Ciutadans: l¡¯altra operaci¨® reformista

Un dels t¨°pics del nacionalisme catal¨¤ ¨¦s la seva reiterada i frustrada obstinaci¨® de modernitzar i reformar Espanya. El catalanisme moderat, representant d'una burgesia m¨¦s avan?ada, m¨¦s europeista i m¨¦s pragm¨¤tica enfront d'unes elits espanyoles marcades per una cultura de capitalisme burocratitzat, protegit i acostumat a manar, hauria buscat sempre aliances i pactes per contribuir al progr¨¦s d'Espanya a canvi del reconeixement i protecci¨® dels seus interessos. Aquesta obstinaci¨® s'hauria demostrat al llarg del segle passat i del que ja hem viscut d'aquest, perfectament in¨²til. Aquest frac¨¤s s'utilitza per explicar el despla?ament del nacionalisme moderat cap a l'independentisme. Amb Espanya no hi ha remei, no hi ha altra opci¨® que muntar-se la vida per lliure.

Un dels intents de reformar Espanya des de Catalunya va ser l'anomenada operaci¨® reformista, que va liderar Miquel Roca. I que va acabar amb un gran ¨¨xit a Catalunya i un enorme frac¨¤s a la resta d'Espanya. El 1986, en plena hegemonia del felipisme, amb la dreta encallada en la seva travessia del desert sota l'antic lideratge de Fraga, Miquel Roca va tancar una alian?a amb el Partit Reformista Democr¨¤tic de Garrigues Walker per modernitzar l'espai del centredreta espanyol.

El prop¨°sit de Roca era obvi: dotar el nacionalisme convergent d'un instrument a Madrid que li permet¨¦s tenir m¨¦s pres¨¨ncia i capacitat d'influ¨¨ncia i treure'n avantatge. Va trobar el terreny abonat perqu¨¨ Alian?a Popular, antecedent del Partit Popular, havia quedat en un paper de comparsa, a gran dist¨¤ncia electoral del PSOE, i calia moure la taula perqu¨¨ la dreta emprengu¨¦s un nou rumb. Va haver-hi diners i suports per a l'invent. El Partit Reformista va fracassar, per¨° Fraga va caure poc despr¨¦s i va comen?ar el proc¨¦s que permetria a Aznar portar la dreta a la terra promesa.

Roca va obtenir, en les eleccions del 1986, un resultat extraordinari a Catalunya (m¨¦s d'un mili¨® de vots i 18 diputats), per¨° el Partit Reformista va fer el rid¨ªcul amb 194.000 vots i zero escons. Una vegada m¨¦s es demostrava que al nacionalisme moderat catal¨¤ li atreia la idea de tenir m¨¦s poder a Madrid, per¨° que a Espanya ning¨² no desitjava que el reformisme port¨¦s marca catalana.

Entre l'austeritat i l'autoritarisme g¨¨lid de Rajoy, el PP s'ha quedat sense ¨¤nima

Ara, amb el r¨¨quiem pel bipartidisme com a m¨²sica ambient, un partit nascut a Catalunya, Ciutadans, ha decidit fer el salt a Espanya. Com llavors, ha trobat el terreny abonat. Hi ha inquietud per la crisi del bipartidisme i per l'ascens de Podem, i preocupa la vulnerabilitat d'un Partit Popular acorralat pels esc¨¤ndols de corrupci¨® que, de bracet de Rajoy, ha perdut relat (li falta un discurs que generi empatia amb el seu electorat) i vitalitat.

Entre l'austeritat i l'autoritarisme g¨¨lid de Rajoy, el PP s'ha quedat sense ¨¤nima. En aquest context s'ha imposat en les elits econ¨°miques la convicci¨® que calia apuntalar la dreta, amb una opci¨® alternativa per als electors en fugida que, a m¨¦s, pugui robar vots a l'esquerra. I ha resultat que Ciutadans estava en el lloc oport¨²?¨Cbuscant fer el salt a la pol¨ªtica espanyola, en el moment oport¨²¨C, quan se'l necessitava.

?s una operaci¨® diferent, gaireb¨¦ oposada, a l'operaci¨® reformista. Un partit catal¨¤ que ha crescut en l'espai de l'espanyolisme, aprofitant el declivi del PP i d'un PSC molt descol¡¤locat, vol contribuir a la regeneraci¨® del sistema pol¨ªtic espanyol, per afirmar-se com a for?a pol¨ªtica a tot l'Estat i, en conseq¨¹¨¨ncia, liderar la defensa del sistema constitucional a Catalunya davant l'independentisme. El PP se sent assetjat i ordena que se citi Ciutadans pel seu nom en catal¨¤. La dreta d¨®na per descomptat que un projecte originat a Catalunya ¨¦s susceptible de tota sospita, encara que ho faci amb la bandera de la unitat de la p¨¤tria comuna. I aix¨° refor?a la idea dels catalans que sostenen que no hi ha res a fer a Espanya.

Com ha escrit Juan Jos¨¦ Toharia en aquestes mateixes p¨¤gines: PP i PSOE ¡°s'han convertit, de sobte, en una cosa vella, amb organitzacions creixentment esclerotitzades i alienes a la realitat circumdant¡±. Per¨° tampoc no hi ha claredat sobre les alternatives, simplement s'imposa la necessitat d'obrir les costures d'un r¨¨gim massa tancat abans que la democr¨¤cia mori d'asf¨ªxia. Els partits tradicionals no han llegit els canvis en l'estructura social i cultural del pa¨ªs, i se senten superats.

Ciutadans ha estat escollit com a instrument de canvi per apuntalar el r¨¨gim, en la mesura que el PP es resisteix a renovar-se, parapetat darrere l'ef¨ªgie de Rajoy, emmarcada per boires negres de corrupci¨®. Curiosa la situaci¨® del PP en qu¨¨ nom¨¦s Esperanza Aguirre gosa plantar cara al cap i el guanya. I, no obstant aix¨°, ning¨² m¨¦s al partit no gosa imitar-la. Els electors confirmaran l'intent de Ciutadans o, simplement, la segona operaci¨® reformista, com la primera, nom¨¦s servir¨¤ per refor?ar Ciutadans a Catalunya i confirmar la caiguda del l¨ªder d'una dreta espanyola anquilosada?