Mary Renault

Hi ha escriptors que passen de moda, i arriba un dia que ja no en parla ning¨². Per aix¨° rescatem avui la figura i l¡¯obra de Mary Renault, de fet Eileen Mary Challans (1905-1983). Era anglesa i va ser infermera durant una colla d¡¯anys, en especial durant la Segona Guerra Mundial. Va ser autora de nombroses novel¡¤les hist¨°riques ¡ªentre elles, la trilogia dedicada a Alexandre el Gran¡ª, en moltes de les quals va apar¨¨ixer la q¨¹esti¨® homosexual ¡ªella ho era¡ª i la peder¨¤stia grega. Va con¨¨ixer als anys 1930 una assistent d¡¯infermeria anomenada Julie Mullard, i la va estimar sempre. Per la novel¡¤la Return to Night va guanyar un premi l¡¯any 1948, dotat amb 150.000 d¨°lars de l¡¯¨¨poca, i va decidir anar-se¡¯n a viure amb la seva companya a Ciutat del Cap, on va continuar escrivint fins a l¡¯¨²ltim moment.

Mary Renault va dedicar novel¡¤les a l¡¯homosexualitat femenina, per¨° encara m¨¦s a la masculina, com si estigu¨¦s fascinada per aquesta mena d¡¯amor i perqu¨¨ li evocava el Fedre, de Plat¨®, que ¨¦s un llibre que tothom hauria de llegir, gai o no. Potser, al capdavall, combregava amb aquella teoria freudiana segons la qual la libido ¨¦s sempre de naturalesa masculina, amb perd¨®, que el demana Freud, de les feministes m¨¦s abrandades i antititoles.

La q¨¹esti¨® m¨¦s interessant en l¡¯obra d¡¯aquesta escriptora relativament oblidada i menystinguda ¨¦s el fet que parl¨¦s de l¡¯homosexualitat masculina d¡¯una manera discret¨ªssima. Als darrers vint anys ¡ªsi fa no fa els anys que han passat des de la desaparici¨® de Mary Renault¡ª la vida gai ha estat narrada, cada cop m¨¦s, d¡¯una manera desenfadada i l¨²brica: ja s¡¯ent¨¦n que, havent passat els anglesos, en especial, segles d¡¯hermetisme i de tab¨²s, ¨¤dhuc d¡¯empresonaments per aquesta elecci¨® amorosa, explotessin en aquesta s¨¨rie de magn¨ªfiques novel¡¤les que han escrit un Edmund White o un Alan Hollinghurst, i hi vessessin tota la c¨¤rrega de carnalitat que, fins fa pocs decennis, estava molt mal vist d¡¯exposar en una obra liter¨¤ria. Hollinghurst, que ¨¦s el m¨¦s proca? per¨° tamb¨¦ el m¨¦s bon escriptor d¡¯aquest tema dels ¨²ltims decennis, no pot escriure una novel¡¤la sense que s¡¯hi cardi a la primera o a la segona p¨¤gina. S¡¯agraeix, despr¨¦s de tanta beateria ¡ªinclosa la dels legisladors condescendents i les tietes missaires¡ª, que el sexe es manifesti en tota la seva nuesa en aquestes novel¡¤les que es troben avui, en lloc destacat, a les nostres llibreries.

Per¨° Mary Renault, a m¨¦s de ser anglesa, era una dona. Amb aquests a priori, sumant-hi el fet de la seva caritativa professi¨®, la infermeria, no ha d¡¯estranyar-nos que present¨¦s la vida gai amb molta m¨¦s circumspecci¨® i mesura: diguem-ne dec¨°rum, que ¨¦s paraula llatina. A l¡¯obra L¡¯auriga ¡ªque es va traduir i editar dues vegades en castell¨¤, en traducci¨® de Mar¨ªa Jos¨¦ Rodellar (Barcelona, Grijalbo, 1989), avui nom¨¦s trobable a la p¨¤gina web Iberlibro.com¡ª, Renault va presentar un hospital de campanya, durant la Segona Guerra, en qu¨¨ un noi anomenat Laurie ¨¦s sotm¨¨s a una s¨¨rie d¡¯intervencions quir¨²rgiques per haver quasi perdut un genoll a la batalla. A l¡¯hospital Laurie es fixa en un altre noi, Andrew, tots dos molt ben plantats sense que ho digui gaire la novel¡¤la, i nom¨¦s arriba a fer-li un pet¨®... a la p¨¤gina 285! Verament, massa p¨¤gines per a un lector adelerat, morb¨®s, o a la moda dels nostres centres de lux¨²ria masculina, tamb¨¦ anomenats ¡°Sodoma i Sodoma, o l¡¯Eixample condemnat¡±. En Laurie acaba, per¨°, en mans d¡¯un altre amor, del temps d¡¯estudis, anomenat Ralph, oficial de la marina que li va salvar la vida. Doncs b¨¦: a part una festa gai magn¨ªficament narrada a l¡¯extens cap¨ªtol 6 del llibre ¡ªen qu¨¨ hi passa de tot sense que s¡¯expliqui res de res; habilitat de gran escriptor, com el Flaubert de L¡¯educaci¨® sentimental¡ª, Laurie i Ralph no arriben a ¡°lligar¡±, i amb molta discreci¨®, fins a la p¨¤gina 341, quan el llibre ja va per acabar-se.

Passaran els anys, i no sabem exactament en qu¨¨ finir¨¤ l¡¯actual follia homosexual masculina (molt diferent de la femenina, per cert); per¨° podem estar segurs que, a la llarga, tindr¨¤ m¨¦s lectors i donar¨¤ m¨¦s satisfaccions als bons llegidors una obra com aquesta de Mary Renault que totes les lasc¨ªvies i incontin¨¨ncies narrades per les grans loques escriptores dels nostres dies.

Els cr¨ªtics literaris afiliats als queer studies troben, naturalment, que la Renault era una puritana, i l¡¯execren. Temps al temps.