De casos i jutges

Abans de tot, una precisi¨®. Conec el jutge Santiago Vidal des de fa alguns anys i ¨Ccom a m¨ªnim, fins avui¨C la meva relaci¨® amb ell ha estat cordial, per¨° t¨¨nue: la que deriva d'haver coincidit, temps enrere, en algunes tert¨²lies, i despr¨¦s en un grapat d'actes p¨²blics. Dit aix¨°, la veritat ¨¦s que quan vaig saber pels mitjans que el jutge esmentat s'havia autoconferit la missi¨® d'elaborar un projecte de Constituci¨® catalana, em va sorprendre. Per regla general, la redacci¨® de textos constitucionals ¨Csi m¨¦s no l'esborrany¨C sol respondre a l'enc¨¤rrec d'alguna instituci¨®, partit o entitat; o b¨¦ sorgeix de les deliberacions d'un col¡¤lectiu que t¨¦, o s'atribueix, certa representativitat. Aix¨ª, el projecte de Constituci¨® Provisional de la Rep¨²blica Catalana, m¨¦s conegut com Constituci¨® de l'Havana i redactat a Cuba el 1928 sota els auspicis de Francesc Maci¨¤, va n¨¦ixer d'una autoanomenada Assemblea Constituent del Separatisme Catal¨¤, fos el que fos.

Aix¨ª doncs, quan Santiago Vidal va donar per conclosa la seva tasca i va fer p¨²blic el resultat, vaig atendre amb curiositat tot el que explicava i fins i tot vaig fer un cop d'ull al text, disponible a la xarxa. Naturalment, no estic en condicions de formular valoracions t¨¨cniques, per¨° s¨ª opinions pol¨ªtiques. En aquest terreny, el projecte constitucional em sembla extremament candor¨®s (un ingenu cat¨¤leg de bones intencions); i, en alguns punts concrets, el meu desacord ¨¦s total.

Per exemple, amb l'article 41 (¡°R¨¨gim electoral¡±), punt 3, que diu: ¡°La llei regular¨¤ els criteris espec¨ªfics de proporcionalitat a fi i efecte d¡¯evitar que una sola llista o partit pugui assolir la majoria absoluta dels escons¡±. Ja em disculpar¨¤ el magistrat Vidal per¨°, en quin pa¨ªs del m¨®n existeix una norma aix¨ª? Si l'objectiu ¨¦s evitar l'excessiva concentraci¨® i l'ab¨²s de poder, evidentment el cam¨ª no passa per il¡¤legalitzar les majories absolutes i imposar els governs de coalici¨®, cosa inaudita en dret comparat.

Un altre exemple ¨¦s l'article 85, on s'afirma que ¡°Catalunya ¨¦s territori lliure d¡¯ex¨¨rcit i forces armades, llevat de la policia pr¨°pia [...]¡±, i que els valors que l'Estat catal¨¤ ¡°vol transmetre a la resta de pobles del m¨®n s¨®n la just¨ªcia social, la cultura, la pau [...]¡±. Em torno a excusar, per¨° aix¨° em recorda l'article 6 de la Constituci¨® de Cadis (que obligava els espanyols a ¡°ser justos i ben¨¨fics¡±), o el mateix article de la Constituci¨® republicana del 1931, amb el seu infaust ¡°Espanya renuncia a la guerra com a instrument de pol¨ªtica nacional¡±.

O hi ha jutges intocables (els que tenen darrere el PP), o Santiago Vidal ¨¦s v¨ªctima d¡¯una depuraci¨® ideol¨°gica

Les discrep¨¤ncies que acabo d'expressar, no obstant aix¨°, es multipliquen pel que fa a l'an¨¤lisi que, sobre el cas Vidal, desenvolupava en aquestes mateixes p¨¤gines, dissabte passat, l'amic i company de claustre Enric Fossas al seu article "L'estrany cas del jutge constituent". Segurament en abstracte, o en altres tradicions juridicopol¨ªtiques, t¨¦ ra¨® el doctor Fossas quan afirma que la independ¨¨ncia d'un jutge queda compromesa si expressa simpaties o antipaties ideol¨°giques, conviccions o prejudicis. Per¨°, a Espanya? Al pa¨ªs on el president del Tribunal Constitucional, Francisco P¨¦rez de los Cobos, pagava quota de militant del PP encara el 2011, quan ja era magistrat del TC?

El professor Fossas afirma que ¡°el jutge ha de ser imparcial¡±, per aix¨° ¡°revesteixen gran import¨¤ncia les aparences¡±. S¨ª, potser a Anglaterra, on a un jutge involucrat en el proc¨¦s d'extradici¨® de Pinochet se li va retreure que era soci d'Amnistia Internacional. A aquest costat dels Pirineus, estimat Enric, un magistrat (Juan Luis de la R¨²a) ¡°m¨¦s que amic¡± de l'expresident valenci¨¤ Francisco Camps, va decidir amb el seu vot el sobrese?ment del ¡°cas dels vestits¡±. I el Consell General va descartar qualsevol mesura disciplin¨¤ria.

Coincideixo amb Enric Fossas: ¡°?s curi¨®s que un magistrat es dediqui a redactar esborranys de Constituci¨®¡±. Per¨°, t¨¦ precedents? Creada el 2006 a Madrid, la Fundaci¨®n para la Defensa de la Naci¨®n Espa?ola (DENAES) va promoure a l'any seg¨¹ent una Propuesta de reforma parcial de la Constituci¨®n espa?ola tan prolixa (97 p¨¤gines) com descaradament recentralitzadora i antiauton¨°mica.

Doncs b¨¦, un dels vuit patrons de DENAES era en aquell temps Adolfo Prego de Oliver, al mateix temps magistrat del Tribunal Suprem (des del 1995) i vocal del Consell General del Poder Judicial (des del 2006). No puc afirmar que Prego contribu¨ªs materialment al redactat, per¨° sens dubte el va beneir i el va avalar. I a ning¨² se li va acudir acusar-lo de deslleialtat a l'ordenament vigent.

Si propugnar una involuci¨® constitucional de signe unitarista ¨¦s l¨ªcit, i esbossar una Constituci¨® catalana ¨¦s falta molt greu, hi ha dues opcions: o hi ha jutges intocables (els que tenen darrere el PP), o Santiago Vidal ¨¦s v¨ªctima d'una depuraci¨® ideol¨°gica. Quant a la qualitat jur¨ªdica del text del magistrat barcelon¨ª, pot ser que sigui ¨ªnfima, com afirma Fossas. Per¨° llavors, ¨¦s normal en un Estat democr¨¤tic de deb¨° que es vulgui expulsar de la carrera un jutge per haver redactat ¡°una broma¡±, una ¡°pr¨¤ctica d'alumne de primer¡±, una Constituci¨® del Monopoly?

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.