Les armes tornen a Montju?c

Les armes, exactament 29, han tornat al castell de Montju?c. I algunes han fet viatge d'anada i tornada perqu¨¨ formaven part de les col¡¤leccions que s'exhibien al Museu Militar. Aquesta selecci¨® d'armes dels segles XVIII i XIX es pot veure al centre d'interpretaci¨® del castell de Montju?c. Es tracta d'un nou espai expositiu permanent que ocupa quatre sales que envolten el pati d'armes de la fortalesa que pret¨¦n explicar als visitants la relaci¨® del castell amb la ciutat. Una relaci¨® amb episodis tr¨¤gics en el passat que contrasten amb la realitat actual d'una fortalesa que s'ha convertit en escenari habitual de visites de turistes ¨Cuns 600.000 l'any passat¨C i d'esdeveniments festius de la ciutat, com els que s'organitzen per les festes de la Merc¨¨. Un castell que no ha deixat les pol¨¨miques, comen?ant per la cessi¨® a mig fer que va fer Franco a la ciutat el 1961, seguint pel dif¨ªcil lliurament de ple dret a la capital i el desmantellament del Museu Militar que va acollir i que va comportar la dispersi¨® de les col¡¤leccions d'armes que s'exhibien.

El nou centre est¨¤ dividit en quatre sales que expliquen quatre etapes diferents. La primera relata la llarga hist¨°ria del promontori i que ha estat habitat, explotat ¨Cespecialment les pedreres per a edificis com Santa Maria del Mar i la urbanitzaci¨® de l'Eixample¨C?i transformat des de fa 10.000 anys. Pl¨¤nols, una l¨¤pida de Montju?c del 1306, un audiovisual i fotografies de les primeres d¨¨cades del segle passat donen una idea de la transformaci¨®.

Una segona sala explica, amb dibuixos i pl¨¤nols, que abans que fortalesa al cim de la muntanya va haver-hi un far ¨Cdocumentat el 1703¨C?que es va emmurallar a l'inici de la guerra dels Segadors, el 1640, per intentar protegir la ciutat de la flota de Felip IV. I va ser despr¨¦s de la derrota catalana del 1714 quan l'enginyer militar Juan Mart¨ªn Cerme?o va projectar la fortalesa, el 1751, que es reprodueix en una gran maqueta.

Defensa i repressi¨® de Barcelona ¨¦s el nom del tercer espai, amb una selecci¨® d'armes catalanes i angleses (espases, sabres, piques, pistoles, rev¨°lvers, trabucs, mosquetons, escopetes, fusells, baionetes, bales de plom i un petit can¨®). Totes estan en una vitrina disposades amb voluntat esc¨¨nica. Es tracta d'armes del Museu d'Hist¨°ria de Barcelona (Muhba) que procedeixen del llegat que va fer Apel¡¤els Mestres al Muhba. Algunes ja van estar exposades al Museu Militar fins al seu desmantellament el 2009. Van ser retornades al seu propietari, el Muhba, i ara han tornat, segons confirmen fonts de l'Ajuntament. Encara que en un empla?ament diferent. ?s en aquesta sala on un v¨ªdeo recrea el bombardeig de la ciutat el 1842 pel general Espartero.

Montju?c, pres¨® i mem¨°ria de Barcelona ¨¦s l'¨²ltim espai que, amb fotografies i un muntatge audiovisual, relata un dels per¨ªodes m¨¦s negres del castell des de finals del XIX fins al 1960, quan va deixar de ser pres¨® militar. Quan va ser escenari de tortures, processos i execucions: la del pedagog Francesc Ferrer i Gu¨¤rdia despr¨¦s de la Setmana Tr¨¤gica, les dels comandaments militars que es van rebel¡¤lar contra la Rep¨²blica el juliol del 1936, les de 250 persones acusades d'alta tra?ci¨® contra la Rep¨²blica i la del president de la Generalitat, Llu¨ªs Companys, el 1940.

L'adequaci¨® d'aquest espai i el projecte expositiu han costat 504.000 euros dels 11 milions que des del 2011 s'han invertit en la rehabilitaci¨® del castell. Una transformaci¨® per fases i que suposar¨¤ un desemborsament d'entre 70 i 80 milions d'euros.

Al costat d'aquest espai, en dues sales m¨¦s, s'exhibeix la mostra Pedra, Montju?c, Barcelona. La construcci¨® de la ciutat, sobre les pedreres de la muntanya. I tamb¨¦ se n'han programat d'altres, com la dedicada a la mem¨°ria del circuit de Montju?c (juny). Altres intervencions que comen?aran a partir de tardor s¨®n l'obertura del nou espai de recepci¨® dels visitants, en un dels cossos de gu¨¤rdia, un bar restaurant que traur¨¤ el cap a la pla?a d'armes i l'adequaci¨® del pont d'entrada a la fortalesa.