Vida despr¨¦s de l¡¯espectacle

Hi ha vida despr¨¦s de l¡¯art? I despr¨¦s del museu? Com s¡¯ho fa una instituci¨® quan l¡¯aixeta del pressupost passa de brollador a torturant degoteig? I si parlem de l¡¯¨¤mbit privat, qu¨¨ passa quan el mecenes passa a pitjor vida (en aquesta no li va poder anar millor)? Avui poques coses poden fer marcar el pas en el m¨®n de l¡¯art amb tanta rapidesa com un talonari de xecs dels nous magnats de les passarel¡¤les i el consum en massa. Fa uns mesos, Bernard Arnault va inaugurar la seva capella sixtina, la Fundaci¨® Louis Vuitton, amb la promesa que d¡¯aqu¨ª mig segle l¡¯edifici dissenyat per Frank O. Gehry acabar¨¤ sent dels ciutadans de Par¨ªs. A Fran?a es parla molt del cost de l¡¯edifici, cent milions d¡¯euros ¡ªm¨¦s o menys el que costa un jugador de futbol bonic i prepotent¡ª, per¨° molt poc del contingut de la col¡¤lecci¨® i el seu dest¨ª un cop mori l¡¯empresari de la moda.

A difer¨¨ncia de l¡¯amo de l¡¯imperi LVMH, els filantrops Eli i Edhyte Broad, posse?dors d¡¯una important col¡¤lecci¨® d¡¯art d¡¯avantguarda i pop americ¨¤, obriran a la tardor el seu museu a Los Angeles, amb la voluntat que, a la seva mort, el centre segueixi tenint finan?ament, 300 milions de d¨°lars que serviran per a manteniment, programes d¡¯educaci¨® i compra d¡¯obres. ¡°No volem que aquest patrimoni es vegi en el futur com una col¡¤lecci¨® estancada que no evoluciona¡±, han afirmat a The ArtNewspaper. Els mecenes angelins s¨®n els ¨²ltims d¡¯una generaci¨® en extinci¨® que va prendre el relleu als Frick, Morgan i Huntington, llegendaris col¡¤leccionistes sense els quals seria impossible entendre la creaci¨® de les col¡¤leccions d¡¯art nord-americanes. Tamb¨¦ han anunciat que no volen viure en el m¨¦s enll¨¤ com faraons: els matisses, picassos, mir¨®s i c¨¦zannes que decoren la seva mansi¨® passaran a engrossir els fons de la Fundaci¨® Broad per a gaudi del gran p¨²blic. Amb 81 i 78 anys, respectivament, els Broad representen la rara voluntat del col¡¤leccionista de superar l¡¯obsolesc¨¨ncia institucional basada en el cada vegada m¨¦s consolidat matrimoni d¡¯opul¨¨ncia privada i mis¨¨ria p¨²blica.

I mentre la ra?a de mecenes s¡¯extingeix, sorgeixen actituds que ens fan creure en el m¨¦s enll¨¤ (l¡¯espectacle) de l¡¯art. Exemple: l¡¯exposici¨® que s¡¯exhibeix a ProjecteSD d¡¯un autor que, com Magritte, pensa que els materials manipulats per un artista no adquireixen una nova qualitat significativa com a resultat. Un pensament que porta al t¨ªtol de la seva exposici¨®, No hi ha vida real, nom¨¦s la hist¨°ria de la vida present, par¨¤frasi m¨¦s o menys prop¨ªcia de la famosa sent¨¨ncia de l¡¯historiador E. H. Gombrich, ¡°No existeix l¡¯art, nom¨¦s els artistes¡±. El creador ¨¦s el belga Koenraad Dedobbeleer (1975), el treball del qual serveix d¡¯excusa per parlar del gest, entre gener¨®s i provocador, del seu galerista.

Fa uns mesos, Silvia Dauder (1961) va rebre el premi Art i Mecenatge, promogut per la fundaci¨® del mateix nom i l¡¯Obra Social La Caixa, i no se li va acudir res millor que emprar la dotaci¨® del premi, 40.000 euros, en la compra d¡¯obra de quatre artistes de la seva galeria ¡ªRaimond Chaves, Gilda Mantilla, Patricia Dauder i Koenraad Dedobbeleer¡ª i despr¨¦s donar-la a tres museus, el Guggenheim de Nova York, el Macba i el Reina Sofia, interessats per algunes de les seves peces. Amb intel¡¤ligent exactitud, Dauder va voler posar en evid¨¨ncia el problema de finan?ament de les institucions culturals p¨²bliques espanyoles i, alhora, enfortir el vincle entre galeries i museus i promoure el treball dels seus artistes i el seu propi. Barcelona mereix una galerista aix¨ª, encara que ni ella ni nosaltres mereixem la nul¡¤la i esquizofr¨¨nica gesti¨® dels pol¨ªtics responsables de mantenir i millorar el patrimoni cultural de la ciutat. Cal fer fora tots els que no siguin capa?os de crear una legislaci¨® a favor de mecenatge que compensi tanta des¨ªdia.

El recorregut per l¡¯obra de Dedobbeleer serveix per q¨¹estionar les formes convencionals de presentaci¨® del treball art¨ªstic. Una de les seves escultures ¨¦s un gong gegant en forma de timbre de recepci¨® d¡¯hotel que el visitant pot colpejar. El soroll reverberant ¨¦s una met¨¤fora id¨°nia per descriure aquests cops d¡¯efecte que honoren els que es preocupen de deb¨° perqu¨¨ la cultura i l¡¯educaci¨® tinguin un lloc prominent a la nostra vida.

La donaci¨® de Silvia

?