Les veritats del Photoshop

En els inicis de l'art pop, els primers artistes i cr¨ªtics brit¨¤nics que intentaven explicar el moviment en qu¨¨ s'havien implicat utilitzaven un argument que avui ens sembla familiar: nosaltres ¡ªdeien¡ª som nadius d'una cultura nova respecte a la dels nostres antecessors, ens hem alimentat visualment d'unes imatges que, per primera vegada en la hist¨°ria, no s¨®n ni pretenen ser imatges preses del natural, sin¨® que s'han produ?t industrialment i amb finalitats comercials, les imatges de la cultura del consum de masses, del cinema, la televisi¨® i la publicitat, que en la d¨¨cada del 1960 es van convertir en l'atmosfera iconogr¨¤fica dominant en les societats del capitalisme avan?at. Com va escriure una vegada Gilles Deleuze, la imatge fotogr¨¤fica produ?da aix¨ª, a escala massiva, no tenia la pretensi¨® de competir amb la pintura en la representaci¨® de la realitat, aspirava a alguna cosa m¨¦s: volia "regnar sobre la vista", colonitzar-la del tot. I, sens dubte, ho ha aconseguit, encara que aquest imperi s'hagi tornat una mica ambigu, quan se celebren 25 anys del naixement de Photoshop, el programa inform¨¤tic que va posar el retoc fotogr¨¤fic a l'abast de tothom.

La fotografia s'ha guanyat hist¨°ricament el prestigi documental a for?a d'humilitat: mentre que la pintura necessitava la m¨¤ magistral del subjecte i la interpretaci¨® de l'esperit art¨ªstic, ella es conformava a ser una simple reproducci¨® mec¨¤nica del que ¨¦s visible, i per aix¨° es presentava com una garantia d'objectivitat que permetia captar el que passava inadvertit a l'ull, i per aix¨° de seguida va tenir aplicacions t¨¨cniques i cient¨ªfiques. Per¨° tamb¨¦ en va tenir de propagand¨ªstiques i comercials, i gr¨¤cies a les quals hem apr¨¨s que aquest suposat prestigi s'ha de matisar. Igual que els nostres avantpassats van creure en algun moment que l'escriptura era una prova de fidelitat, fins que van entendre que tot el que s'escriu es pot falsificar, i que, segons la definici¨® de signe que va encunyar Umberto Eco, l'escriptura es pot utilitzar per dir la veritat amb la mateixa facilitat que per mentir, nosaltres hem perdut la ingenu?tat de confondre simplement la fotografia amb la realitat, i hem comprovat l'efic¨¤cia pol¨ªtica i period¨ªstica que poden tenir, no nom¨¦s els fotomuntatges, sin¨® tamb¨¦ la simple decisi¨® d'un enfocament o l'elecci¨® d'un pla a l'hora d'interpretar una determinada realitat en el sentit triat per l'observador.

Quan les imatges s'han tornat digitals s'ha augmentat un esgla¨® la seva artificiositat i, per tant, el grau de manipulabilitat, especialment quan no cal ni imprimir-les perqu¨¨ tinguin efecte, i la pantalla de cristall l¨ªquid els proporciona una homogene?tat que fa que els retocs siguin gaireb¨¦ imperceptibles. Ja tenim algunes generacions que s¨®n nadiues de la cultura digital, i que per tant han crescut en una atmosfera tan "fotorealista" com la dels joves del 1960, per¨° amb una difer¨¨ncia: la imatge fotogr¨¤fica segueix imperant sobre la mirada, no representa una realitat "natural", sin¨® un m¨®n convertit pr¨¨viament en imatge, en fotografia. Ara les imatges ja neixen manipulades, no es presenten al p¨²blic sense haver-les sotm¨¨s a un tractament previ, que abans nom¨¦s estava a l'abast dels grans laboratoris, dels caps d'Estat o dels estudis cinematogr¨¤fics, i al qual avui pot tenir acc¨¦s gaireb¨¦ qualsevol.

Les imatges ja no s¨®n tan sols sospitoses d'una possible manipulaci¨®. En l'actualitat estem segurs que han estat manipulades abans de distribuir-se, ja que la seva "confecci¨®" forma part del proc¨¦s de construcci¨® de manera tan leg¨ªtima com el clic de la presa fotogr¨¤fica, que no ¨¦s altra cosa que una concessi¨® mim¨¨tica als nost¨¤lgics del m¨®n anal¨°gic. Els defensors a ultran?a de les noves tecnologies suggereixen que ha desaparegut la necessitat de fot¨°grafs professionals (perqu¨¨ ara tothom ¨¦s fot¨°graf ¡°professional¡±, ¨¦s a dir, tot el m¨®n no nom¨¦s pot fer fotos, sin¨® tamb¨¦ retocar-les o muntar-les al seu gust), que la fotografia ha perdut del tot la condici¨® documental que tenia i ha passat a formar part de la categoria, al nostre segle tan ¨¤mplia, del simulacre, ¨¦s a dir, d'aquella imatge que no t¨¦ cap original extern, que origin¨¤riament ¨¦s c¨°pia i manipulaci¨® en un sentit no pejoratiu. D'aquesta manera, a m¨¦s de ser fot¨°grafs professionals, tots ser¨ªem fot¨°grafs art¨ªstics, mescladors i productors d'imatges originals, per la qual cosa el mateix concepte original s'hauria enfonsat.

La tecnologia digital augmenta la nostra capacitat d'enganyar-nos a nosaltres mateixos mitjan?ant la manipulaci¨®

Per¨° tamb¨¦ en aquest cas hem de depurar les il¡¤lusions que ens desperten els aven?os tecnol¨°gics. La ingenu?tat de pensar que qualsevol fotografia ¨¦s un document fidel de l'original que retrata no ¨¦s m¨¦s greu que la de pensar que qualsevol fotografia en si mateixa ¨¦s una obra d'art original del retratista, i la democr¨¤cia est¨¨tica no consisteix exactament a posar a l'abast de tots els mortals el taller de Photoshop. La tecnologia digital augmenta la nostra capacitat d'enganyar-nos a nosaltres mateixos ja que creixen les nostres possibilitats de manipular imatges. Si aquesta mateixa idea t¨¦ sentit ha de ser perqu¨¨ hi ha algun subjecte per manipular i, per tant, alguna cosa que no ¨¦s manipulaci¨® en si mateixa. Encara que siguem nadius d'un m¨®n convertit pr¨¨viament en fotografia pels mitjans de comunicaci¨®, si alg¨² t¨¦ inter¨¨s a manipular les not¨ªcies o a retocar les imatges ¨¦s perqu¨¨ aquests mitjans tenen encara ¡ªper m¨¦s abonyegats que estiguin¡ª un car¨¤cter persuasiu, i nom¨¦s el poden tenir si pensem que comuniquen alguna cosa que no ¨¦s simplement una imatge prefabricada, que la imatge ¨¦s reflex d'alguna cosa i no m¨¦s aviat de res. Ahir ens preocupava que les imatges poguessin enganyar-nos. Avui ens inquieta que, malgrat tot, tamb¨¦ conserven la capacitat de dir, de vegades, la veritat.

Jos¨¦ Luis Pardo, fil¨°sof, va guanyar el Premi Nacional d'Assaig amb La regla del juego (Galaxia Gutenberg / C¨ªrculo de Lectores, 2004). ?s autor de Nunca fue tan hermosa la basura i Esto no es m¨²sica: introducci¨®n al malestar en la cultura de masas.