El jutge fixa una fian?a de 4,3 milions a 21 consellers per fer servir les ¡®black¡¯

El jutge de l'Audi¨¨ncia Nacional Fernando Andreu ha imposat fiances de responsabilitat civil per un valor total de 4,3 milions d'euros a 21 dels 27 exconsellers de Caja Madrid que van declarar com a imputats per l'esc¨¤ndol de les targetes opaques al fisc de l'entitat entre els dies 16 i 18 de febrer passats. El magistrat, en una resoluci¨® que s'ha fet p¨²blica aquest divendres, considera que els membres del consell d'administraci¨® de l'entitat durant la presid¨¨ncia de Miguel Blesa ¡°haurien d'haver sabut, podrien haver sabut, i haurien tingut l'obligaci¨® de saber per a quin ¨²s i com havien de fer ¨²s dels fons que a trav¨¦s de les targetes de cr¨¨dit se'ls entregaven¡±. Entre el 2003 i el 2012, un total de 82 consellers i directius de l'entitat credit¨ªcia madrilenya van carregar a les seves targetes d'empresa un total de 15,5 milions d'euros en despeses personals. Bankia, l'entitat que va succeir Caja Madrid, va ser rescatada el maig del 2012 amb 23.465 milions d'ajudes p¨²bliques.

En la seva resoluci¨®, el magistrat instructor del cas Bankia ¨Ci de la pe?a separada de les targetes black¨C?rebutja de ple la teoria, presentada per diversos exconsellers, que aquest mitj¨¤ de pagament era en realitat un complement retributiu. Andreu cita la declaraci¨® de l'antecessor de Blesa al capdavant de Caja Madrid, Jaime Terceiro, que va manifestar que l'emissi¨® de les targetes ¡°responia ¨²nicament i exclusivament perqu¨¨ els membres del consell poguessin efectuar (¡­) els pagaments d'aquelles despeses que es generessin per les tasques com a membres del consell¡±. I recorda que en aquella ¨¨poca es van establir dos controls. El control ¡°qualitatiu¡± el feia el llavors secretari general del consell, que examinava els c¨¤rrecs i les factures que havien de presentar els usuaris de les targetes. El control ¡°quantitatiu¡±, a c¨¤rrec de l'auditoria interna, vigilava que els consellers no superessin el l¨ªmit de 600 euros mensuals en les seves despeses de representaci¨®, mai personals.

El jutge afirma que despr¨¦s del nomenament de Blesa, el 1996, el l¨ªmit quantitatiu de les targetes va anar augmentant al mateix temps que desapareixia completament el control de les despeses que feien els consellers. Blesa va ser el candidat que Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar, llavors president del PP, va imposar per presidir Caja Madrid el 1996, quan l'esquerra havia perdut la seva hegemonia electoral a la Comunitat de Madrid.

La fian?a imposada als consellers cobreix la totalitat de la despesa que van fer amb la targeta black i que fins ara no han retornat. Aquesta quantitat s'augmenta en un ter?, com preveu la Llei d'Enjudiciament Criminal. La garantia m¨¦s elevada correspon a Jos¨¦ Antonio Moral Sant¨ªn, exvicepresident de l'entitat nomenat per IU, que haur¨¤ de dipositar abans de tres dies h¨¤bils un total de 610.000 euros. Moral Sant¨ªn va carregar a la seva?black un total de 447.769 euros, dels quals 366.500 euros corresponen a 692 extraccions d'efectiu en caixers. A l'extrem contrari, amb la fian?a m¨¦s baixa, se situa Virgilio Zapatero. L'exministre de Relacions amb les Corts en temps de Felipe Gonz¨¢lez almenys 16.000 euros, dels 36.000 que figuren com a c¨¤rrec a la seva targeta.

El magistrat repassa totes les declaracions efectuades per aquests imputats, que van al¡¤legar diversos arguments sobre les explicacions que van rebre sobre l'¨²s de la targeta. Va haver-hi qui, com Moral Sant¨ªn, va referir-se a la teoria del complement retributiu i d'altres, com Alberto Recarte, expresident de Libertad Digital,?ho van considerar un ¨²s mixt per a despeses personals i de representaci¨®. L'exsecretari general del PP madrileny, Ricardo Romero de Tejada, per la seva banda, va argumentar que la targeta black era per ¡°disposar-ne discrecionalment, amb un l¨ªmit, i sense necessitat de retre comptes ni justificar-ne l'¨²s¡±. Romero de Tejada va fer servir la targeta ¨Ca la qual va carregar 208.000 euros¨C per posar gasolina al cotxe i comprar tabac i loteria, entre altres usos.

El jutge Andreu considera evident que l'¨²s discrecional de les targetes, com si fos un complement salarial ¨Cque, d'altra banda, no es va declarar a Hisenda¨C ¡°s'escapa de les normes del sentit com¨² i de la l¨°gica empresarial¡±, i equipara les black a les anomenades ¡°targetes d'empresa¡± que es faciliten perqu¨¨ els treballadors no hagin d'avan?ar amb els seus diners les despeses generades per l'exercici de la seva feina.

A m¨¦s, no consta que cap conseller, que tenien entre les seves funcions la supervisi¨® i el control, es preocup¨¦s de con¨¨ixer els termes concrets pels quals les targetes s'havien concebut. El jutge recorda la declaraci¨® de Francisco Verd¨², fitxat per Rodrigo Rato com a n¨²mero dos de Bankia, en la qual va assegurar que havia avisat el president de l'entitat que les targetes eren una mala pr¨¤ctica banc¨¤ria. Els consellers, conclou Andreu, "haurien o podrien haver sabut que l'¨²s tal com es va dur a terme de les citades targetes podia perjudicar els fons de l'entitat, de manera que podien i haurien d'haver posat de manifest aquesta pr¨¤ctica a fi d'evitar-la".

Andreu ent¨¦n que els exconsellers van inc¨®rrer en un delicte d'administraci¨® deslleial, que sanciona els administradors per les conductes abusives que generin un perjudici a la societat per la qual treballen, encara que inclou la possibilitat que els imputats incorreguessin en un delicte d'apropiaci¨® indeguda. El jutge adverteix en la seva resoluci¨® que, si no es dipositen aquestes fiances, es procedir¨¤ a l'embargament dels b¨¦ns d'exconsellers i exdirectius.