Fran?a es revolta contra les reformes d¡¯Hollande i Valls

¡°Podr¨¦ fer reformes?¡±, va preguntar Emmanuel Macron al president Fran?ois Hollande quan l'estiu passat li va trucar per oferir-li la cartera d'Economia. La pregunta era clau. Les dues ¨²ltimes d¨¨cades, tots els Governs francesos han prom¨¨s importants canvis per modernitzar el pa¨ªs, per¨° cap els ha posat en pr¨¤ctica. Ho han impedit la gegantina classe pol¨ªtica, els grups de pressi¨®, els rendistes, els sindicats... Ara, l'Executiu que dirigeix Manuel Valls assegura que els far¨¤ ¡°contra vent i marea¡±. No ha fet m¨¦s que comen?ar i les resist¨¨ncies sorgeixen per tot arreu, cosa que est¨¤ esfilagarsant el partit governamental.

Els francesos estan a favor de les reformes, sempre que no els afectin a ells. ¡°Les igualtats per a uns altres, els privilegis per a mi¡±, resumeix al seu despatx Madani Cheurfa, secretari general del Centre d'Investigacions Pol¨ªtiques de Sciences Po. ¡°Hi ha enormes resist¨¨ncies cada vegada m¨¦s organitzades. Aquesta ¨¦s una societat bloquejada, amb privilegis per a grups i professions que defensen l'statu quo en benefici seu, per¨° no en benefici general¡±.

Per aquests motius, s¨®n els pol¨ªtics els que exerceixen sovint la gran resist¨¨ncia. La reforma regional llan?ada l'any passat preveia la desaparici¨® dels consells generals o assemblees provincials en les quals m¨¦s de 4.000 pol¨ªtics cobren sous mitjans de 3.000 euros. Al novembre, el Govern va rectificar i va anunciar que no desapareixerien aquests Parlaments. El Senat havia amena?at amb el boicot. Un total de 96 dels 348 senadors s¨®n membres d'aquests consells. I 269 compaginen els seus escons amb altres mandats locals, provincials o regionals.

Els pol¨ªtics s¨®n els m¨¦s reticents a acceptar un aprimament de les estructures de l'Estat, malgrat que la despesa p¨²blica francesa frega el 57% del PIB, un dels m¨¦s elevats del m¨®n. Entre altres raons, pel manteniment de les 36.700 comunes o Ajuntaments (el pa¨ªs amb m¨¦s ens locals del m¨®n), les 13.400 mancomunitats, els 101 departaments o prov¨ªncies amb els seus respectius consells generals o assemblees i les 22 regions ¡ªseran 13 l'any que ve¡ª amb els seus consells regionals (1.757 c¨¤rrecs), a m¨¦s de l'Administraci¨® central.

Des que Macron va anunciar a final de l'any passat la seva?Llei d'Activitat, s'han llan?at al carrer a protestar tots i cadascun dels col¡¤lectius afectats: farmac¨¨utics, notaris, advocats, autoescoles, empresaris... La norma, tot i aix¨°, inclou reformes t¨ªmides per eliminar frens a l'activitat econ¨°mica. Amplia de cinc a 12 diumenges a l'any l'opci¨® d'obertura de comer?os, facilita la instal¡¤laci¨® de noves notaries, simplifica la creaci¨® d'empreses de transport de viatgers per carretera o escur?a el temps per aconseguir el perm¨ªs de conduir.

La reacci¨® m¨¦s virulenta ha estat, novament, en l'¨¤mbit pol¨ªtic. Tot el centredreta, comunistes i 40 diputats socialistes (de 288, un menys que la majoria absoluta) van formar una estranya alian?a en contra de la norma que intenta modernitzar l'economia. Davant el perill de perdre la votaci¨®, Valls va aprovar la norma per decret.

Jean-Marc Germain, l¨ªder dels diputats socialistes rebels, declara a aquest diari que ¡°¨¦s necessari¡± fer reformes, per¨° ¡°progressistes; no reaccion¨¤ries¡±. Opina que ampliar la jornada laboral en diumenge comporta ¡°una liberalitzaci¨® del mercat de treball¡± que ell rebutja. ¡°Beneficia els consumidors, s¨ª, per¨° no els treballadors¡±. I proposa altres f¨®rmules. Per exemple, que l'impost de societats ¡°sigui modulat en funci¨® del seu comportament: baix si els beneficis es reinverteixen a les empreses i elevat si es destinen a dividends¡±. ¡°O sigui, reformes que reactivin l'economia i no les finances¡±, agrega.

Per¨° les resist¨¨ncies s'estenen a tots els sectors afectats per una reforma o una altra. ?s el cas ara de les professions regulades que, com les de notari o procuradors, impedeixen l'acc¨¦s de competidors joves al sector i cobren unes taxes desorbitades. ¡°Sempre hi ha grups d'inter¨¨s defensant els seus privilegis¡±, argumenta per tel¨¨fon un dels assessors propers a Macron. Les resist¨¨ncies es deuen ¡°a la mateixa estructura de la societat francesa¡±. ¡°Hi ha cossos intermediaris, hi ha corporativisme en gran part de professions, als sindicats, a la patronal... El corporativisme impedeix les reformes.¡±

Yves treballa en una gran llibreria a la pla?a de Ternes, a prop de l'Arc de Triomf, i es mostra molt suspica? davant la possibilitat de treballar els diumenges: ¡°Si no s'accepten condicions m¨¦s liberals, et consideren subversiu. Vull fer la meva vida els diumenges. En molts casos hi haur¨¤ pressions per treballar. I, per descomptat, si alguna vegada tinc nens, m'hi resistir¨¦¡±.

¡°Liberal¡±, ¡°complot ultraliberal¡± s¨®n els termes m¨¦s usats des de l'esquerra i els sindicats per frenar les reformes. I, tot i aix¨°, no hi ha un sol economista o expert que no asseguri que Fran?a s'enfonsar¨¤ definitivament si no modernitza les seves estructures. L'economia est¨¤ estancada, la desocupaci¨® creix des del 2007 (amb un petit par¨¨ntesi el gener passat), el deute s'aproxima al 100% del PIB, el d¨¨ficit supera el 4% i cada any tanquen m¨¦s de 60.000 empreses, la majoria petites o molt petites. La sisena pot¨¨ncia mundial i la segona de la zona euro no veu la llum al final del t¨²nel.

Malgrat les cont¨ªnues pressions de Brussel¡¤les, Berl¨ªn i els organismes internacionals, les grans reformes no arriben. Les resist¨¨ncies i rebutjos a les fins ara petites auguren conflictes sense fi si se'n plantegen d'altres de m¨¦s import¨¤ncia que l'Executiu ja suggereix, com la reforma laboral, l'asseguran?a d'atur o la de les pensions. ¡°Tinc gasolina per seguir¡±, va afirmar Valls despr¨¦s del decret de la llei Macron, per insistir que, malgrat tot, la seva ¡°missi¨®¡± ¨¦s ¡°reformar, modernitzar¡±, i que continuar¨¤ fent-ho ¡°fins al final¡±. Els potencials afectats afilen els ganivets. Els sindicats preparen una gran protesta nacional per al 9 d'abril.