Insidiosa anti-Espanya

Angoixats perqu¨¨ un petit per¨° creixent partit anticatalanista, que sempre havien menystingut, els devora terreny, els caps del Partit Popular van comen?ar fa un mes a menysprear-lo activament. Per catal¨¤. Quan no fa tant buscaven teixir amb aquesta formaci¨® una estreta alian?a antisobiranista.

Primer va ser el subsecretari popular, Carlos Floriano, que els va anomenar en p¨²blic alguna cosa aix¨ª com Ciutatans o Txiutatans. Caricaturitzava aix¨ª amb fru?ci¨® el seu nom ¨CCiutadans¨C, per¨° no nom¨¦s el nom. Un petit detall: de passada trepitjava tamb¨¦ la llengua catalana.

"?s un partit catal¨¤, no s¨¦ quins plans t¨¦" per a d'altres llocs, va afegir de seguida la seva superior jer¨¤rquica, la secret¨¤ria general Dolores de Cospedal.

O sigui, el catal¨¤ ¨¦s ali¨¨ o ignot, quan no inh¨°spit, i es pret¨¦n guanyar vots desprestigiant alg¨² per pert¨¤nyer a aquest univers. Com va predicar fa uns anys Esperanza Aguirre, en aquell cas en refer¨¨ncia a una empresa, Endesa: "Abans alemanya que catalana". Ho repetiria ara la que ¨¦s encara presidenta d'una pr¨°spera empresa catalana de ca?atalents?

M¨¦s brams. "A mi no m'agrada que Andalusia es mani des de Catalunya, jo no vull que a Andalusia mani un partit pol¨ªtic que es diu Txiutadans, i que t¨¦ un responsable pol¨ªtic que es diu Albert [!] i amb tot respecte a mi no m'agrada que manin Andalusia [des de] fora", acaba d'afirmar el delegat del Govern central a Andalusia, Antonio Sanz.

Encara m¨¦s. "Vull dir que Juanma Moreno [el president del PP andal¨²s] s'ha constru?t des de baix, com tants d'altres: ¨¦s un malagueny que va n¨¦ixer a Barcelona, per¨° [!] ¨¦s una persona afable, senzilla". Aix¨ª el va presentar fa poc la ministra de Treball, F¨¢tima B¨¢?ez. O sigui, Moreno Bonilla ¨¦s una excepci¨® entre els barcelonins de naixement, que, ¨Cmajorit¨¤riament?, ¨ªntegrament? ¨C s¨®n uns ciutadans, alguns d'ells fins i tot Txiutadans, gens afables, gens senzills i, per descomptat, gens constru?ts a si mateixos.

Ni Carlos Floriano, ni Dolores de Cospedal, ni Antonio Sanz ni F¨¢tima B¨¢?ez han estat destitu?ts dels seus c¨¤rrecs per xenof¨°bia perpetrada contra connacionals. El que en altres dretes europees, m¨¦s civilitzades, hauria provocat una crisi pol¨ªtica de dimensions notables, aqu¨ª sembla que se salda gratis.

?s evident que l'episodi, o m¨¦s ben dit, la reiterada seq¨¹¨¨ncia d'episodis, t¨¦ for?a inter¨¨s des de la perspectiva preelectoral i de la previsible evoluci¨® dels partits de la dreta, el centredreta i el centre.

Per¨° segurament supura una cosa m¨¦s essencial, que de vegades difuminen alguns dels benintencionats partidaris del "patriotisme o lleialtat constitucional" d'arrelament aza?ista, formulat per J¨¹rgen Habermas, com la integraci¨® pol¨ªtica de les difer¨¨ncies etnoculturals a for?a de compartir els principis i els valors d'un ordenament jur¨ªdic i constitucional democr¨¤tic. Es tracta de difuminar la perviv¨¨ncia del nacionalisme espanyol ¨Cno nom¨¦s l'egocentrisme administratiu o el centralisme pol¨ªtic governamental¨C, fins i tot el seu creixement.

Josep Maria Colomer va esquematitzar fa temps en un text que va irritar la tribu convergent (Contra los nacionalismos, Anagrama, Barcelona, 1984), la ideologia del "nacionalisme espanyolista tradicional" amb els seg¨¹ents car¨¤cters: a) la idea d'una Espanya ortodoxa, cat¨°lica, contraposada a una presumpta anti-Espanya heterodoxa; b) l'assimilaci¨® d'Espanya a Castella; c) la concepci¨® m¨ªstica de "l'espanyol" com un ens espiritual que cont¨¦ un "sentit de la vida", i d) la visi¨® de la Hispanitat com una comuni¨® espiritual en uns valors tradicionals, entre els quals hi ha la llengua.

Tots aquests elements bateguen en la concepci¨® de l'actual conservadorisme espanyol, i en la seq¨¹¨¨ncia d'expressions anticatalanes que evoquem. Especialment, l'assimilisme castellanista.

Per¨° encara hi ha m¨¦s. "La baralla amb els nacionalismes de la perif¨¨ria ha estat un element important, en els tres ¨²ltims decennis, en l'articulaci¨® del nacionalisme espanyol, molt per damunt, esclar, del designi de donar resposta a eventuals amenaces externes", constata Carlos Taibo (Nacionalismo espa?ol, esencia, memoria e instituciones, Catarata, Madrid, 2007).

El franquisme va ser "la m¨¤xima expressi¨®" del ranci nacionalisme espanyol, com sostenia Colomer. Per¨° la Transici¨® va aparcar en bona mesura aquesta visi¨®, per obra i gr¨¤cia, entre d'altres, del sector de la dreta que es va tornar centrista: els elements de la ideologia perduraven, per¨° sense aquesta articulaci¨® a la qual es refereix el professor Taibo.

Va ser el retorn de la dreta sense complexos reconciliadors, ben encarnada per l'aznarisme, el que va tornar a convertir aquests factors, que dormien o hivernaven, en ideologia operativa. Va ser (sobretot arran del nou Estatut) i ¨¦s aix¨ª com l'aut¨¨ntica anti-Espanya autorit¨¤ria de gaireb¨¦ sempre lluita per desarticular l'Espanya auton¨°mica d'avui. Enarborant, entre altres armes, la ins¨ªdia separadora de la xenof¨°bia cap als conciutadans.