci¨® de la democr¨¤cia segueix pendent, igual que segueixen pendents la reforma de la Constituci¨® i les respostes a les preocupacions de la ciutadania per l'atur i les dificultats econ¨°miques o els serveis p¨²blics. I sobretot aix¨°, cap plantejament d'altura. En definitiva, aquest debat fa molt soroll per no res.