La Vicenta crema al purgatori

Ampolles de cava que s¡¯obren per celebrar vendes, cares conegudes d¡¯empresaris i fam¨ªlies distingides de la ciutat, galeristes exhibint la seva personalitat i sobretot peces d¡¯art m¨¤giques, que apareixen i desapareixen, amb una hist¨°ria enigm¨¤tica al darrere. Tres anys absent, torna a celebrar-se a Barcelona la Fira d¡¯Art Modern i Antic. Fins diumenge es pot visitar a les Drassanes, per 10 euros, el millor del cat¨¤leg de trenta galeristes i antiquaris de renom. Per uns 2.000 euros podreu comprar ¨ªdols de pedra de 5.000 anys d¡¯antiguitat o l¨¤mines d¡¯art zen japon¨¨s. Si teniu m¨¦s calaix o alguna deixa de l¡¯avi, l¡¯oferta encara ¨¦s m¨¦s llaminera.

Debat amb Sant Francesc

A l¡¯expositor de Serraplanas, antiquaris de Peralada, provoco un debat entre els seus responsables: aquesta talla, ¨¦s un crist en flames? ?s un superheroi de fusta? L'un assegura que ¨¦s un querub¨ª, l¡¯altra que ¨¦s l¡¯aparici¨® d¡¯un sant; finalment un expert sentencia: ¨¦s la visi¨® del crist alat de Sant Francesc, quan va rebre els estigmes al mont Verna. Passem al seg¨¹ent debat: la dataci¨®. Jo calculo que ¨¦s una pe?a barroca, del segle XVIII. Enric Serra Planas, el propietari, ¨¦s partidari de la meva avaluaci¨® tot i que una senyora em demana que escrigui que ¨¦s del XVII, que no ve d¡¯un segle.

A Serraplanas exposen una font gegant de marbre blanc de Carrara que costa 35.000 euros, i la meva pe?a favorita de la fira, una inscripci¨® funer¨¤ria de cer¨¤mica valenciana on hi ha escrit: ¡°A la mem¨°ria de Vicenta Gil i Rubio. RIP¡±. El que m¨¦s m¡¯atrau ¨¦s la il¡¤lustraci¨® de la llosa: la senyora Vicenta cremant al purgatori acompanyada d¡¯un barbut. Una llum que ve del cel la il¡¤lumina, cosa que ens fa pensar que, si b¨¦ Vicenta va pecar, encara hi ha esperances que avui descansi al Parad¨ªs.

Mosaic d¡¯un antiheroi

Al costat de Serraplanas, l¡¯antiquari Aldaba, d¡¯Olesa de Montserrat, ofereix dos retaules i una pila baptismal del segle XV, peces meravelloses que costa imaginar que puguin acabar al rebedor d¡¯una casa d¡¯estiueig de Menorca. Encara m¨¦s sorprenent, parada obligat¨°ria de FAMA, ¨¦s el que venen a l¡¯empresa especialitzada en arqueologia J. Bagot. D¨®na la benvinguda un mosaic rom¨¤ de 2 metres x 2 metres, del segle II dC, que representa l¡¯escena de la mitologia grega de P¨¨lops coneixent la seva enamorada, Hipod¨¤mia. P¨¨lops ¨¦s un personatge modern, perqu¨¨ ¨¦s el protagonista del conte i tamb¨¦ un antiheroi: el seu pare l¡¯esquartera, els d¨¦us el ressusciten i per guanyar-se el dret a fornicar amb Hipod¨¤mia ha de v¨¨ncer el seu sogre, Enomau, en una cursa de carros. I com el guanya? Pagant a Mirtil perqu¨¨ sabotegi el carro d¡¯Enomau, que mor en l¡¯accident, i P¨¨lops no nom¨¦s no paga a Mirtil el que li deu sin¨® que l¡¯ofega al mar. Si tingu¨¦s els diners no dubtaria a penjar aquest mosaic al meu dormitori.

Samurais i Raphael

J. Bagot mostra peces eg¨ªpcies que fan caure d'esquena, com una est¨¤tua de fusta perfectament conservada (9.000 euros) o un bust de dona grega del segle IV aC (6.800 euros). Un dels empleats de J. Bagot t¡¯observa mentre per tel¨¨fon felicita alg¨² pels ¨¨xits d¡¯una excavaci¨®. Els galeristes s¨®n interessants d¡¯analitzar. A Loval Antiguedades, l¡¯encarregat mastega un puro mentre escolta m¨²sica de Raphael. Al seu aparador exhibeix dues armadures de samurais, una del segle XVII de l¡¯escola Myochin i una segona del segle XVIII de l¡¯escola Kago.

Per a art modern ¨¦s imprescindible saludar Jordi Pascual, un relacions p¨²bliques excel¡¤lent que insisteix a sortir a la cr¨°nica. El cat¨¤leg de Pascual inclou peces de Barcel¨®, T¨¤pies o Saura. Pascual t¨¦ un T¨¤pies sinistre, del 1954, d¡¯un vermell roent que incita al malson. I sobretot hi ha un m¨²sic franc¨¨s d¡¯Antoni Clav¨¦ que ¨¦s la s¨ªntesi dels seus ninots m¨¤gics, a punt de trencar-se.

La burgesia m¨¦s conservadora hi trobar¨¤ multitud de dibuixos de Mir¨®, els olis rom¨¤ntics d¡¯Urgell, tan avorrits com les convencions de la nostra classe alta, per¨° tamb¨¦ creacions poc conegudes d¡¯Opisso i el paisatge d¡¯un port industrial de Torres-Garcia a la Galeria Riera que m¡¯acomiada, com si m¡¯empeny¨¦s cap a la sortida, cap al m¨®n real.