Injust¨ªcia a casa de la just¨ªcia

La majoria del Consell General del Poder Judicial que ha sancionat el jutge Vidal a tres anys de suspensi¨® en el seu c¨¤rrec i trasllat for?¨®s pot estar tranquil¡¤la i satisfeta. Felicitats. Forma part d'una llarga tradici¨® d'expulsar o castigar el discrepant o el diferent, tan present en la nostra hist¨°ria, i que encara continua viva. Jueus, moriscs, heretges, liberals, ma?ons i antifranquistes en s¨®n bon testimoni, i que no decaigui. Enhorabona a la minoria per la seva defensa de la bona doctrina basada en el respecte als drets dels ciutadans, encara que siguin jutges. Encara hi ha jutges a Berl¨ªn, com b¨¦ va dir el moliner de Potsdam en el seu enfrontament amb el rei de Pr¨²ssia. Nom¨¦s faltaria!

Caldria preguntar-se, davant la gravetat de la sanci¨®, si el jutge ha com¨¨s fets que guardin algun tipus de paral¡¤lelisme amb la sanci¨® imposada, com prevaricaci¨®, suborn, corrupci¨®, etc¨¨tera. No se li imputa res semblant a aquestes deshonroses conductes, productores, en si mateixes, d'indignitat en ser contr¨¤ries a la confian?a social dipositada en la magistratura i a les quals s'ha limitat el mateix consell en imposar la sanci¨® de la suspensi¨® per tres anys.

Se'l castiga, concretament, per haver participat en l'elaboraci¨® d'una futura Constituci¨® de Catalunya. Tamb¨¦ hi van intervenir altres juristes, alguns magistrats. Fora del seu horari laboral, sense retribuci¨® ni enc¨¤rrec. Se l'acusa, aix¨ª mateix, d'haver presentat el text en diversos actes p¨²blics en la seva condici¨® de magistrat. Aquestes actuacions encaixen, segons el Consell, en la falta molt greu d'haver incorregut en ignor¨¤ncia inexcusable en el compliment dels seus deures judicials. Crida l'atenci¨® l'esfor? rigorista del Consell, per la severitat i per no ser conforme amb els principis de legalitat i tipicitat. Una vegada m¨¦s, el sabater ¨¦s qui va m¨¦s mal vestit.

Qu¨¨ batega sota tanta obstinaci¨® persecut¨°ria? Moltes raons. El cas del jutge Vidal ¨¦s indicatiu de la crisi en qu¨¨ est¨¤ immersa la just¨ªcia, que inclou, entre altres aspectes, la coexist¨¨ncia de dos tipus de jutges, tots dos admesos per la Constituci¨®, la qual no n'imposa cap.

No queda acreditat que s'hagi produ?t un trencament de la confian?a social en el poder judicial

Al costat del jutge cl¨¤ssic, passiu, t¨¨cnic, tancat al seu propi m¨®n, cartoix¨¤ i suposadament apol¨ªtic (de dretes, per descomptat), trobem una altra classe de jutges m¨¦s integrats en la societat civil, activistes, que participen en activitats extrajudicials i que estan atents a la realitat social. Aquests jutges consideren que el fet d'exercir aquesta feina no suprimeix la seva condici¨® de ciutadans i que s¨®n, per tant, titulars del conjunt de drets constitucionals, entre els quals a la llibertat d'expressi¨®.

Ning¨² sost¨¦, no obstant aix¨°, que aquestes activitats de jutge no tinguin l¨ªmits: no han de minvar la seva dignitat, imparcialitat i independ¨¨ncia. Els jutges s¨®n ciutadans especials, per¨° ciutadans. Les resolucions judicials del jutge Vidal, en cap cas, s'han vist afectades pel seu ideari pol¨ªtic ni tampoc consta que a causa d'aix¨° hi hagi hagut incidents ni recusacions o abstencions. No queda acreditat que s'hagi produ?t un trencament de la confian?a social en el poder judicial. La temptaci¨® de castigar el discrepant ¨¦s omnipresent, per¨° en una societat democr¨¤tica que accepta el pluralisme pol¨ªtic i la toler¨¤ncia ha de ser ven?uda sota pena d'inc¨®rrer en l'autoritarisme i en la persecuci¨® de les idees i les persones.

El Tribunal Constitucional, en la sent¨¨ncia 42/2014, ent¨¦n que no hi ha a la Constituci¨® un nucli normatiu inaccessible als procediments pac¨ªfics de reforma constitucional. El jutge Vidal, en realitat, el que preconitza ¨¦s aquesta reforma. Res m¨¦s. L'elaboraci¨® d'una Constituci¨® catalana no est¨¤ prohibida ni t¨¦ per qu¨¨ ser clandestina. Es tracta d'una activitat tecnicojur¨ªdica amb una projecci¨®, de futur, pol¨ªtica. Discrepar de la Constituci¨® i del TC, si es fa per mitjans pac¨ªfics i respectuosos, ¨¦s l¨ªcit i, en una societat democr¨¤tica, una obligaci¨® i una necessitat. L'adhesi¨® a aquesta Constituci¨® i al TC no ¨¦s obligat¨°ria.

Mantenir que el jutge Vidal ¨¦s mereixedor de la seva suspensi¨® durant tres anys del cos judicial ¨¦s representatiu d'una mentalitat totalit¨¤ria que concep els textos legals i les institucions com a objectes sagrats mereixedors de culte. El discrepant ha de ser apartat, sense remissi¨®, del parad¨ªs. El principi de proporcionalitat una antigalla. El progr¨¦s social i la reforma legislativa, prohibits fins a nova ordre.

Siguem positius i contemplem les activitats del jutge Vidal de manera serena i objectiva. Un magistrat professionalment exemplar que, preocupat per un problema determinat, com molts altres dels seus conciutadans, elabora juntament amb altres magistrats i experts jur¨ªdics un text legal de futura i no segura vig¨¨ncia per al cas que es produeixi un canvi a Catalunya, no mereix ser tractat com un ¨¦sser indigne. Ha de ser-ho amb respecte fins i tot sense compartir la seva ideologia.

No tot est¨¤ perdut, donada la divisi¨® produ?da al Consell. Si es determina en via de recursos pel Consell o el Tribunal Suprem que el jutge no ha com¨¨s cap infracci¨® i no sanciona la seva ideologia, ho haur¨¤ salvat i, tamb¨¦ el seu prestigi institucional. La llibertat i la discrep¨¤ncia han de ser protegides. En suma, es tracta de viure en democr¨¤cia i segons la Constituci¨®. Dif¨ªcil per¨° necessari.

?ngel Garc¨ªa Fontanet ¨¦s exmagistrat del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya