Andorra vota diumenge amb el repte d¡¯acostar-se a la UE

Com completar el proc¨¦s d'obertura engegat els ¨²ltims anys sense deixar de ser un pa¨ªs atractiu per invertir-hi; com obrir-se a Europa sense abandonar l'ess¨¨ncia d'Andorra, un petit Estat dels Pirineus amb 70.000 habitants; com participar en un mercat europeu de 500 milions de persones sense perdre competitivitat. Tots aquests dilemes estaran sobre la taula aquest diumenge, quan Andorra vota en les seves eleccions nacionals amb el repte d'acostar-se a la UE. El candidat que en surti guanyador haur¨¤ de negociar amb les autoritats comunit¨¤ries un acord d'associaci¨® que permeti a l'Estat i als ciutadans gaudir d'un mercat com¨² sense cedir grans ¨¤rees de sobirania.

El pa¨ªs ja ha fet part dels deures: el 2010 va deixar de ser considerat un parad¨ªs fiscal quan va signar els primers convenis d'intercanvi d'informaci¨® banc¨¤ria sota requeriment judicial i es van establir els primers impostos: primer el de societats, el d'activitats econ¨°miques, i des d'aquest 2015, l'IRPF. Un model fiscal molt redu?t comparat amb el catal¨¤ ¨Cl'IRPF ¨¦s del 10% a partir dels 24.000 euros, amb exempcions que el fan gaireb¨¦ imperceptible per bona part de la poblaci¨®¨C per¨° que permet a Andorra deixar de ser marcat en negre als organismes internacionals.

Quatre candidats batallen per ser el president que gestioni l'obertura econ¨°mica cap a la UE. El favorit ¨¦s Antoni Mart¨ª, actual cap de Govern, que aspira a reeditar la majoria absoluta amb qu¨¨ ha governat els ¨²ltims quatre anys. Mart¨ª ¨¦s el l¨ªder de Democr¨¤cia per Andorra (DA), un partit de centredreta creat el 2011 per aglutinar totes les marques conservadores, que va aconseguir tombar el Govern anterior, el primer progressista de la hist¨°ria del pa¨ªs, que va durar dos anys. En reivindica la gesti¨® el Partit Socialdem¨°crata (PS), que busca ser segona for?a amb Pere L¨®pez (ministre d'Economia i Finances durant el bienni progressista) i amb una coalici¨® amb altres forces d'esquerres del pa¨ªs, Junts per Andorra. L'enquesta del Centre de Recerca Sociol¨°gica d'Andorra els atorga un 11,3% i un 5,8% en intenci¨® directa de vot, respectivament, en un sondeig que mostra que la majoria d'andorrans no tenen decidida encara la seva opci¨® per a diumenge.

Els tercers en la pugna s¨®n Liberals d'Andorra, formaci¨® que tradicionalment ha ocupat el poder al pa¨ªs (sota el nom de Partit Liberal) i que el 2011 es va presentar sota el paraigua de DA. Despr¨¦s de quatre anys de legislatura, els liberals han decidit anar en solitari defensant pol¨ªtiques m¨¦s conservadores que les que ha pilotat Mart¨ª des del Govern, amb Josep Pintat, fill de l'excap de Govern entre el 1984 i el 1990, com a candidat. El quart partit en les eleccions, Socialdemocr¨¤cia i Progr¨¦s (SPD), ¨¦s fruit d'una escissi¨® dels socialdem¨°crates. V¨ªctor Naudi, ministre de l'Interior del 2009 al 2011, intentar¨¤ entrar al consell reivindicant la tasca del president progressista Jaume Bartumeu, que ho va ser amb el PS per¨° s'ha sumat a la llista escindida. La candidatura busca guanyar vots en un espai de centre situat entre Dem¨°crates i Socialdem¨°crates.

Tot i les difer¨¨ncies, l'associaci¨® amb Europa suscita el consens de pr¨¤cticament totes les forces: la crisi tamb¨¦ ha colpejat Andorra i aquest apropament ¨¦s clau per a la seva economia: "La crisi andorrana ha durat massa. Hem d'obrir-nos a Europa i obrir-nos al m¨®n", exposa el president i candidat de DA Antoni Mart¨ª, que al final de mandat ha vist com la UE ha aprovat l'inici de les negociacions amb Andorra i dos petits estats d'Europa m¨¦s, San Marino i M¨°naco. "?s un tema llarg i complex", avisa Mart¨ª. Tots els candidats coincideixen que el pacte amb Europa ha de mantenir les especificitats d'un pa¨ªs amb 70.000 habitants: "Tenir l'opci¨® d'entrar en un mercat de 500 milions de persones ¨¦s una gran oportunitat", exposa el candidat socialdem¨°crata Pere L¨®pez, que avisa de les limitacions del pa¨ªs: "S'ha de recon¨¨ixer el car¨¤cter de desigualtat. Per exemple, Andorra no pot recon¨¨ixer la llibertat de circulaci¨® de les persones: la nostra mida ens ho impedeix". "Som un pa¨ªs petit i hem de seguir mantenint una s¨¨rie de controls i restriccions", afegeix V¨ªctor Naudi, de SPD.

El partit m¨¦s reticent a l'acord ¨¦s Liberals d'Andorra, que tem que l'entrada a Europa atempti contra les especificitats andorranes, un pa¨ªs que acaba d'adoptar una fiscalitat baixa i que ¨¦s estricte en el control dels fluxos migratoris. "Andorra ¨¦s un pa¨ªs petit, i d'Europa, dels m¨¦s antics que hi ha. El que necessita ¨¦s que la seva realitat sigui compresa i saber qu¨¨ pot oferir sense quedar-se desbordada per les exig¨¨ncies que vinguin de fora. Si no, Andorra no progressar¨¤", diu Pintat. El liberal proposa que, abans de posar-se a negociar, els partits negoci?n amb el Govern quins l¨ªmits no es poden traspassar. Tots estan d'acord que la lliure circulaci¨® de persones ha de ser limitada a Andorra.

La UE va aprovar a final de l'any passat comen?ar les negociacions per a l'associaci¨®, despr¨¦s que el 2013 havia redactat un informe recomanant aquesta f¨®rmula jur¨ªdica ¨Cque suposa un acostament regulat a la comunitat¨C i avisant que el pacte ha de respectar "les exig¨¨ncies de la UE i tamb¨¦ les especificitats i les circumst¨¤ncies particulars de cada pa¨ªs de petites dimensions territorials". Les l¨ªnies vermelles marcades pel fins ara ministre d'Afers Exteriors, Gilbert Saboya, s¨®n mantenir el sistema de quotes migrat¨°ries, que els productes agr¨ªcoles no entrin dins la lliure circulaci¨® de mercaderies i preservar els monopolis de l'Estat.

"Hi ha d'haver relacions sectorials en tot, per¨° l'acord d'associaci¨® ha de respectar els condicionants", certifica Gualbert Osorio, hist¨°ric periodista del Principat. Per Montse Ronchera, consultora d'empreses a R Consultors, "l'acord pot resultar benefici¨®s per poder accedir sense limitacions a un espai d'intercanvi important¨ªssim". Amb el proc¨¦s d'homologaci¨® fiscal avan?ant i un model bancari que tendeix cap a la transpar¨¨ncia, part de les exig¨¨ncies de la UE ja s'han complert: "S'han fet els deures perqu¨¨ Andorra pugui estar situada en un bon lloc en la negociaci¨®. Ara toca pactar preservant el nostre model de societat i de pa¨ªs", exposa el periodista Albert Roig, que els ¨²ltims anys ha estat director de l'Ag¨¨ncia de Not¨ªcies Andorrana.

En la campanya electoral andorrana hi ha molts debats paral¡¤lels: es parla de la sostenibilitat del sistema, de la implantaci¨® fiscal i de l'avortament, una fita per als partits progressistes, que els conservadors rebutgen argumentant que un dels dos caps d'Estat ¨¦s el bisbe de la Seu d'Urgell (l'altre copr¨ªncep d'Andorra ¨¦s el president de la Rep¨²blica francesa). En el que hi ha consens ¨¦s en el gran repte que el pa¨ªs t¨¦ els propers quatre anys: obrir la seva economia a Europa sense perdre la identitat pel cam¨ª.