Una sobretaula feli?

No va ser fins que Quaderns Crema va voler celebrar el centenari del naixement de Carles Fages de Climent (Figueres, 1902-1968) que el lector va poder llegir en condicions normals els seus llibres de poemes m¨¦s significatius, Les bruixes de Llers (1924), La balada del sabater d¡¯Ordis (1954) i el m¨ªtic ¡ªper in¨¨dit¡ª Somni de cap de Creus. No va ser fins el 2009 que es va tenir a l¡¯abast una edici¨® fiable de Climent (1933), l¡¯aproximaci¨® biogr¨¤fica que l¡¯autor va fer a dos avantpassats seus del segle XIX.

En els ¨²ltims anys s¡¯han rescatat dos poemaris in¨¨dits, Zoo i Trena de set aig¨¹es, i ara Narc¨ªs Garolera s¡¯ha encarregat d¡¯editar els folis i les quartilles de caire memorial¨ªstic que figuraven a l¡¯arxiu familiar. El resultat ¨¦s Mem¨°ries. A la recerca de mi mateix, una constataci¨® m¨¦s que els partidaris de la mania de confondre la literatura catalana amb el nacionalisme ¡ªels partidaris de dividir els bons i els dolents segons la seva ideologia, tamb¨¦¡ª no pararan d¡¯endur-se disgustos perqu¨¨, al cap i a la fi, la hist¨°ria de la literatura no pot prescindir de la veritat liter¨¤ria. Tamb¨¦ ¨¦s cert que ning¨² havia pogut evitar que els epigrames de Fages de Climent no formessin part del patrimoni oral empordan¨¨s, no tant perqu¨¨ s¡¯emmarquessin dins la tradici¨® llatina com perqu¨¨ lligaven a la perfecci¨® amb la rapidesa, l¡¯enginy i la mala bava ancestral que Adri¨¤ Pujol atribueix a una de les pr¨¤ctiques ori¨¹ndes de la zona: l¡¯art de prendre el p¨¨l.

A les Mem¨°ries de Fages de Climent, el lector hi trobar¨¤ ironies, sarcasmes i incl¨²s crueltats excel¡¤lents, episodis ingenus i petulants, un sentit de l¡¯humor que pot deixar indiferent els qui no combreguin amb la f¨²ria ambiental de l¡¯Empord¨¤, els fragments del retrat d¡¯un hereu rural que es va anar empobrint per no empetitir el patrimoni, la consci¨¨ncia d¡¯un home que no va voler perdre mai de vista la voluntat d¡¯existir i de preservar la mem¨°ria del seu llinatge i de la seva terra natal, la vocaci¨® d¡¯un home que va viure ¡ªi escriure¡ª com si no volgu¨¦s ni pogu¨¦s deixar de fer literatura, o com si visqu¨¦s en l¡¯exaltaci¨® d¡¯un personatge que s¡¯havia constru?t del tot i ja no li fos possible habitar fora d¡¯ell, com si pens¨¦s que la seva acci¨® m¨ªnima i local esdevenia d¡¯immediat una part important de la hist¨°ria ¡ªo com si hagu¨¦s habitat a l¡¯¨¤mbit incert de l¡¯esperit i la ficci¨®.

Aqu¨ª, Fages de Climent opina amb causticitat sobre la seva fam¨ªlia, sobre la gent de la comarca, sobre el menjar, el beure i les dones, sobre els vicis normals dels homes de carns i ossos, sobre Barcelona i Catalunya i el seu car¨¤cter anarcoconservador, sobre la Guerra Civil i el franquisme, sobre ell mateix, sobretot, sobre aquesta persona ¡°f¨ªsicament feble, sexualment contuma?, sentimentalment voluble, amb un orgull acorde¨°nic ¡ªsegons les possibilitats de l¡¯instant¡ª, treballador incaute i bigarrat¡±. Per¨° la gr¨¤cia del llibre rau que tot aix¨° ho fa amb un estil i una llengua viva? i expl¨ªcita, prepotent i abassegadora, amb una for?a verbal embriagant de sobretaula feli?, amb una adjectivaci¨® tan expressiva com aquest ¡°acorde¨°nic¡± que li serveix per qualificar-se l¡¯orgull.

Ja sigui perqu¨¨ ¨¦s un llibre inacabat, ja sigui perqu¨¨ no era la seva intenci¨®, aquestes mem¨°ries de Fages de Climent no estan bastides a la manera tradicional: no s¨®n el monument que alg¨² s¡¯erigeix a si mateix perqu¨¨ es consideri un gran home, no s¨®n una confessi¨®, i tampoc compleixen amb justesa l¡¯av¨ªs que l¡¯autor anuncia al comen?ament del pr¨°leg: ¡°Un llibre de mem¨°ries no ¨¦s pas una biografia (...). Ni cal que sigui una autodefensa, ni un al¡¤legat de m¨¨rits i virtuts de cares a la posteritat. M¨¦s aviat cal que sigui un testimoni del temps, el marc de l¡¯¨¨poca que ens ha correspost de viure¡±.

A pesar que enlloc es tingui la sensaci¨® que Fages de Climent segueixi un pla establert, com si avanc¨¦s segons l¡¯impuls o l¡¯instint de la mem¨°ria de cada moment que s¡¯hagu¨¦s assegut a escriure, sense que se centri massa ni en les seves amistats noucentistes ni en el mestratge del seu admirat Eugeni d¡¯Ors, la publicaci¨® de les seves mem¨°ries serveix per lluitar contra la discontinu?tat i l¡¯oblit de la literatura catalana i per comprovar que els marcs partidistes es poden destruir.