El repte del federalisme

Fa m¨¦s de tres d¨¨cades que estem estancats en un present lent. Per aix¨° batega en les nostres societats un desig de canvi, especialment visible en el m¨®n mediterrani. La crisi actual ho ha detonat, per¨° en el fons aquest anhel es deu a la clausura de l'horitz¨® que cert passat va obrir per a nosaltres. En concret, sembla que hem consumit el futur de la utopia rom¨¤ntica i del m¨®n resultant de les dues guerres mundials.

Aix¨° ens deixa a la intemp¨¨rie, en un espai on es barregen records i projectes. D'un temps en?¨¤, la rebel¡¤li¨® de les elits ha soscavat l'Estat del benestar i la fi de l'era dels extrems ha alterat les coordenades del nostre m¨®n. La globalitzaci¨® s'ha reactivat amb un marcat biaix neoliberal i ha aixecat un ordre mundial que avui revela la injust¨ªcia en la qual s'assenta. La crisi del 2008 i la seva resposta, la indignaci¨® global, apunten a la necessitat de redefinir la realitat actual i v¨¨ncer la in¨¨rcia en qu¨¨ est¨¤vem instal¡¤lats.

En un instant com aquest es necessiten alhora idees noves i una nova mirada al passat. Perqu¨¨, just quan tot ¨¦s nou, ¨¦s m¨¦s necess¨¤ria la hist¨°ria. Ja no n'hi ha prou amb les velles receptes per canalitzar les noves reivindicacions. Cal revisar les idees preconcebudes, ant¨ªdot de la neciesa segons Flaubert, sense oblidar que fer taula rasa amb el passat nom¨¦s ens porta a la desmesura. Si alguna lli?¨® cal extreure de la hist¨°ria ¨¦s que no es pot comen?ar sempre de nou.

Prenguem, com a exemple, l'aposta per la independ¨¨ncia de Catalunya, on compareixen les q¨¹estions enunciades. En efecte, la idea sorgeix com a resposta al malestar imperant i es nodreix, en bona mesura, d'un just anhel de llibertat. Per¨° el nacionalisme est¨¤ canalitzant aquest noble somni per una via morta i ignora el risc que comporta decidir abans de pensar.

L'era de les nacions va suposar la separaci¨® entre l'Esgl¨¦sia i l'Estat, per¨° despr¨¦s el nacionalisme es va degradar en una religi¨® de substituci¨®

Fixem-nos en la q¨¹esti¨®. Espanya, Catalunya, redueixen el seu sentit hist¨°ric en desenvolupar-se en termes d'unitat nacional. Espanya encara no ha despertat del somni imperial, cosa que es tradueix en l'agressiva incomprensi¨® de la seva diversitat. Al mateix temps, Catalunya se segueix pensant com una naci¨® danyada i respon amb ressentiment. ?s insensat continuar aix¨ª. Cal deslliurar-se de la imatge rom¨¤ntica del passat que encara condiciona la imaginaci¨® del futur i esgrimir la llibertat de triar el nostre passat en comptes de creure que aquest passat ens convoca. La hist¨°ria no pot concebre's com un memorial de greuges; la invenci¨® de la tradici¨® no pot ser la sustentaci¨® de la pol¨ªtica.

I si ens planteg¨¦ssim per qu¨¨ no es discuteix el sistema d'estats-naci¨® i, en lloc de fer-ho, senzillament se'n reclama un de propi? Potser llavors comen?arien a veure's les mancances del contingut de manera nacional, i no passarien desapercebuts tres trets que t¨¦ qualsevol naci¨®: un principi d'homogene?tat inadequat a la complexitat del present i potencialment lesiu per a la democr¨¤cia; una abstracci¨® interessada del sentiment d'afecci¨® a l'indret, i una l¨°gica bin¨¤ria que converteix en estrany el qui ¨¦s semblant, quan el que cal ¨¦s aprendre a veure's a si mateix com un altre.

Tornem enrere. L'era de les nacions va suposar la separaci¨® entre l'Esgl¨¦sia i l'Estat, per¨° despr¨¦s el nacionalisme es va degradar en una religi¨® de substituci¨®. Si avui volem recuperar l'impuls emancipador que la naci¨® va tenir, hem d'apostar per una nova la?citzaci¨®. Com fer-ho? Construint espais inclusius en qu¨¨ la solidaritat sigui el fruit de la deliberaci¨® i no de la pertinen?a, espais que, precisament pel fet de no tenir prefixada cap identitat, permetin a totes desenvolupar-se. Proposo dir-ne federalisme negatiu, una encunyaci¨® deutora d'Isaiah Berlin, el model del qual s¨®n les ciutats cosmopolites, en qu¨¨ el principi creatiu produeix l'aspecte local gr¨¤cies a l'influx del global en lloc de considerar-los com dues narratives contraposades, i el lema de les quals ¨¦s un imperatiu categ¨°ric per a temps de globalitzaci¨®: ning¨² no hauria de ser mai for?at a l'exili a causa de la seva identitat.

Catalunya pot acceptar aquest repte, Espanya tamb¨¦. Aix¨° s¨ª, les dues tenen algunes tasques pendents: assumir que la seva identitat ¨¦s la seva diversitat i que aquesta diversitat, en una societat del coneixement, ¨¦s enriquidora; assentar la seva confian?a en el principi de responsabilitat, que implica estar disposades a deixar-se interpel¡¤lar per l'altra, i reinterpretar la seva hist¨°ria compartida. Catalunya ha de deixar de pensar-se com una naci¨® sotmesa, Espanya ha de fer-se c¨¤rrec plenament de la seva her¨¨ncia republicana i federal.

Escoltem Marc Bloch per comen?ar: ¡°Deixem de parlar eternament d'hist¨°ria nacional a hist¨°ria nacional¡± i assagem una hist¨°ria creuada com a puntal d'una cultura federal i d'un projecte com¨². Bloch estava carregat de ra¨®, perqu¨¨ la gran guerra va descobrir el perill de posar la hist¨°ria al servei de la p¨¤tria. Va ser llavors quan el seu col¡¤lega Lucien Febvre va llan?ar una admonici¨® que no ens conv¨¦ oblidar: ¡°La hist¨°ria que serveix ¨¦s una historia serva¡±.

Vladimir L¨®pez Alca?iz ¨¦s historiador