Nom¨¦s Madrid, el Pa¨ªs Basc i Navarra van complir el l¨ªmit del deute el 2014

El deute p¨²blic i l'atur persisteixen com els dos grans desequilibris de l'economia espanyola. Mentre que la desocupaci¨® comen?a a retrocedir, encara que amb m¨¦s lentitud de la desitjable, el deute p¨²blic continua avan?ant. L'endeutament de les administracions p¨²bliques espanyoles va ascendir al 97,7% del PIB a tancament del 2014, cosa que significa un augment del 7% respecte al 2013, segons les dades difoses divendres pel Banc d'Espanya. Es necessiten 13 d¨ªgits per il¡¤lustrar el volum del passiu del conjunt de les administracions p¨²bliques amb els bancs: 1.033.857.000.000 euros.

Aquest deute va cr¨¦ixer l'any passat en 67.687 milions. Encara que bona part d'aquest augment correspon al Govern central, les comunitats s¨®n les que van alimentar el seu passiu a ritme m¨¦s r¨¤pid. L'endeutament de les autonomies va cr¨¦ixer un 12% el 2014 fins als 236.7478 milions d'euros, l'equivalent al 22,4% del PIB. Aquesta dada serveix per reflectir la dificultat de les administracions regionals per contenir el d¨¨ficit p¨²blic i reduir-ne els seus n¨²meros vermells. Segons les dades del Banc d'Espanya, cap autonomia, excepte Madrid, el Pa¨ªs Basc i Navarra, va aconseguir limitar el seu deute a l'objectiu ¡ªdiferent per a cada comunitat¡ª marcat pel Ministeri d'Hisenda, a pesar que aquests l¨ªmits van ser revisats a l'al?a al setembre de l'any passat. Tot i aix¨°, aquestes xifres seran revisades per Hisenda, ja que inclour¨¤ els seus propis ajustaments [exclou pr¨¦stecs del BEI i reclassifica el deute d'empreses p¨²bliques]. D'aquesta manera, comunitats com Gal¨ªcia esperen complir finalment el l¨ªmit.

Les que m¨¦s s'han desviat amb les dades del Banc d'Espanya s¨®n les que acumulaven m¨¦s d¨¨ficit [difer¨¨ncia entre despeses i ingressos pressupostaris] fins al novembre, ¨²ltima dada disponible. Aix¨ª, la Comunitat Valenciana, M¨²rcia, les Baleares, Catalunya i Andalusia s¨®n els territoris que m¨¦s desfasament registren. Aquesta circumst¨¤ncia suggereix que o b¨¦ tenen un problema de finan?ament o que s¨®n m¨¦s malgastadors. A m¨¦s, aquests incompliments indiquen que les comunitats no van aconseguir contenir el d¨¨ficit p¨²blic [la difer¨¨ncia entre despeses i ingressos p¨²blics pressupostaris] en l'1% del PIB com estava pactat.

L'autonomia que m¨¦s deu en relaci¨® amb la seva riquesa ¨¦s la Comunitat Valenciana (37,9% del PIB), seguida per Castella-la Manxa (33,5%) i Catalunya (32,4%). A l'extrem contrari figuren Madrid (12,5%), Pa¨ªs Basc (13,9%) i Can¨¤ries (14,5%). Per volum, Catalunya deu 64.475 milions a les entitats financeres; Val¨¨ncia t¨¦ un passiu de 37.376 milions i Andalusia, de 29.101 milions d'euros.

Els pr¨¦stecs del fons de liquiditat auton¨°mica (FLA) s¨®n el principal mecanisme de finan?ament del conjunt de les comunitats aut¨°nomes durant 2014, en detriment dels valors emesos, segons un estudi publicat aquest divendres pel BBVA. L'any passat el Govern central va prestar una mica m¨¦s de 12.000 milions a les comunitats a trav¨¦s d'aquests instruments per pagar als seus prove?dors.

L'alt nivell de deute coincideix amb un clima de calma als mercats financers, cosa que alleugereix el cost del deute. L'inter¨¨s mitj¨¤ del Tresor est¨¤ en m¨ªnims hist¨°rics, i aix¨° permet finan?ar el deute al cost m¨¦s baix de la hist¨°ria ¡ªel cost mitj¨¤ de les emissions va ser de l'1,52%¡ª. El Govern calcula que la reducci¨® dels interessos ha perm¨¨s estalviar uns 13.000 milions en interessos durant els dos ¨²ltims anys.

Tot i aix¨°, l'elevat volum ha disparat les despeses financeres fins als 31.032 milions a novembre de l'any passat, segons les ¨²ltimes dades disponibles. Tot i que a tancament de l'exercici aquesta despesa ascendir¨¤ fins a prop dels 33.000 milions.

Des del Ministeri d'Economia destaquen que malgrat l'alt nivell del deute, l'evoluci¨® del 2014 suposa el menor increment anual des de l'inici de la crisi. Recorden que el 2008 el passiu de les administracions p¨²bliques va pujar un 14,6%, i un 8,4% el 2013, cosa que dibuixa un alentiment del ritme de creixement del deute.

Aquest increment inferior de la r¨¤tio de deute en relaci¨® amb el PIB registrat l'any passat es deu al fet que durant els ¨²ltims tres anys s'ha produ?t un intens proc¨¦s de consolidaci¨® fiscal ¡ªs'han redu?t els n¨²meros vermells de les administracions p¨²bliques amb retallades de despesa i pujada d'impostos¡ª. A m¨¦s, l'any passat el deute p¨²blic espanyol no va cr¨¦ixer a costa de digerir les ajudes extraordin¨¤ries per recapitalitzar el sistema financer ¡ªel 2012 van suposar 39.000 milions¡ª ni es van destinat tants recursos com en els dos anys precedents a sanejar les comunitats i els ajuntaments mitjan?ant el pla de pagament a prove?dors i el fons de liquiditat auton¨°mica (FLA). Economia tamb¨¦ recorda que en els anys anteriors Espanya va haver de posar un bon pessic de diners per al rescat de Gr¨¨cia, Portugal i Irlanda aix¨ª com per a l'amortitzaci¨® del d¨¨ficit el¨¨ctric.