El temps, aquest gran jugador

En pol¨ªtica el temps ¨¦s una mat¨¨ria preciosa. L'art de la pol¨ªtica ¨¦s en bona part el de la gesti¨® del temps. Tot t¨¦ el seu temps i no hi ha virtut pol¨ªtica m¨¦s gran que saber trobar el moment exacte, ¨¦s a dir, el punt de maduresa de les coses.

Hi ha ocasions en qu¨¨ el moment encara no ha arribat i el pol¨ªtic que es precipita ho perd tot i es perd a si mateix. Passa tamb¨¦ el cas contrari, en qu¨¨ deixem passar el punt prec¨ªs sense prendre la decisi¨® transcendental i quan la voluntat dicta el moment, ja no serveix perqu¨¨ el temps ha tancat les seves portes.

El temps ¨¦s tamb¨¦ un gran ingredient de la f¨®rmula per a la soluci¨® dels conflictes. Per¨° ¨¦s un ingredient perill¨®s, que cal saber manejar en comptes de deixar que sigui ell qui ens domini. Cal diferir els acords necessaris quan no es poden aconseguir ara mateix; ajornar l'aplicaci¨® de les mesures m¨¦s dif¨ªcils d'admetre per les parts que negocien; convertir fins i tot en un dif¨²s objectiu futur sense terminis precisos el que sabem que mai obtindrem.

Molts errors tenen l'origen en la rigidesa temporal. Qui considera que ja ha esperat massa per llan?ar-se al m¨¤xim objectiu, en comptes de continuar esperant tal com ha estat fent durant anys amb resultats positius, s'arrisca a perdre qualsevol oportunitat futura.

El temps produeix miratges, de vegades il¡¤lusions autoindu?des per una inflamaci¨® del desig que no es correspon amb la realitat. Un d'ells, i potser el pitjor, ¨¦s el de l'¨²ltima oportunitat. Ornamentat amb dubtes i escepticisme, el temps ens xiuxiueja que ¨¦s ara o mai: potser t'equivocar¨¤s, per¨° m¨¦s t'equivocar¨¤s si no ho intentes perqu¨¨ mai m¨¦s hi haur¨¤ una situaci¨® tan interessant per intentar-ho.

Qui incorre en aquest error, per gran que sigui el seu prestigi i experi¨¨ncia, revela que ha prescindit dels instruments b¨¤sics d'un bon pol¨ªtic. Cal dubtar, d'entrada, sobre el diagn¨°stic: que sigui una oportunitat clara. Cal dubtar tamb¨¦ que sigui l'¨²ltima. Si qui ho afirma ¨¦s un pol¨ªtic jubilat, submergit en les cavil¡¤lacions de la vellesa i corro?t pels efectes de la corrupci¨® en la seva fam¨ªlia i el seu llegat, cal dubtar encara m¨¦s de la justesa i fins i tot de la intenci¨® de la seva mirada. Sempre hi ha una nova oportunitat per a qui encara t¨¦ temps, per¨° certament no n'hi ha per a qui est¨¤ a punt de desapar¨¨ixer.

El proc¨¦s sobiranista ens ofereix abundants exemples de l'acci¨® del temps pol¨ªtic. Venim d'una etapa en qu¨¨ tot era peremptori i precipitat, amb camins delimitats per fites irreversibles, esglaons i replans que ens estaven a punt de conduir sense poder tornar enrere a la feli? destinaci¨® marcada pels l¨ªders del proc¨¦s; i ens hem endinsat en una altra etapa lenta i confusa, de desenlla? indeterminat i imprec¨ªs, en qu¨¨ el m¨¤xim esfor? es concentra a dissimular i combatre la divisi¨® i el descoratjament que est¨¤ esquerdant les files sobiranistes.

El 9-N marca un abans i un despr¨¦s. Abans en ascens constant, ara estancat a la plana o fins i tot en suau declivi. Abans amb un clar full de ruta, que a empentes i rodolons es va anar complint pas a pas, ara sense mapes ni guies per orientar-se. Abans, els terminis organitzaven i constrenyien, mentre que ara s¨®n borrosos i desorientadors. Tot es confia a un 27-N qualificat de plebiscitari, per¨° de sobte irromp el 24-N municipal com una nova primera volta del plebiscit i fins i tot com el moment de la desconnexi¨® amb l'Estat segons una de les ¨²ltimes improvisacions del president Mas.

La novetat m¨¦s important ¨¦s que el temps adopta un ritme electoral. Efectivament, en democr¨¤cia, el temps ¨¦s sempre electoral. Governar ¨¦s des del primer dia fer la campanya per a les seg¨¹ents eleccions. Per¨° aquesta identitat entre eleccions i acci¨® de govern ¨¦s m¨¦s precisa i efica? en un any com aquest, amb quatre eleccions destinades a canviar el mapa espanyol.

Ara el sobiranisme comprova en la pr¨°pia pell l'efecte centr¨ªfug de les eleccions imminents. Unitat i urnes s¨®n termes contradictoris. Quan hi ha past¨ªs per repartir cadasc¨² va pel seu compte a buscar el tros m¨¦s gros. Qui es creu el conte de la unitat sap que s'arrisca a quedar-se sense tros. Quan es fixa la data tan precipitadament com ho ha fet Artur Mas, ad¨¦u a qualsevol perspectiva unit¨¤ria. Anunciar les eleccions a nou mesos vista i fer una llista unit¨¤ria sobiranista com pretenia era una il¡¤lusi¨® impr¨°pia de pol¨ªtics experimentats.

Ja han passat cinc mesos sense que passi res, una cosa a qu¨¨ no est¨¤vem acostumats. El moviment ha perdut in¨¨rcia i iniciativa. L'entusiasme decreixent de la milit¨¤ncia no en t¨¦ prou ni tan sols amb les m¨²ltiples matusseries i maldats del centralisme per sortir de la seva letargia. I aix¨° sense comptar amb les matusseries del propi camp, que no han faltat, com la jugada inh¨¤bil de les estructures d'Estat, invalidada des del Consell de Garanties. Ara no hi ha m¨¦s remei que remar, a l'espera que la sembra, realment indiscutible i efica?, produeixi prou fruits en les municipals i les catalanes per mantenir viva l'esperan?a.

Hist¨°ricament, la impaci¨¨ncia ha estat la pitjor consellera del catalanisme. Res fa pensar que al nou m¨®n global i digital?les coses?hagin de ser diferents per als catalans i que a partir d'ara sigui definitivament in¨²til la nostra proverbial i obstinada paci¨¨ncia hist¨°rica. Encara que aix¨ª ho creguin molts impacients, ¨¦s una cosa que?encara?s'ha de demostrar.