La Fran?a laica entra a les mesquites per aturar el radicalisme

Durant els atemptats de Par¨ªs en els quals tres gihadistes van matar al gener 17 persones, a les presons franceses es van sentir crits de goig: ¡°Al¡¤l¨¤ ¨¦s gran¡±. La radicalitzaci¨® a les presons, l'alt nivell de conversions ¡ªd'on solen sortir els m¨¦s exaltats¡ª i l'esc¨¤s control del que s'ensenya als temples ha mogut el Govern franc¨¨s a prendre la iniciativa i entrar a les mesquites. Ho van fer f¨ªsicament aquesta setmana el cap de l'oposici¨®, Nicolas Sarkozy, a la gran mesquita de Par¨ªs, i el primer ministre, Manuel Valls, visitant-ne una altra a Estrasburg. Per sobre d'aquests gestos, l'Estat que porta en el seu ADN el la?cisme proposa mesures per controlar els dirigents del culte musulm¨¤ a trav¨¦s d'una formaci¨® supervisada pel poder civil.

El 56% de la poblaci¨® creu que l'islam ¨¦s una amena?a per al pa¨ªs

El 56% dels francesos, segons un sondeig de Sciences Po fet al gener, considera l'islam una amena?a per la Rep¨²blica.?L'executiu combat aquesta barreja explosiva entre islam i viol¨¨ncia i per aix¨° ha proposat controlar la formaci¨® dels imams, les fonts de finan?ament exterior i els missatges dels capellans musulmans a les presons. Oberta la reflexi¨®, les decisions concretes es prendran abans del proper ramad¨¤, que comen?a el 18 de juny.

¡°Que l'Estat tingui una visi¨® del que ha de ser un religi¨®s ¨¦s paradoxal en un pa¨ªs laic¡±, assenyala el polit¨°leg Mohamed Ali Adraoui. ¡°L'Estat no s'ocupar¨¤ de la teologia¡±, replica Valls.? Cinc universitats i l'Institut Cat¨°lic de Par¨ªs ja expedeixen diplomes de la?cisme, que solen contenir estudis d'hist¨°ria religiosa, sociologia, principis de la Rep¨²blica i el dret al culte. El Govern planeja multiplicar l'oferta i, segons Valls, convertir aquests diplomes (m¨¤xim un any d'estudi) en obligatoris per als capellans musulmans de presons (183 a tot Fran?a). M¨¦s dif¨ªcil seria exigir el mateix certificat als imames (prop de 800).

Francis Messner, fundador del m¨¤ster en Islamologia de la Universitat d'Estrasburg i autor d'un informe sobre l'islam que va lliurar el Govern dimarts passat, est¨¤ d'acord amb Valls pel que fa a la formaci¨® dels quadres musulmans que tamb¨¦ considera crucial. ¡°Clau per a un islam lliure d'influ¨¨ncies nefastes¡±, puntualitza el primer ministre. Els musulmans francesos fan esfor?os. L'Institut d'Islamologia El-Ghazali, de la Gran Mesquita de Par¨ªs, forma els imams durant dos anys i els alli?ona en el contradiscurs per ajudar-los a rebatre les tesis radicals amb l'Alcor¨¤ a la m¨¤. El Govern, que sap, no obstant aix¨°, que el radicalisme utilitza m¨¦s Internet que les mesquites, acaricia la idea que l'extensi¨® dels diplomes universitaris acabi per valorar-se entre els imams, als quals avui no se'ls exigeix cap formaci¨®.

L'educaci¨® dels capellans, assalariats de l'Estat, ¨¦s una tasca m¨¦s senzilla per al poder civil. El l¨ªder musulm¨¤ i expresident d'Amnistia Internacional a Marsella Habib S. Kaaniche diu que fa falta un m¨ªnim d'ells per pres¨® per protegir els detinguts dels m¨¦s radicals. La ministra de Justicia, Christiane Taubira, a m¨¦s de separar els m¨¦s radicals de la resta de presos, haur¨¤ creat 90 nous llocs en aquesta legislatura i duplicat el pressupost en formaci¨® fins a 1,2 milions d'euros. Els capellans de presons ja reben formaci¨®. L'aspiraci¨® ¨¦s que sigui continuada i m¨¦s reglada a trav¨¦s de diplomes universitaris.

Les presons busquen m¨¦s capellans per atendre els presos musulmans

Un altre tema que preocupa el Govern ¨¦s la inger¨¨ncia estrangera. La llei francesa prohibeix subvencionar cap culte, la qual cosa inclou la construcci¨® de temples. A m¨¦s, dels 800 imams es calcula que 300 s¨®n estrangers (turcs, algerians i marroquins, fonamentalment). Valls ¨¦s expl¨ªcit tot i que prudent enfront d'una opini¨® p¨²blica que no desitja renunciar als seus principis laics: ¡°Vull que es perdi aquest reflex de demanar suport a Estats estrangers (...) A Fran?a hi ha tota l'energia i els recursos necessaris per al desenvolupament de l'islam¡±.

La tensi¨® continua a flor de pell. Un important l¨ªder jueu, Roger Cukierman, va declarar fa un parell de setmanes que ¡°totes les viol¨¨ncies d'avui s¨®n comeses per joves musulmans¡± i va utilitzar el qualificatiu de ¡°islamofascisme¡±. El president Fran?ois Hollande hi va haver d'intervenir per pacificar els ¨¤nims. I, de nou, ha esclatat el debat del vel. Alguns professors universitaris s'han negat a impartir classe a alumnes que el porten (un fenomen que va en augment). El diputat de la dretana UMP ?ric Ciotti ha demanat que el vel es prohibeixi a les aules universit¨¤ries (ara nom¨¦s es veta en col¡¤legis i instituts) i la secret¨¤ria d'Igualtat Pascale Boistard li ha donat suport.