Els cient¨ªfics critiquen l¡¯¡°intrusisme¡± del nou curr¨ªculum de religi¨®

Entre les q¨¹estions per les quals s'avaluar¨¤ un alumne de batxillerat hi ha la seg¨¹ent: ¡°Reconeix amb admiraci¨® i s'esfor?a per comprendre l'origen div¨ª del cosmos, i distingeix que no prov¨¦ del caos i l'atzar¡±. El plantejament s'inclou en l'¨²ltim curr¨ªculum de religi¨®?cat¨°lica, aprovat fa poc. L'enrenou pel temari publicat en el BOE, que inclou afirmacions com ara ¡°la incapacitat de la persona per aconseguir per si mateixa la felicitat¡±, ha arribat al Congr¨¦s de Diputats, on partits de l'oposici¨® reclamen?explicacions?al Govern espanyol pel contingut.

EL PA?S ha demanat a cient¨ªfics, fil¨°sofs, docents i experts en religi¨® que analitzin el contingut del curr¨ªculum i valorin q¨¹estions com la que fa refer¨¨ncia a l'origen div¨ª del cosmos o la inclusi¨® en el temari dels casos de Galileu Galilei o Miquel Servet, sobre els quals es demana als estudiants que justifiquin ¡°les causes i conseq¨¹¨¨ncies d'aquests conflictes¡±.

¡°L'Esgl¨¦sia ¨¦s una part interessada i no ¨¦s el millor jutge per explicar la vida de Servet a l'aula perqu¨¨ no es pot assegurar un tractament independent en una assignatura confessional¡±, considera Jos¨¦ Manuel S¨¢nchez Ron, catedr¨¤tic d'Hist¨°ria de la Ci¨¨ncia al departament de F¨ªsica Te¨°rica de la Universitat Aut¨°noma de Madrid (UAM). Creu que hi ha ¡°parcialitat¡± en els enfocaments. ¡°Des del punt de vista de la ci¨¨ncia, no hi ha res que justifiqui dir que el cosmos t¨¦ un origen div¨ª, ¨¦s una posici¨® clarament creacionista que pot provocar un conflicte als alumnes¡±.

¡°Em sembla un error, bastant incre?ble a hores d'ara, continuar recorrent als misteris inexplicats per recon¨¨ixer-ne l'origen div¨ª. L'afirmaci¨® del BOE no t¨¦ base cient¨ªfica¡±, aprofundeix el f¨ªsic te¨°ric de la UAM, Alberto Casas. Respecte a la inclusi¨® de Servet o Galilei, considera que del text ¡°no se'n despr¨¨n una voluntat d'acceptar els tr¨¤gics errors de l'Esgl¨¦sia, oposant-se al coneixement cient¨ªfic, sin¨® m¨¦s aviat un afany per relativitzar-los. Qu¨¨ dir¨ªem si un text d'hist¨°ria busqu¨¦s les raons justificades dels crims del nazisme?¡±. El tamb¨¦ membre del Consell Superior d'Investigacions Cient¨ªfiques (CSIC) rebutja la refer¨¨ncia a ¡°cient¨ªfics cristians¡± en un altre dels apartats perqu¨¨ ¡°posar l'accent en la seva confessi¨® religiosa ¨¦s desvirtuar el car¨¤cter universal de la ci¨¨ncia¡±.

"?s creacionisme i pot provocar un conflicte a l'alumne", diu un catedr¨¤tic

El nou text adapta l'assignatura a l'¨²ltima reforma educativa, la Lomce. Substitueix el curr¨ªculum que es va aprovar amb la Llei org¨¤nica d'educaci¨® (LLOI) el 2007. De l'un a l'altre, s'han perdut les refer¨¨ncies expl¨ªcites a altres religions (¡°El projecte de D¨¦u sobre l'home segons el judaisme, el cristianisme i l'islam¡±, inclo?a el vell curr¨ªculum de tercer de secund¨¤ria) o a q¨¹estions com l'avortament i l'eutan¨¤sia. L'oraci¨® a les aules est¨¤ present en tots dos textos.

La Confer¨¨ncia Episcopal elabora ¨ªntegrament el curr¨ªculum des dels acords de l'Estat espanyol amb la Santa Seu firmats el 1979. En aix¨° no hi ha hagut variaci¨® d'una llei org¨¤nica a una altra. El que s¨ª que fa la Lomce ¨¦s recuperar-la com a assignatura, la nota de la qual compta tant per a la mitjana final com per optar a una beca. L'¨²ltima reforma educativa, impulsada pel ministeri que dirigeix Jos¨¦ Ignacio Wert, va eliminar educaci¨® per a la ciutadania. Els alumnes han de triar ara entre religi¨® i l'optativa de valors socials i c¨ªvics.

El ministeri va revisar el curr¨ªculum ¡°per veure que s'ajusta als requeriments t¨¨cnics dels elements curriculars¡±, segons un portaveu d'Educaci¨®, i per assegurar que ¡°no inclogui continguts contraris al nostre ordenament constitucional i legal¡±. La Confer¨¨ncia Episcopal s'ha queixat fa poc del ¡°maltractament¡± que, a parer seu, rep l'assignatura, amb diferents horaris en les diverses comunitats aut¨°nomes.

¡°La fe no ¨¦s una q¨¹esti¨® m¨¤gica; fe i ci¨¨ncia s¨®n compatibles¡±, defensa C¨¦sar Nombela, catedr¨¤tic de Microbiologia de la Complutense i expresident del CSIC. ¡°Com a cient¨ªfic i creient, no tinc por de con¨¨ixer¡±, afegeix. ¡°L'estudiant de religi¨® cat¨°lica pot ser instru?t en els errors que s'han com¨¨s en el si de l'Esgl¨¦sia¡±, assenyala el catedr¨¤tic. ¡°La ci¨¨ncia ha explicat que el cosmos va tenir un origen fa gaireb¨¦ 14.000 milions d'anys amb el Big Bang, la fe no es pot oposar a aquesta explicaci¨® cient¨ªfica, per¨° es poden incloure les creences per intentar entendre qu¨¨ hi va haver abans de tot¡±. El professor de religi¨® Jes¨²s Losada comparteix que s¨®n elements pertinents en aquest curr¨ªculum, per¨° critica que en l'avaluaci¨® es demani als estudiants que reconeguin ¡°amb admiraci¨®¡± aquest origen div¨ª: ¡°No ¨¦s respectu¨®s amb l'alumne, que pot admirar o no, es demana una cosa que no ¨¦s f¨¤cilment avaluable¡±.

¡°El problema ¨¦s l'exist¨¨ncia mateixa d'una assignatura confessional organitzada pel bisbat, amb professors triats pels bisbes i pagats per l'Estat¡±, sost¨¦ el fil¨°sof Fernando Savater, autor d'?tica para amador. Savater ni tan sols entra a valorar els continguts i critica que valors socials sigui una alternativa a religi¨® en un pa¨ªs aconfessional. El fil¨°sof trasllada aquest assumpte al debat pol¨ªtic: ¡°Un dem¨°crata no hauria de votar un partit que s'obstini a mantenir el concordat amb la Santa Seu¡±.

¡°L'¨²nica soluci¨® possible ¨¦s no fer cas a l'acord [amb la Santa Seu]¡±, defensa Dionisio Llamazares, catedr¨¤tic em¨¨rit de Dret Eclesi¨¤stic de l'Estat a la Complutense i ex director general d'Assumptes Religiosos entre el 1991 i el 1993, quan Felipe Gonz¨¢lez presidia el Govern. ¡°?s un ensenyament confessional que intenta fer proselitisme, no ensenyar¡±. Lamenta que l'¨²ltima reforma educativa hagi recuperat el car¨¤cter avaluable de la religi¨®. ¡°El que ha fet la Lomce ha estat cedir a les pressions de l'Esgl¨¦sia¡±.