El cel per assaltar ¨¦s la Moncloa

No tinc cap mena de dubte respecte a algunes de les motivacions que expliquen la ferocitat dels atacs que estan rebent des de fa setmanes els l¨ªders de Podem. Per descomptat que la primera motivaci¨® ¨¦s de tipus reactiu. La possibilitat que aquesta nova for?a pol¨ªtica irrompi en ajuntaments, parlaments auton¨°mics i Congr¨¦s de Diputats, i que obtingui, segons les enquestes, un magn¨ªfic resultat, ha posat nervioses no nom¨¦s les formacions tradicionals ¨Cles que componen el que alguns denominen l'statu quo (i que va m¨¦s enll¨¤, com deixa clar el cas de Catalunya, del bipartidisme PP-PSOE)¨C sin¨® tamb¨¦ algunes de les seves terminals medi¨¤tiques.

Al costat d'aquest element, no caldria descartar la import¨¤ncia d'un altre, que a alguns ens remunta a ¨¨poques passades. Concretament, a aquella intervenci¨® parlament¨¤ria de Miquel Roca, amb motiu de l'esc¨¤ndol pels dubtosos negocis a Andalusia del germ¨¤ del llavors vicepresident del govern de Felipe Gonz¨¢lez. ¡°Sr. Guerra, a vost¨¨, molta gent li tenia ganes¡±, li va etzibar el l¨ªder de CiU, no sense part de ra¨®. Doncs b¨¦, es podria dir que?ara?tamb¨¦ no eren pocs els que semblaven que els la tenien jurada als dirigents de la nova formaci¨®, tan espavilats i insolents en les seves intervencions televisives inicials. Encara recordo les paraules?insidioses?justament d'I?igo Errej¨®n!, quan un representant del PSOE intentava que les cr¨ªtiques als diferents partits pol¨ªtics no desemboquessin en un desqualificador totum revolutum en el qual no qued¨¦s canya (pol¨ªtica) dreta, excepte la formaci¨® de Pablo Iglesias: ¡°Vost¨¨s poden dir que s¨®n diferents, per¨° els detenen junts¡±.

En tot cas, i m¨¦s enll¨¤ de la import¨¤ncia?real?de les acusacions rebudes pels fundadors de Podem (xavalla, en comparaci¨® a d'altres esc¨¤ndols als quals ens hav¨ªem acabat acostumant), potser el m¨¦s significatiu sigui la manera en qu¨¨ aquesta formaci¨® hi ha respost. Una manera que en molt poc es diferencia del que ¨¦s costum en els vells partits. De la negaci¨® inicial al tancament de files passant per la teoria de la conspiraci¨®, no sembla que ens trobem davant el que es pot esperar en els qui anuncien l'adveniment d'una nova forma de fer pol¨ªtica.

Aturem-nos, en concret, en l'argument, inequ¨ªvocament victimista, segons el qual ser atacats per segons qui (El Mundo, el PP, La Raz¨®n, la COPE...) constituiria la millor prova de la pr¨°pia innoc¨¨ncia. Com si el sol fet de rebre un atac injust d'alguna manera exculp¨¦s autom¨¤ticament i del tot la v¨ªctima. ?s obvi que un pot ser objecte d'una agressi¨® desproporcionada, utilitzada amb les intencions m¨¦s perverses, per¨° que disposi d'un cert fonament in?re. En aquest cas, t¨¦ molt sentit que es pugui reclamar l'oportuna rendici¨® de comptes. Negar una obvietat aix¨ª ¨¦s comportar-se com aquella tertuliana cavern¨ªcola que vociferava al seu interlocutor, cr¨ªtic amb la l¨ªnia oficial de l'AVT: ¡°No t'enganyis, les v¨ªctimes sempre tenen ra¨®!¡±.

Al marge de la necess¨¤ria dosi d'autocr¨ªtica exigible als que aspiren a ser representants p¨²blics, s'ha trobat a faltar per part dels l¨ªders atacats una reflexi¨® sobre les condicions que han fet possible que el debat hagi acabat per plantejar-se en els termes en els quals avui s'est¨¤ fent: de den¨²ncia de dubtosos comportaments personals, per dir-ho resumidament.

I ¨¦s que, en efecte, estem davant d'una de les conseq¨¹¨¨ncies d'utilitzar la categoria d'exemplaritat com a arma llanc¨ªvola amb la qual desqualificar l'adversari pol¨ªtic. En el fons, en aquesta es basa una de les m¨¦s profundes contradiccions que travessa la nova formaci¨®. Podem, des del convenciment d'estar del costat de la immensa majoria (existeix un concepte m¨¦s abra?ador que el de gent?), considera, d'una banda, que l'objectiu d'assaltar el cel de la Moncloa per posar-lo al servei d'una?magnitud?tan oce¨¤nica justifica qualsevol tipus de mitjans (abunden les declaracions de Pablo Iglesias en aquest sentit), per¨°, per una altra, expulsa del tauler pol¨ªtic, desautoritzant-les moralment, la pr¨¤ctica totalitat de forces amb el retret del seu poc exemplar condici¨® de casta, i. e., de no ser ¡°gent decent¡± (Monedero dixit).

Aquest plantejament li va resultar d'enorme efic¨¤cia a Podem fins a un cert moment (mentre va poder mantenir una aparen?a gaireb¨¦ ang¨¨lica), i es troba en l'origen del seu espectacular ¨¨xit inicial. Els seus atacs a la casta, com quedava meridianament clar en la r¨¨plica d'Errej¨®n esmentada, no matisaven, amb pinzell fi, que anaven dirigits tan sols a aquells que no busquen l'inter¨¨s com¨² sin¨® el propi, com ara alguns simpatitzants d'aquesta formaci¨® s'apressen, nerviosos, a reinterpretar. Eren brotxades tosques i sum¨¤ries que desqualificaven completament la resta de partits, per m¨¦s d'esquerres que poguessin ser, esquitxant en la desqualificaci¨® tots els seus militants (excepte els que acceptessin sumar-se al projecte de Podem). Potser ¨¦s en aquesta profunda contradicci¨® entre maquiavel¡¤lisme banal i moralisme inconseq¨¹ent on es troba una de les claus explicatives del que li est¨¤ comen?ant a passar a Podem.

Manuel Cruz ¨¦s catedr¨¤tic de Filosofia Contempor¨¤nia a la Universitat de Barcelona.