La pol¨ªtica es fa forta a les s¨¨ries

Un impeachment, un majority whip o l¨ªder de la majoria del Congr¨¦s, la situation room de la Casa Blanca o el roll call, la trucada per votar els legisladors nord-americans. El llenguatge especialitzat de Washington ha saltat de les converses dels experts pol¨ªtics a la butaca dels espectadors, amb la capital dels Estats Units com a tel¨® de fons de les trames de House of Cards, Scandal, Homeland o fins i tot Veep.

Des del blanc i negre dels monuments il¡¤luminats a la nit de Washington fins al gris dels vestits dels pol¨ªtics i funcionaris encorbatats que plaguen els carrers del voltant del Capitoli, han canviat el to de la televisi¨® nord-americana. Com mai abans en la hist¨°ria, una de les ciutats menys estimades pels ciutadans ha agafat el relleu de Chicago o Nova York, i ha conquistat les pantalles de televisi¨® com qualsevol altre protagonista.

¡°Quan parlem de Hollywood i de televisi¨® mai no es tracta d'una coincid¨¨ncia¡±, assegura Trevor Parry-Giles, professor de comunicaci¨® pol¨ªtica de la universitat de Maryland. L'¨¨poca de les s¨¨ries d'advocats va donar pas a la dels policies i despr¨¦s als metges. ¡°Ara ¨¦s el torn dels pol¨ªtics i el govern¡±.

Des del final d'El ala oeste de la Casa Blanca el 2006, la pol¨ªtica no havia protagonitzat la ficci¨® televisiva dels EUA. Tampoc no havien coincidit tantes s¨¨ries de trames governamentals com les vuit que pugnen ara per l'atenci¨® de l'espectador. I des de l'obra d'Aaron Sorkin, cap no ha apropat tan detalladament els secrets de Washington. ¡°El m¨®n de la pol¨ªtica est¨¤ plagat de components dram¨¤tics i de poder, ¨¦s un univers en el qual tot compta¡±, afirma Parry-Giles. L'expert apunta aquests elements, essencials en la ficci¨®, com la ra¨® per la qual Hollywood aposta ara pel g¨¨nere pol¨ªtic.

De la mateixa manera que t¨ªtols com Llei i ordre van obrir una finestra al m¨®n de les investigacions judicials i els advocats, familiaritzant els espectadors amb un argot que no haurien conegut de no haver passat per un jutjat, la nova fornada de televisi¨® pol¨ªtica teixeix guions amb detalls dignes de la premsa especialitzada.

¡°No estic segur que vost¨¨ pugui eradicar l'atur com ha estat capa? d'eradicar el seu nivell d'aprovaci¨® entre els ciutadans¡±, li diu un periodista al nou president dels EUA a?House of Cards, Frank Underwood, interpretat per Kevin Spacey. Underwood defensa la seva agenda: ¡°T¨¦ la grand¨¤ria i l'abast del New Deal¡±, respon en una refer¨¨ncia que pot quedar lluny per a alguns espectadors: les mesures amb les quals el president Roosevelt va respondre la Gran Depressi¨® econ¨°mica dels anys 30.

En la temporada anterior, el complex sistema de finan?ament de les campanyes pol¨ªtiques apuntalaba el centre de la trama. El treball dels lobbistes i les seves estrat¨¨gies per recaptar fons van tenir un pes secundari. En altres s¨¨ries com Homeland ¡ªla preferida d'Obama, segons va recon¨¨ixer p¨²blicament el president¡ª una part de la tensi¨® neix de la relaci¨® dif¨ªcil entre les diferents ag¨¨ncies del Govern com la CIA i departaments interns del Pent¨¤gon amb els quals l'espectador es familiaritza com amb qualsevol altre protagonista.

El fervor per aquestes s¨¨ries ha atrapat els espectadors, els mitjans de comunicaci¨® i els pol¨ªtics per igual. L'¨¨xit de House of Cards va convertir Netflix en la primera web de streaming a aconseguir un Globus d'Or?per un treball que no ha passat per la televisi¨®. Periodistes de mitjans com The New York Times han narrat en directe la seva experi¨¨ncia amb l'¨²ltima temporada mentre humoristes de la talla de Stephen Colbert fan cameos en pantalla. I cares conegudes de Washington comparteixen plat¨® amb els protagonistes. El vicepresident Joe Biden va tenir un paper a?Parks and Recreation i l'assessora d'Obama Valerie Jarrett, aix¨ª com l'analista pol¨ªtica Donna Brazile, van protagonitzar escenes de The Good Wife.

La realitat pol¨ªtica es barreja amb la ficci¨® esborrant els l¨ªmits entre l'una i l'altra, encara que experts com Parry-Giles, tamb¨¦ director de l'Associaci¨® Nacional de Comunicaci¨®, confien que els espectadors siguin ¡°prou llestos¡± per saber que cap de les s¨¨ries ofereix un retrat real del funcionament del govern nord-americ¨¤. ¡°Em fa por pensar que a l'estranger alg¨² aprengui sobre la pol¨ªtica nord-americana veient Veep¡±, afirma. ¡°La ficci¨® mai no ha de ser l'¨²nica via per a aquest aprenentatge¡±.

Malgrat que mai no hi ha hagut tanta televisi¨® pol¨ªtica com fins ara, hi ha una llarga tradici¨® de t¨ªtols, tamb¨¦ al cinema. Caballero sin espada (1939), Tempesta sobre Washington (1962) o Lincoln (2012) han servit de font en la qual els nord-americans aprenen el funcionament del seu sistema pol¨ªtic. Una altra q¨¹esti¨® ¨¦s la fidelitat amb la qual les s¨¨ries actuals retraten la realitat. La tercera temporada de House of Cards arrenca amb una visita del president a un cementiri. Justificat com un acte privat, periodistes i agents de seguretat esperen en un marge de la carretera. En la vida real, mai s'haurien quedat tan lluny com perqu¨¨ Underwood pogu¨¦s pixar sobre la tomba del seu pare.