Viure m¨¦s i amb salut

Una afortunada combinaci¨® de factors ha fet que els espanyols estiguem en una posici¨® envejable dins d'una de les estad¨ªstiques m¨¦s rellevants a l'hora de mesurar el desenvolupament d'una societat: el de l'esperan?a de vida. Els nens que neixen ara tenen el doble d'esperan?a de vida que els seus besavis. Un recent estudi mostra que entre 1910 i 2009 els homes van passar d'una esperan?a de vida en n¨¦ixer de 38,8 anys a 78,4; i les dones, de 42,6 a 84,5. I continua millorant a ra¨® de tres mesos i mig per any; cada quatre anys, vam sumar-ne un a les nostres expectatives de vida. El 2012, la mitjana per a homes i dones era de 82,8 anys, i en el cas de les dones aconseguia els 85,1, nom¨¦s superades al m¨®n per les japoneses, que arriben a 87.

En nom¨¦s quatre generacions hem afegit m¨¦s de 40 anys a l'expectativa de vida mitjana; si no canvien les condicions, la meitat dels nens que neixen ara a Espanya viuran m¨¦s de cent anys. Com en la resta de pa?sos avan?ats, la reducci¨® de la mortalitat infantil explica la meitat d'aquest increment vital. S'ha aconseguit gr¨¤cies al control de l'embar¨¤s i el part, al sistema de vacunaci¨® obligat¨°ria i al control de les malalties infeccioses. A aix¨° cal afegir-hi la prevenci¨® i tractament de les malalties cardiovasculars (ictus i infarts) i, en menor mesura, les millores en la superviv¨¨ncia del c¨¤ncer. Es tracta de factors molt vinculats al desenvolupament econ¨°mic i a l'exist¨¨ncia de pol¨ªtiques de salut p¨²blica i de benestar social, com s'ha demostrat en algunes zones de l'antiga Uni¨® Sovi¨¨tica, on l'esperan?a de vida ha retrocedit a mesura que empitjoraven les condicions socials.

Aquest augment de la longevitat planteja desafiaments importants que han de ser afrontats. Per¨° aquest gran aven? de la humanitat no ha de ser vist com una cat¨¤strofe (com de vegades sembla), sin¨® com una oportunitat. Bona part de la vida guanyada t¨¦ de bones condicions de salut, cosa que significa que hem perllongat la capacitat de produir i crear.

Tot i que ¨¦s cert que amb m¨¦s longevitat augmenta el nombre de patologies cr¨°niques que s'han d'atendre, el cost ¨¦s assumible. Diversos estudis mostren que bona part del consum sanitari d'una persona es produeix en els ¨²ltims cinc anys de vida, independentment de l'edat que tingui quan mori. Amb tot, doncs, el problema sanitari ¨¦s manejable. Per¨° aquest augment de la longevitat hauria de portar-nos a replantejar certes estructures heretades d'una situaci¨® anterior. Per exemple, els l¨ªmits de la trucada tercera edat o el concepte mateix de vellesa. S'¨¦s vell a partir dels 65-67 anys perqu¨¨ aquesta ¨¦s l'edat de jubilaci¨®? T¨¦ sentit que una persona en plenes facultats hagi de sortir for?osament de tota activitat productiva? En l'actual conjuntura, amb les dificultats dels joves de trobar feina, dif¨ªcilment estarem en condicions d'aprofitar el potencial productiu guanyat. Per¨° aquest hauria de ser l'objectiu.