El genet del tigre

Artur Mas no es veu a ell mateix com sap que el veuen els altres, un calvinista, segons l¡¯est¨¤ndard de Max Weber, fent pol¨ªtica a Catalunya. Tal vegada ho hauria acabat essent si hagu¨¦s seguit la tradici¨® familiar i la seva primera vocaci¨® de dedicar-se al m¨®n de l¡¯empresa, on l¡¯autor de l¡¯?tica protestant i l¡¯esperit del capitalisme diu que la moral del deure professional i el comportament racional s¨®n les bases de l¡¯¨¨xit econ¨°mic. Per¨° va decantar-se per la vida p¨²blica i ara es descriu com una persona amb determinaci¨® i propens a la rauxa. ¡°Probablement, el comportament irracional ¨¦s l¡¯avantsala del frac¨¤s, per¨° al rev¨¦s no ho tinc tan clar; en pol¨ªtica, la racionalitat no ho ¨¦s tot¡±. El president de la Generalitat va ingressar a Converg¨¨ncia quan aquest partit volia ser el pal de paller de la Catalunya autonomista; despr¨¦s, es va instal¡¤lar per un temps a la Casa Gran del catalanisme; ara, cavalca el tigre sobiranista, malgrat parlar ben poc d¡¯independ¨¨ncia.

¡°Sempre havia pensat, equivocadament, que acabaria al m¨®n privat¡±. El seu pare, els seus avis, els seus amics, l¡¯escola, tot l¡¯empenyia en aquesta direcci¨®. Havia orientat la seva vida a formar-se professionalment per fer front a aquest dest¨ª manifest; fins al punt de no poder lluir cap mena de full de servei en la lluita pol¨ªtica contra el franquisme. ¡°Mai no he volgut apar¨¨ixer com qui no era, sempre ho he explicat, no ¨¦s un problema de trobar-ho a faltar, cadasc¨² t¨¦ l¡¯evoluci¨® que t¨¦ i la meva ¨¦s aquesta¡±. L¡¯aproximaci¨® a l¡¯entorn de CDC va ser tardana i propiciada per les seves amistats. A casa no havia respirat mai ni inter¨¨s per la pol¨ªtica ni pel nacionalisme. En un dels primers llibres dels quals ha estat protagonista, Biografia del Dof¨ª, deia: ¡°Pertanyo a una classe social mitjana catalana que no ha tingut mai problemes per viure dignament, que ho ha fet sense pretensions ni ostentacions. A casa sempre hem mirat per la qualitat del producte m¨¦s que per fer diners¡±.

En aquell llibre tamb¨¦ deixava const¨¤ncia del seu poc entusiasme pel concepte de classe social, de la desconfian?a covada respecte dels sindicats per la seva intransig¨¨ncia en situacions cr¨ªtiques com la viscuda per l¡¯empresa familiar i el seu desinter¨¨s per les ideologies, en general. Encara ara ho mant¨¦. ¡°A mi no m¡¯ha agradat mai etiquetar-me d¡¯acord amb les ideologies cl¨¤ssiques. Jo, pel combat dreta-esquerra no estaria en pol¨ªtica, estaria en el m¨®n de l¡¯empresa¡±.

Ara, cavalca el tigre sobiranista, malgrat parlar-ne ben poc, d¡¯independ¨¨ncia

Abans de militar a Converg¨¨ncia, va treballar quatre anys a l¡¯administraci¨® auton¨°mica, i va arribar a cap del servei de Fires. En aquell moment, quan encara dubtava per quin cam¨ª seguir, va con¨¨ixer Llu¨ªs Prenafeta, llavors secretari general de la Presid¨¨ncia, de qui recorda una reflexi¨® de cap?alera: ¡°A la pol¨ªtica t¡¯hi far¨¤s m¨¦s savi que ric. ?s l¡¯¨²nica professi¨® en qu¨¨ ning¨² et defensar¨¤ encara que t¡¯arrosseguin pel carrer¡±. Malgrat tal advertiment, sota la r¨²brica de professional independent, va fer la seva primera incursi¨® p¨²blica com a integrant de la candidatura municipal de Josep Maria Cullell del 1987. Quatre anys m¨¦s tard, va demanar el carnet convergent, amb l¡¯aval de Cullell i Miquel Roca.

¡°No vaig entrar en pol¨ªtica per Jordi Pujol. Ell ha estat el meu pare pol¨ªtic i no en renego pels seus errors posteriors; al rev¨¦s, ¨¦s la persona que vaig admirar m¨¦s, que vaig seguir m¨¦s; per¨° qui em conven? d¡¯anar a la llista ¨¦s Josep Maria Cullell¡±. No d¨®na gaire transcend¨¨ncia al fet d¡¯haver entrat al partit a trav¨¦s del sector socialdem¨°crata ¨C¡°encara que Cullell tampoc era d¡¯una socialdemocr¨¤cia pura¡±¨C; va fer el pas mogut pel car¨¤cter nacionalista de la formaci¨®. ¡°S¨®c una persona que ha pret¨¨s aconseguir en cada moment de l¡¯evoluci¨® social el m¨¤xim poder possible per al pa¨ªs; aquest ¨¦s el nervi, el fil conductor del meu pensament: sempre, com m¨¦s, millor. Per¨° aix¨° requereix una base social; el que jo no he fet ha estat defensar un projecte minoritari condemnat al frac¨¤s, simplement per poder tenir la puresa de la idea¡±.

La tensi¨® jer¨¤rquica entre ideologia i ideals sol estar present en el seu discurs. En la confer¨¨ncia Despr¨¦s del 9-N: temps de decidir, temps de sumar, advertia: ¡°Molt sovint, un exc¨¦s d¡¯ideologia amaga una manca d¡¯ideals¡±. Ell ¨¦s d¡¯ideals, ¨¦s clar, i s¨®n quatre: la llibertat per Catalunya, un pa¨ªs culte i c¨ªvic, un pa¨ªs tolerant i just ¨C¡°just¨ªcia social, no nom¨¦s redistribuci¨® sin¨® igualtat d¡¯oportunitats¡±¨C i un pa¨ªs creatiu. La seva pr¨¤ctica pol¨ªtica es podria definir com la d¡¯un nacionalista que ha estat m¨¦s aviat un observador de l¡¯evoluci¨® social del sentiment sobiranista que no pas instigador d¡¯aquesta evoluci¨®. ¡°Per una persona que pensa com penso jo, si veu que la societat va pujant de grau en l¡¯estadi de l¡¯ambici¨® nacional, sempre s¡¯apuntar¨¤ sempre al m¨¤xim grau possible¡±.

El m¨¤xim grau possible ¨¦s la independ¨¨ncia. Tanmateix, ell mai s¡¯ha autoqualificat d¡¯independentista. ¡°No m¡¯identifico com un independentista avant la lettre. S¨®c un federalista europeu i, per tant, crec que l¡¯Europa que ens conv¨¦ als catalans, i tamb¨¦ als espanyols, ¨¦s una Europa amb un poder federal important i una distribuci¨® interna d¡¯aquest poder per permetre multiplicar el nombre d¡¯estats molt m¨¦s enll¨¤ dels existents en aquest moment. En aquest esquema, amb pa?sos sense moneda i ben aviat sense ex¨¨rcit propi, el resultant no s'assembla gens a la independ¨¨ncia cl¨¤ssica que puguin exhibir avui els Estats Units, l'?ndia o el Marroc; ¨¦s una altra hist¨°ria¡±.

El m¨¤xim grau possible ¨¦s la independ¨¨ncia. Tanmateix, ell mai s¡¯ha autoqualificat d¡¯independentista

El fet d¡¯estar pensant en una altra hist¨°ria explicaria que en parli tan poc, d¡¯independ¨¨ncia, amb totes les lletres. ?s aventurat fixar el primer dia que ho va fer, ¨¦s molt m¨¦s f¨¤cil precisar la primera vegada que hi va votar, simb¨°licament, a favor: el 10 d¡¯abril de 2011, a la consulta popular celebrada a Barcelona. Ho va fer discretament. Divuit mesos m¨¦s tard, en una entrevista a Els Matins de TV3, declarava: ¡°No anem cap a una independ¨¨ncia cl¨¤ssica, sin¨® a tenir els instruments de les nacions, els instruments d¡¯estat, perqu¨¨ no ens conv¨¦ plantejar les coses en termes d¡¯independ¨¨ncia total, at¨¨s que desapareixer¨ªem d¡¯Europa i de l¡¯euro¡±. Quaranta vuit hores abans de les eleccions del 25-N d¡¯aquell any, aparcava els succedanis de l¡¯estil ¡°estat propi¡± o ¡°pa¨ªs lliure entre les nacions lliures¡±, per aclarir a Catalunya R¨¤dio: ¡°Independ¨¨ncia i estat propi s¨®n el mateix¡±.

¡°Per mi, ¨¦s important fer entendre a la gent de Catalunya que a la independ¨¨ncia que podem arribar no ¨¦s la cl¨¤ssica, ser¨¤ molt condicionada, per¨° no ¨¦s dolenta. El meu desider¨¤tum ¨¦s que Catalunya sigui una estat igual que molts altres estats que encara no existeixen per¨° que podrien existir. Ut¨°pic, perqu¨¨ ja sabem que aix¨° no va per aqu¨ª¡±. El seu viatge conceptual d¡¯aproximaci¨® a aquesta ?taca no tan cl¨¤ssica com la imaginen els cl¨¤ssics va durar cinc anys; en aquesta fase, els seus discursos es van adornar d¡¯analogies marineres. Va salpar el 20 de novembre de 2007 del port de la Casa Gran del catalanisme. Aquell vespre, encara seguia pensant que l¡¯Estatut, pendent de sent¨¨ncia, ¡°era, de llarg, el millor marc d¡¯autogovern que ha tingut Catalunya des del decret de Nova Planta del 1716¡±. Per¨°, influ?t dels mals auguris propiciats per les filtracions del Tribunal Constitucional, va anunciar la refundaci¨® del catalanisme.

Els nous objectius d¡¯aquest catalanisme refundat eren els seg¨¹ents: all¨¤ on la vella tradici¨® cercava la superviv¨¨ncia de la naci¨®, ara es perseguiria la viv¨¨ncia de la naci¨® en plenitud; l¡¯aposta per la modernitzaci¨® seria superada pel repte del pa¨ªs capdavanter; la regeneraci¨® d¡¯Espanya quedava substitu?da per la necessitat de situar Catalunya al m¨®n i l¡¯exig¨¨ncia de l¡¯autogovern restava eclipsada per la reclamaci¨® del dret a decidir. En definir aquests canvis va formular tamb¨¦ una alerta: ¡°Hi ha quelcom que no ens far¨¤ mai simp¨¤tics del tot; nosaltres volem transformar Espanya en un estat plurinacional i ells no volen ser canviats, prefereixen exercir com un estat uninacional¡±.

En la seva primera presentaci¨® en societat de l¡¯exercici del dret a decidir no el va vincular directament a la reclamaci¨® independentista, sin¨® que m¨¦s aviat en va parlar com una eina de participaci¨® per pronunciar-se sobre les prioritats en infraestructures o la sobirania fiscal. Justament, no haver lluitat per la gesti¨® dels impostos havia estat, al seu parer, un dels grans errors del catalanisme durant la Transici¨®; havia arribat l¡¯hora, doncs, de reparar aquell error. Respecte al debat del dret a decidir dels catalans sobre altres mat¨¨ries m¨¦s delicades, l'aleshores cap de l¡¯oposici¨® va fer notar que aquest debat ¡°s¡¯ha de fer sobre bases s¨°lides i ben fonamentades, i no a cop de titular de premsa, de dades capricioses, d¡¯interessos personals o fins i tot d¡¯interessos unilaterals de partit. "El dret a decidir te l¡¯has de guanyar per la for?a de la democr¨¤cia i dels grans consensos interns, ja que el sistema legal de l¡¯Estat nom¨¦s empara aquest dret de manera parcial¡±.

El gran repte de la seva presid¨¨ncia havia de ser inaugurar la transici¨® catalana a partir del dret a decidir, amb el pacte fiscal com a prioritat

Un altre dia 20, per¨° aquest del desembre de 2010, en el seu primer discurs d¡¯investidura com a president de la Generalitat, Artur Mas donava per finalitzada la seva escala al port de l¡¯Espanya plurinacional, decebut per la sent¨¨ncia contra l¡¯Estatut: ¡°Catalunya ha d¡¯entendre que Espanya vol seguir sent una sola naci¨® amb un sol estat. Hi t¨¦ el seu dret i s¡¯ha d¡¯assumir. Tanmateix, Espanya tamb¨¦ ha d¡¯entendre que Catalunya i el poble catal¨¤ no defalliran en la defensa del seu autogovern i les seves llibertats. Ens cal, per tant, forjar el nostre propi cam¨ª de futur, ens cal canviar i comen?ar un nou cam¨ª¡±.

El gran repte de la seva presid¨¨ncia havia de ser inaugurar la transici¨® catalana a partir del dret a decidir, amb el pacte fiscal com a prioritat. Per¨° de cop i volta s¡¯encet¨¤ el per¨ªode de les manifestacions multitudin¨¤ries inequ¨ªvocament independentistes, s¡¯agreuj¨¤ la crisi econ¨°mica i financera i, de retruc, les difer¨¨ncies amb el govern de Madrid respecte al sostre del d¨¨ficit p¨²blic amb les corresponents retallades socials es varen convertir en insostenibles. El vent bufava de cua i va resoldre fer-se novament a la mar, i va avan?ar les eleccions per guanyar temps a la hist¨°ria.

Dos anys exactes, dia per dia, despr¨¦s de la seva primera investidura, se celebrava la segona, en qu¨¨ havia deixat enrere, precipitadament, l¡¯ancoratge del pacte fiscal i havia perdut, sobtadament, dotze diputats en les eleccions del ressorgiment d¡¯Esquerra. En la sessi¨®, va definir la nova centralitat pol¨ªtica de Catalunya, sustentada en l¡¯acord signat amb els republicans; presentada com un repte de magnitud gegantina i com l¡¯operaci¨® pol¨ªtica i de pa¨ªs de m¨¦s envergadura dels darrers tres segles: ¡°exercir en aquesta legislatura el dret a l¡¯autodeterminaci¨®¡±; en el context d¡¯altres dos desafiaments igualment monumentals: la pitjor recessi¨® econ¨°mica en moltes d¨¨cades i la pitjor crisi de les finances p¨²bliques des dels anys 70. Artur Mas deixava enrere la terminologia buc¨°lica per cavalcar el tigre del sobiranisme, apressat cap el 9-N, ¡°la gran hora de Catalunya¡±, que finalment no va arribar.

En la seva opini¨®, la sent¨¨ncia de l¡¯Estatut 2010 va ser el gran punt d¡¯inflexi¨® del sobiranisme, que no vol dir el punt de maduraci¨®. ¡°El punt de maduraci¨® ser¨¤ el dia que es pugui fer el refer¨¨ndum amb tots els ets i uts. Aix¨° ¨¦s el que ser¨¤ el 27 de setembre en tot all¨° que depengui de mi. Idealment, jo ho hauria fet d¡¯una altra manera i de fet ho vaig intentar¡±. En la seva confer¨¨ncia posterior a la temptativa del 9-N, a conseq¨¹¨¨ncia de la qual est¨¤ pendent de saber el curs de la querella presentada per la fiscalia, va assajar de mantenir alta la moral del moviment independentista: ¡°El 10 de novembre, ten¨ªem els mateixos problemes que el dia abans (atur, pobresa, desigualtats...) per¨° Catalunya era un pa¨ªs m¨¦s lliure, mentalment i an¨ªmicament m¨¦s preparat per construir el seu futur¡±.

En aquell acte va fer balan? de fortaleses i flaqueses del proc¨¦s. Una f¨®rmula guanyadora, deia, per la suma de la societat civil organitzada i mobilitzada amb les institucions p¨²bliques compromeses, el civisme i els objectius clars i compartits. Un c¨°ctel explosiu, avisava, per la barreja de ¡°la condici¨® humana i la pol¨ªtica¡±. I va parlar tamb¨¦ de la por i de les virtuts ben¨¨fiques de tenir-ne. ¡°Actuar amb coratge no equival a no tenir por, perqu¨¨ podria acabar sent inconsci¨¨ncia¡±. No resulta estrany trobar en les seves intervencions refer¨¨ncies els temors, els riscos, les imprud¨¨ncies o les comoditats. ¡°De pors en tinc poques. Si entenem per por all¨° que et tenalla, t¡¯impedeix actuar; potser en tinc poques, perqu¨¨, si se¡¯m permet, s¨®c gener¨®s¡±. M¨¦s que por, doncs, ho anomena respecte pels reptes: madura les coses a fons, es planteja els pros i els contres, per¨° en el moment de la decisi¨®, assegura que es deixa portar per un impuls final, una mena de determinaci¨® irreprimible per actuar. ¡°M¨¦s aviat m¡¯inclino pel fer que pel no fer. De fet, me l¡¯he jugada sempre. Sempre que ha calgut¡±.

El sumari d¡¯episodis en qu¨¨, segons la seva apreciaci¨®, s¡¯ha jugat la vida pol¨ªtica ¨¦s llarg. Assumint l¡¯oposici¨® a l¡¯Ajuntament de Barcelona ¡°quan ser cap de l¡¯oposici¨® amb l¡¯alcalde Maragall al davant era un su?cidi pol¨ªtic¡±; en callar i col¡¤laborar amb Miquel Roca quan aquest va ser designat candidat a l¡¯alcaldia el 1995, en comptes d¡¯ell; substituint Josep Maria Cullell i Jaume Roma a la conselleria de Pol¨ªtica Territorial i Obres P¨²bliques ¡°quan el departament estava trinxat per les dues crisis seguides¡±; fent-se c¨¤rrec, el 1997, de les finances de la Generalitat despr¨¦s ¡°d¡¯un s¨²per conseller com Maci¨¤ Alavedra¡±; ¡°vaig arriscar al cent per cent¡± acceptant el relleu del president Pujol al capdavant de CDC i com aspirant a la presid¨¨ncia; va tornar a posar la seva sort a prova en pactar l¡¯Estatut amb el tripartit ¡°malgrat haver-me fet fora de la Generalitat, tot i haver guanyat les eleccions¡±; pactant l¡¯Estatut a Madrid estant a l¡¯oposici¨® ¡°sense cap necessitat de fer-ho¡±; suportant un segon tripartit i no marxant a casa ¡°malgrat ser v¨ªctima d¡¯una tra?ci¨® en tota regla, m¡¯ho vaig empassar¡±; en propiciar un gir a Catalunya ¡°perqu¨¨ les coses comen?aven a canviar en l¡¯¨¤mbit sobiranista¡±; i, finalment, ¡°al cent per cent el 9 de novembre, i me la tornar¨¦ a jugar el 27 de setembre¡±.

Aquesta traject¨°ria de risc que s¡¯atribueix, aquest exc¨¦s de rauxa, contradiu una certa imatge molt estesa del seu personatge pol¨ªtic, la d¡¯un pragm¨¤tic assenyat a qui l¡¯oposici¨® elogia com a intel¡¤ligent i astut, mentre el fa compar¨¨ixer a la comissi¨® Pujol, fent-li admetre que est¨¤ al cas del compte del seu pare a Liechtenstein. ¡°Potser vist des de fora no ho sembla, per¨° aquest ¨¦s el meu car¨¤cter. Entre fer i no fer, faig; no calculo al cent per cent les conseq¨¹¨¨ncies personals, alg¨² podria pensar que aix¨° t¨¦ una c¨¤rrega d¡¯irresponsabilitat, per¨° no ¨¦s contradictori en ser una persona que intenta pensar les coses i, sobretot, una persona a qui no li agrada la confrontaci¨®¡±.

En els darrers temps, ha remarcat molt clarament la propensi¨® a fer propostes de car¨¤cter presidencialista, ja sigui com a conseq¨¹¨¨ncia de la solitud del poder en els instants crucials de la resoluci¨® o b¨¦ per una accentuaci¨® de la seva manera de ser: ¡°Ho consulto tot molt i ho decideixo tot molt sol¡±. Aquest inclinaci¨® es va manifestar inequ¨ªvocament amb l¡¯avan?ament electoral del 2012, sota la influ¨¨ncia de la primera gran manifestaci¨® de l¡¯Onze de Setembre, en qu¨¨ no va participar, per¨° s¨ª que en va assumir els plantejaments. L¡¯endem¨¤ mateix, a primera hora, es va afanyar a confirmar que els catalans que havien sortit al carrer ¡°eren la meva veu, els meus anhels, el meu clam; i aix¨ª ser¨¤¡±. Dos anys m¨¦s tard, al cap de quinze dies del proc¨¦s participatiu del 9-N, va compar¨¨ixer per presentar un full de ruta que ¡°nom¨¦s em compromet a mi mateix, com a president del pa¨ªs¡±.

El seu pla consistia, essencialment, a convertir unes noves eleccions auton¨°miques avan?ades en un plebiscit substitutori de la consulta prohibida, formalitzar una candidatura que pogu¨¦s obtenir la majoria absoluta al nou Parlament i obrir, tot seguit, un per¨ªode transitori de divuit mesos per construir les estructures d¡¯estat pertinents. ¡°Si volem formar part del club dels estats, hem de seguir les normes d¡¯admissi¨®: comprovar de manera n¨ªtida i clara que hi ha una majoria social a les urnes i demostrar que s¡¯han seguit els procediments legals per aconseguir-ho¡±.

La iniciativa presidencial va topar obertament amb els seus aliats parlamentaris d¡¯Esquerra, que tenen altres idees sobre com fer all¨° que tots dos plegats volen fer. Per¨° no t¨¦ cap sensaci¨® d¡¯haver quedat sol amb el seu pla. ¡°M¨¦s aviat tinc la sensaci¨® que hi ha molta gent que el comparteix i poca capacitat de traduir pol¨ªticament aquest ampli espectre social¡±. A aquesta conclusi¨® hi arriba a partir de la consideraci¨® de viure en ¡°un pa¨ªs en qu¨¨ el sentit de la pol¨ªtica no ¨¦s precisament el nostre millor sentit¡±, un handicap atribu?t a tres segles de no poder fer pol¨ªtica, una llosa que explicaria, en la seva justificaci¨®, una certa dificultat per concretar pol¨ªticament aspiracions socials manifestes. ¡°Estem poc entrenats a identificar les grans q¨¹estions i assolir-les passant per damunt dels detalls i les an¨¨cdotes, cosa que normalment els estats tenen molt clara. Nosaltres no. Ens enfrontem amb gent que saben fer pol¨ªtica, tenen les prioritats molt clares i quan els cal fan pinya; aqu¨ª, ens perdem en capelletes, en detalls, en discussions eternes que no porten enlloc; ens costa trobar el nervi de la q¨¹esti¨®¡±.

T¨¦ molt present el gran obstacle del moviment independentista, m¨¦s enll¨¤ de les aspiracions dels uns i els altres a dirigir-lo o dels d¨¨ficits estructurals de la manera de ser del pa¨ªs: la corrupci¨® i les diferents apreciacions de com fer-hi front per evitar que es converteixi en un factor de bloqueig del proc¨¦s. ?s molt conscient de la gravetat que implica la discrep¨¤ncia en mat¨¨ria tan sensible, per¨° no accepta l¡¯atribuci¨® de responsabilitats a CDC feta des d¡¯ERC, a qui retorna l¡¯acusaci¨® de ser ells qui fan inviable avan?ar en proclamar la impossibilitat d¡¯aixecar un nou pa¨ªs sobre la vella corrupci¨®. ¡°Aix¨° no ser¨¤ una causa, ser¨¤ una excusa, que ¨¦s molt diferent. Si la percepci¨® fos que la Generalitat d¡¯ara fomenta les pr¨¤ctiques irregulars, podria entendre que es digu¨¦s que els fonaments estan corcats, per¨° quan resulta que estem actuant en sentit contrari, m¨¦s que ning¨² en transpar¨¨ncia, acci¨® honesta, no ho entenc. L¡¯excusa la puc entendre, per¨° estem llavors en la lluita partidista tradicional, aix¨ª no es construeix la independ¨¨ncia del pa¨ªs¡±.

En la seva manera de veure les coses, el fet que Jordi Pujol no expliqu¨¦s durant 30 anys la situaci¨® d¡¯uns diners ¨¦s una m¨¤cula molt gran, un contratemps, una desmitificaci¨® del personatge, per¨° ¡°no una taca irreparable per al pa¨ªs¡±; davant l¡¯evid¨¨ncia d¡¯un sistema de finan?ament de partits mai ben resolt ni aqu¨ª, ni a Espanya, ni a Europa, diu: ¡°D¡¯acord, comprometem-nos a millorar-la, per¨° no podem acceptar que aix¨° sigui una llosa que impedeixi plantejar-nos el futur¡±. Id¨¨ntica reflexi¨® fa sobre els problemes sorgits arran de l¡¯oferta d¡¯unitat pol¨ªtica: ¡°Ja ho accepto, s¨®n m¨¦s vells que l'anar a peu; ara b¨¦, el que no ¨¦s normal ¨¦s que et fixis un gran objectiu i despr¨¦s no estiguis disposat a fer el que calgui per aconseguir-lo. Si no ets capa? de sacrificar moltes coses per l¡¯objectiu ¨¦s que no ¨¦s tan gran com dius¡±.

Amb el pas dels anys, des del seu debut com a cap de l¡¯oposici¨® municipal a Barcelona, la seva manera d¡¯expressar-se p¨²blicament ha anat guanyant en contund¨¨ncia, com si el seu esperit resolut flu¨ªs amb m¨¦s naturalitat a mesura que les seves apostes personals ¨Cel que defineix com ¡°cada cop que me l¡¯he jugat¡±¨C s¡¯anaven traduint en passes positives per a la seva carrera. Per¨° en els darrers anys ha seguit una t¨¤ctica caracteritzada per una sobredosi de sin¨°nims, ambig¨¹itats i analogies, proclius a la confusi¨® conceptual i fins i tot a la creaci¨® de falses expectatives. ¡°S¨ª, ¨¦s clar; aquesta etapa ha estat necess¨¤ria; a mesura que ens acostem al punt de maduraci¨® ho ¨¦s menys; el meu punt de vista ¨¦s que aix¨° ha anat tan de presa per molta gent, que es necessitava un per¨ªode d¡¯aclimataci¨®¡±.

L¡¯altre factor caracter¨ªstic d¡¯aquesta fase pr¨¨via a la maduraci¨® ha estat la sensaci¨® d¡¯¨¤nsia, de pressa visualitzada de forma general en el col¡¤lectiu sobiranista. Aix¨° ho veu com un est¨ªmul per no abaixar la gu¨¤rdia, per no anar a un ritme innecess¨¤riament lent, tot i admetre que ¨¦s ¡°una mala companya de viatge si ens porta a prendre decisions innecess¨¤riament precipitades¡±. Intueix la complexitat del proc¨¦s en marxa, sobretot quan s¡¯hagi de materialitzar, una vegada produ?t el madurament. ¡°El 27 de setembre serem en aquest punt, el compliment de la primera condici¨® sine qua non: comprovar l¡¯exist¨¨ncia de la majoria social i quina amplada t¨¦ aquesta majoria¡±.

Naturalment s¡¯ha fet la pregunta m¨¦s inc¨°moda, la que ning¨² dels seus es voldria haver de plantejar. I si no hi ¨¦s aquesta majoria? ¡°El pa¨ªs s¡¯ha de preparar per gestionar l¡¯¨¨xit de l¡¯operaci¨® sobiranista o per gestionar un ¨¦chec; en qualsevol dels escenaris, seguir¨¤ essent veritat que una majoria de catalans vol m¨¦s autogovern. Hem d¡¯estar preparats per gestionar la construcci¨® de l¡¯estat o per gestionar un plantejament de m¨¦s autogovern en el marc de l¡¯Estat espanyol. Dep¨¨n del que passi el 27-S i les setmanes posteriors¡±. La hip¨°tesi de la patacada electoral no sembla que sigui all¨° que m¨¦s el neguiteja en aquests moments. M¨¦s aviat tem el desengany provocat pels errors en les pr¨°pies files pol¨ªtiques. ¡°L¡¯estat sap que ara aquest ¨¦s el tema, aqu¨ª ho volem tot, i tot al mateix temps, aix¨° ¨¦s de nens de casa bona, malcriats. Ara no podem resoldre tots els problemes i a m¨¦s aconseguir independ¨¨ncia. Jo tinc nom¨¦s un objectiu¡±.

El seu raonament segueix aquest fil: si al final els partidaris de la independ¨¨ncia no s¨®n suficients, no ser¨¤ un gran frac¨¤s, simplement haur¨¤ estat un gran intent que quedar¨¤ com una base molt s¨°lida del pa¨ªs; si al final s¨®n molts, per¨° l¡¯estat ¨¦s molt hostil i les portes de la Uni¨® Europea no estan prou obertes, es gestionar¨¤ el factor temps, i es relativitzar¨¤ la pressa; ara, si s¡¯avorta perqu¨¨ Catalunya, la pol¨ªtica, s¡¯ent¨¦n, no tingu¨¦s l¡¯habilitat de fer les coses com s¡¯han de fer quan et proposes un objectiu d¡¯aquesta magnitud, aquesta singularitat, aleshores seria un desastre sense pal¡¤liatius. ¡°No t¨¦ sentit fer determinats plantejaments si despr¨¦s la majoria social del pa¨ªs no els comparteix; aix¨° ¨¦s el sentit del refer¨¨ndum, aix¨° ¨¦s el que ha passat a Esc¨°cia, no?¡±. En aquesta afirmaci¨® radica la difer¨¨ncia m¨¦s rellevant amb els fulls de ruta dels seus socis pol¨ªtics i civils, partidaris, amb diferents matisos, de cremar algunes etapes.

En tot cas, t¨¦ molt present l¡¯opci¨® d¡¯un Estat espanyol negant-se en rod¨® a fer cap aproximaci¨®, fins i tot una vegada comprovada l¡¯eventual exist¨¨ncia de la majoria a favor de la independ¨¨ncia. ¡°Arribar¨¤ el dia que ¨¦s possible haver de fer una desconnexi¨® legal, jur¨ªdica; ens hem de preparar per aquesta circumst¨¤ncia; ara, hem d¡¯intentar evitar-la com un gran conflicte. Jo sempre ser¨¦ partidari de la negociaci¨®, encara que comporti una mica m¨¦s de temps, que no pas del trencament, si es pot evitar¡±. L¡¯argumentaci¨® es fonamenta en una l¨°gica f¨ªsica, geogr¨¤fica, cultural, geoestrat¨¨gica que supera qualsevol decisi¨® a prendre per part dels catalans. ¡°Has de procurar fer les coses de tal manera que els espanyols s¨¤piguen que vols continuar convivint¡±.

¡°La negociaci¨® ¨¦s fonamental i imprescindible, no nom¨¦s en l¡¯esquema amb l¡¯Estat espanyol, tamb¨¦ en l¡¯¨¤mbit europeu; no ens podem quedar sols, fora d¡¯Europa; no hi haur¨¤ una independ¨¨ncia reconeguda sense negociaci¨®. Altra cosa ¨¦s qu¨¨ passa despr¨¦s de la negociaci¨®. En el futur no es pot descartar que ens l¡¯h¨¤gim de tornar a jugar¡±. En aquest dem¨¤, jugar-se-la voldria dir cridar a la desobedi¨¨ncia civil. Afirma que es fa dif¨ªcil pensar amb precisi¨® en aquest instant, sense con¨¨ixer abans la consist¨¨ncia de la majoria social. Apunta una soluci¨® seguint la mateixa f¨®rmula del 9-N: ¡°determinaci¨® i ast¨²cia¡±, un esquema de superaci¨® de les limitacions sense esberlar totalment la relaci¨®. ¡°No em fa cap il¡¤lusi¨® arribar a aquest punt. Si el puc evitar, l¡¯evitar¨¦, no s¨¦ si ho podr¨¦ evitar; per¨° si volem arribar a formar part del club d¡¯estats del m¨®n, hem de saber que aix¨° requereix una determinada actitud¡±.

Assegura que no ha imaginat mai, ni remotament, ser el president de la proclamaci¨® de la independ¨¨ncia, tampoc ser el president que crid¨¦s els catalans a la desobedi¨¨ncia a la legalitat vigent. La primera opci¨® se li representa com un somni. La segona, com un malson, interpretat amb certa resignaci¨®: ¡°... si xoquem amb l¡¯estat, que no nom¨¦s no ens reconeix sin¨® que ens nega una mica d¡¯aigua i d¡¯aire per respirar, si no estem disposats a agafar les armes, i no formem part d¡¯un estat que per ell mateix deixar¨¤ d¡¯existir, si no podem negociar...¡±

La vida, afirma, sempre s¨®n alternatives. ¡°Quina ¨¦s l¡¯alternativa al que s¡¯est¨¤ fent ara a Catalunya? El que estem conduint com a pa¨ªs est¨¤ ple d¡¯entrebancs; d¡¯acord, i quines serien les dificultats d¡¯una pol¨ªtica diferent? ?s dif¨ªcil construir la independ¨¨ncia si l¡¯estat al qual pertanys no t¡¯ho permet. S¨ª, senyor, ¨¦s dif¨ªcil; i l¡¯alternativa?, administrar l¡¯autonomia, conformar-nos amb la recentralitzaci¨®, a trobar-nos cada vegada m¨¦s problemes per defensar la immersi¨® ling¨¹¨ªstica, per fer acci¨® exterior...¡±.

Aquest text forma part del llibre 'El tigre sobiranista', que editar¨¤ Proa al mes de mar?.