Ciutadans: la gran crescuda

L'enfonsament de la placa tect¨°nica del bipartidisme ha obert una falla de dimensions encara desconegudes en el centre pol¨ªtic. ?s una bretxa imantada a dreta i esquerra, un espai nou que s'expandeix a gran velocitat i sembla cridat a constituir-se com a la quarta pota del futur tauler pol¨ªtic. ¡°No hi ha res m¨¦s fort que una idea a la qual li ha arribat el seu torn¡±, deu celebrar aquests dies el president de Ciutadans-Partit de la Ciutadania, Albert Rivera. Aquesta m¨¤xima de V¨ªctor Hugo permet explicar l'ascens sorprenent d'una formaci¨® que en nom¨¦s dos mesos ha guanyat vuit punts en intenci¨® de vot fins a situar-se a la quota del 12% al 14%. Encara que el terra de l'espectre pol¨ªtic continua movent-se i tot est¨¤ en suspens, cal donar per fet que tamb¨¦ en l'espai del centre ha sorgit una versi¨® regeneradora i amb identitat pr¨°pia, capa? de sacsejar i fer tremolar el Partit Popular, conquistar el vot abstencionista i atreure el votant d'esquerra.

Ciutadans t¨¦ el cor a l'esquerra i el cap a la dreta? De la mateixa manera que Podem ha arrossegat o desestabilitzat els col¡¤lectius situats a l'esquerra del PSOE, Ciutadans (C¡¯s) ha integrat el Centre Democr¨¤tic Liberal i desbordat ja UPyD, que ja fa temps que llauren als mateixos territoris ideol¨°gics. Podem i Ciutadans comparteixen una marxa devastadora alimentada amb els mateixos combustibles de la corrupci¨® pol¨ªtica, les retallades dels serveis p¨²blics i la colonitzaci¨® partidista de les institucions, per¨° es tracta de moviments discordants destinats a marxar en paral¡¤lel. Encara que no faltin els militants que es declaren d'esquerres ¡ªel partit segueix amb la seva definici¨® fundacional de centreesquerra¡ª, Ciutadans prefereix ser identificat per la seva posici¨® en la l¨ªnia divis¨°ria que separa all¨° vell d'all¨° nou, el que ¨¦s caduc del que ¨¦s innovador. Han declarat proscrites les etiquetes dreta i esquerra, vermells i blaus, per¨° reivindiquen prou b¨¦ el seu car¨¤cter progressista i la?cista, en contraposici¨® a la dreta tradicional espanyola.

¡°Som un partit laic, partidari de la separaci¨® clara entre Esgl¨¦sia i Estat. Jo estic a favor que l'Esgl¨¦sia pagui, com tothom, l'IBI [Impost de B¨¦ns i Immobles] i defenso que la religi¨® ¨¦s un assumpte privat, com ho ¨¦s l'avortament i l'eutan¨¤sia¡±, destaca David Lopera, 40 anys, llicenciat en Empresarials, administrador financer, coordinador de C?s a X¨¤tiva (Val¨¨ncia). ¡°Primer de tot, s¨®c progressista i lliurepensador. No crec que digui coses gaire diferents de les que pensava als anys vuitanta, quan vaig militar a IU¡±, declara Nicol¨¢s de Miguel, 51 anys, llicenciat en Hist¨°ria i treballador de l'Administraci¨® d'Osakidetza, (Servei Basc de Salut) a Sant Sebasti¨¤. Europeista conven?ut, no admet cap m¨¦s p¨¤tria ¡°que la dels ciutadans lliures i iguals¡± i creu que ¨¦s hora de tancar l'Estat auton¨°mic i d'instaurar un federalisme no asim¨¨tric, similar al nord-americ¨¤ o a l'alemany.

Aquest ex¨¨rcit de voluntaris militants que emergeix de la falta generada al centre t¨¦ un marxamo identitari i un geni pol¨ªtic diferent al de Podem, malgrat que tots dos fen¨°mens enarboren la bandera del canvi, pretenen modificar l'estat de coses i invertir l'ordre establert. Una difer¨¨ncia clau ¨¦s que el militant de C?s que ara fa un pas al capdavant per, en la gran majoria dels casos, estrenar-se en la pol¨ªtica activa no ¨¦s, en general, un dels grans damnificats de la crisi. Ha vist minvades les seves condicions de vida i se sent defraudat i estafat pel comportament del Govern i la seva gesti¨® de la crisi, per¨° t¨¦ feina i una situaci¨® acceptable. El seu comportament no respon tant a una actitud reactiva, de recerca del vot de c¨¤stig, com de l'adhesi¨® a un ideari que li resulta convincent. El perfil ¨¦s el d'una persona moderada que creu o accepta com a inevitable l'economia de mercat i aposta per un canvi tranquil per la via del consens i la reforma. Diguem que reserva l'esperit contestatari i els calius revolucionaris, si els va tenir, a la regeneraci¨® de la vida pol¨ªtica i de les estructures i institucions del pa¨ªs. El prototip de votant de Ciutadans ¨¦s una persona urbana amb estudis universitaris i entre els 25 i els 54 anys.

¡°He fet surf des de petit i he viatjat amb la meva taula per mig m¨®n: els EUA, el Brasil, Indon¨¨sia, el Per¨², el Marroc¡­ Vaig comprendre que no tenim res a envejar a aquests pa?sos i vaig comen?ar a preguntar-me per qu¨¨ Espanya, amb els seus recursos, la seva cultura, la seva arquitectura, la seva hist¨°ria, els seus paisatges, no est¨¤ entre els pa?sos d'avantguarda del m¨®n. Vaig arribar a la conclusi¨® que els actors principals d'aquest desprop¨°sit s¨®n la classe pol¨ªtica nefasta?que tenim, les grans corporacions empresarials que se serveixen de la corrupci¨® per aconseguir els seus objectius a costa de degradar el sector p¨²blic i nosaltres mateixos, els ciutadans normals, que hem estat al marge de la pol¨ªtica¡±, indica Carlos P¨¦rez Gonz¨¢lez, economista, treballador del BBVA a Sanl¨²car de Barrameda (Cadis). ¡°Votava el PP fins que em vaig adonar que la seva corrupci¨® ¨¦s sist¨¨mica i que han polititzat la just¨ªcia en el seu profit¡±, assenyala aquest home de 34 anys, casat i amb un fill. Diu que l'¨²nica forma d'arreglar Espanya ¨¦s l'activisme pol¨ªtic de la m¨¤ de propostes alternatives assenyades i regeneradores. Des del seu judici, el bipartidisme pot ser representat amb la imatge de la trampa esportiva: ¡°S¨®n com dos equips de futbol que simulen disputar un partit, quan en realitat es limiten a complir el gui¨® de les aparences¡±.

?s la mateixa idea que Carmen Picaza, advocada del torn d'ofici a Albacete, rebla amb aquesta frase treballada: ¡°PP-PSOE semblen totalment oposats, per¨° s'assemblen molt m¨¦s del que sembla¡±. T¨¦ 40 anys, mare de tres fills, ¨¦s antiga votant del PP i no oculta la seva indignaci¨® per les taxes judicials i la pol¨ªtica contr¨¤ria a la just¨ªcia universal i gratu?ta que atribueix al seu antic partit. ¡°Qu¨¨ ens diferencia del PP i del PSOE? El que m¨¦s ens diferencia ¨¦s que nosaltres no tenim motxilla, lleugers d'equipatge¡±, diu. En les agrupacions de Ciutadans, aquesta seria, segurament, la triada com a millor resposta. La segona millor resposta la projecta David Caballero, empresari de telefonia m¨°bil d'Elx, 32 anys i pare d'una nena de tres: ¡°Som social liberals progressistes, no nom¨¦s liberals com el PP. Busquem alguna cosa diferent. Nosaltres s¨ª que tenim en compte la gent que ho est¨¤ passant malament¡±.

Ciutadans ¨¦s aquest Podem de la dreta que troba a faltar el president del Banc Sabadell, Josep Oliu? Cap dels consultats per a aquest reportatge no accepta aquest encasellament malgrat que les enquestes indiquen que C?s creix, sobretot, pel centredreta. Encara que en el conjunt d'Espanya ¨¦s percebut com a partit de centre, gran part dels catalans el classifica a l'extrema dreta. I ¨¦s que el nacionalisme catal¨¤, com el basc, ha aconseguit que aquells dels seus compatriotes que s'oposen directament als seus designis siguin marcats amb el segell del radicalisme espanyolista. En la pesada motxilla que li carreguen al bipartidisme, hi inclouen les roques de la corrupci¨® ¡ªla de B¨¢rcenas i la de l'ERO andal¨²s, a parts iguals¡ª; el ¡°dit¡± de Rajoy, el sectarisme partidista que anteposa els seus interessos als generals, la servitud obligada de la milit¨¤ncia per la falta de democr¨¤cia interna i la mediocritat pol¨ªtica i personal que atribueixen amb enorme desimboltura bona part dels actuals dirigents.

¡°Si no feu pol¨ªtica, uns altres en faran per vosaltres. Veniu, per¨° sense motxilla¡±, els va alli?onar Albert Rivera quan el partit, creat fa vuit anys a Barcelona en contraposici¨® al nacionalisme catal¨¤, va optar per donar el gran salt endavant i expandir-se per tota la geografia espanyola. Professionals i t¨¨cnics de formaci¨® superior, empresaris, estudiants, treballadors de qualificaci¨® mitjana del sector serveis, alts c¨¤rrecs directius¡­ van acceptar el missatge i portats per la voluntat de canviar les coses van fundar les primeres agrupacions, fiats al verb i a l'estil natural d'aquest l¨ªder jove, d'aire saludable i bona planta, encara desconegut per a un ter? dels espanyols. Mesos despr¨¦s, la il¡¤lusi¨® inicial ha donat pas a l'entusiasme i ara hi ha fins i tot un punt d'euf¨°ria controlada en les reunions que, a falta de seus, duen a terme en bars o locals p¨²blics. Des que les enquesten apunten insistentment a l'al?a, les convocat¨°ries ¡ª¡°trobades de caf¨¨ informatiu¡± freq¨¹entment substitu?des per una ronda de canyes¡ª es multipliquen a les ciutats, igual que el nombre de militants: m¨¦s de 2.200 ja a Madrid, gaireb¨¦ tants com a Catalunya.

Universitaris urbanites d'entre 25 i 54 anys conformen el seu electorat

Sense deixar de mirar l'eventual uni¨® amb UPyD, sempre enunciada i mai consumada, el ¡°partit dels cafeters¡± viu un moment dol?. Diuen que se senten respectats, ben rebuts i fins i tot admirats quan surten al carrer a repartir els seus fullets. ¡°En lloc de mirar-nos malament, insultar-nos o tirar-nos tom¨¤quets, com farien amb altres partits, gaudim de la simpatia i els ¨¤nims de la gent. Nosaltres podem apropar-nos a tothom sense produir por ni rebuig¡±, subratlla Luis Miguel Rodr¨ªguez Garz¨®n, 67 anys, jubilat, antic responsable de Publicitat del diari Ideal de Granada i avui militant entusiasta. ¡°Un dia em vaig dir que ja n'hi havia prou de protestar davant de la tele i d'arreglar el m¨®n prenent canyes i per primera vegada en la meva vida vaig decidir ficar-me en un partit pol¨ªtic. Jo mateix em sorprenc que m'estigui passant aix¨°. Ciutadans m'ha retornat la il¡¤lusi¨®. Estic encantat. Per una vegada que em fico en pol¨ªtica, va i l'encerto¡±, comenta exultant.

Com li va passar en el seu moment a la pr¨°pia UPyD i li passa tamb¨¦ a Podem, una de les tasques m¨¦s enutjoses dels responsables de les agrupacions de Ciutadans consisteix a detectar a la pl¨¨iade d'oportunistes i arribistes que busquen agafar l' ¡°onada bona¡± pol¨ªtica del moment per aconseguir una quota de poder, un lloc retribu?t. ¡°A alguns haig de dir-los que aix¨° no ¨¦s l'Inem. Que, efectivament, cal agafar el lleixiu i la fregona per retirar els corruptes, per¨° que es tracta de substituir-los per gent que vulgui treballar pels altres¡±, apunta Jos¨¦ Canedo, carter a Santiago de Compostel¡¤la. Va formar part en el seu moment d'UPyD i avui milita a Ciutadans, cam¨ª que han empr¨¨s tamb¨¦ altres militants. ¡°Estiguem amb les sigles que estiguem, les persones que pensem igual acabarem per unir-nos i, si no ¨¦s per dalt, ser¨¤ per baix¡±, subratlla Jes¨²s de L¨®zar de Grado, de 62 anys, economista, assessor d'empreses a S¨°ria, pare de dos fills.

¡°Aquest ¨¦s un moment hist¨°ric, crucial, perqu¨¨ els que hem estat espectadors siguem protagonistes. A Espanya, s'est¨¤ gestant un canvi hist¨°ric¡±, emfatitza Mar¨ªa Luisa Alonso Garc¨ªa, 40 anys, mare d'una nena de quatre, especialista en Comunicaci¨® Social, ve?na de Logronyo. Igual que la gran majoria de militants i simpatitzants de C¡¯s, ¨¦s la primera vegada que milita i est¨¤ entusiasmada. ¡°Cada vegada que l'Albert parla puja el pa. Solament fa sis mesos que es va crear l'agrupaci¨® i ja som m¨¦s de 50 militants. Tot el que ens queda ¨¦s cr¨¦ixer¡±.

D'acord amb les enquestes, els votants de Ciutadans pertanyen, igual que els d'UPyD, a la classe mitjana alta i a les noves classes mitjanes urbanes que han vist que les seves expectatives en qualitat de vida es redu?en amb la crisi i no confien en els dirigents pol¨ªtics actuals. Bona part d'aquests procedeix del PP (fins al 38%), i la resta de l'abstenci¨®, dels nous votants, del PSOE i d'UPyD.

La gran crescuda de Ciutadans s'ha concentrat fins ara a les ciutats, particularment en els nuclis urbans de m¨¦s de 400.000 habitants, per¨° no sembla que les aig¨¹es s'hagin calmat, ni que la marea s'hagi detingut. Encara que els obrers i els agricultors no figuren pr¨¤cticament entre els perfils de votants que detecten les enquestes, a poc a poc comen?a a passar pel web de Ciutadans ¡ªl'electr¨°nica i les xarxes socials s¨®n les seves aut¨¨ntiques seus¡ª gent que es connecta des de zones rurals. El nou partit i el seu l¨ªder compten amb la l'extra dels jugadors no contaminats, l'avantatge que ara aporta la condici¨® de nou o in¨¨dit entre gent tan escandalitzada per l'estat de coses actual?que abominen de tot el que ¨¦s conegut.

En aquest terreny figurat de la puresa virginal, la il¡¤lusi¨® i l'esperan?a, Ciutadans competeix directament amb Podem. Tots dos es reconeixen en la cr¨ªtica compartida del bipartidisme i en la missi¨® de regenerar, refrescar el sistema, per¨° els separen grans barreres ideol¨°giques i program¨¤tiques. ¡°Podem ¨¦s un partit nou amb idees velles. Si el seu model ¨¦s Vene?uela, el nostre pot ser Dinamarca: un Estat del benestar no asfixiant i compatible amb l'economia de mercat, per¨° prou fort com per prestar els serveis b¨¤sics¡±, recita d'una tirada Jes¨²s de L¨®zar. ¡°Estem a les ant¨ªpodes de Podem. S¨®c partidari de la llibertat d'empresa i dels mitjans de comunicaci¨®, del foment del m¨¨rit i l'esfor?, d'una pol¨ªtica fiscal justa que no descarregui tot el pes en classes mitjanes subjectes a la n¨°mina. Conec Vene?uela i no voldria aix¨° per al meu pa¨ªs. Vull que Espanya jugui a la Champions i a la Lliga de les estrelles i que la nostra educaci¨® deixi d'estar en els llocs baixos¡±, planteja Eduardo Gonz¨¢lez Jim¨¦nez, enginyer industrial, analista del Cabildo de Gran Canaria, 40 anys, pare d'una nena. ¡°La meva experi¨¨ncia a l'Am¨¨rica Llatina ¡ªon he conegut uns altres Podem¡ª em diu que aquests moviments poden desbancar del poder una classe social i substituir-la per una altra, per¨° s¨®n incapa?os de resoldre els problemes de fons¡±, abunda el doctor en Psicologia i professor a la Universitat de Valladolid, Jes¨²s Ortego, de 47 anys.

No hi ha res estable, res ¨¦s segur, despr¨¦s de la convulsi¨® tect¨°nica que sacseja la pol¨ªtica espanyola. Les r¨¨pliques i contrar¨¨pliques se succeeixen. Aqu¨ª, a l'espai de centre, resideixen els tres o quatre milions de vots que fan que la balan?a de la majoria electoral s'inclini cap al PP o cap al PSOE.