¡°La falta d¡¯harmonitzaci¨® fiscal permet l¡¯elusi¨® legal d¡¯impostos¡±

¡°Iaia, per qu¨¨ l¡¯avi sempre est¨¤ fent deures?¡±. La Carla, la n¨¦ta m¨¦s petita de Salvador Alemany (Barcelona, 1944) es va expressar aix¨ª en veure'l sempre entre papers al seu despatx. L'¨²ltim any s'ha bolcat amb Inteligencia empresarial, un llibre amb format d'entrevista amb el periodista Mart¨ª Saballs, que es converteix en un manual empresarial basat en l'experi¨¨ncia d'aquest home, president d'Abertis i del Consell Assessor per a la Reactivaci¨® i Creixement (Carec) de la Generalitat i que ha estat implicat en moltes responsabilitats socials, culturals, esportives i econ¨°miques a la seva terra.

Pregunta. Quant d'experi¨¨ncia hi ha en aquest llibre?

Resposta. Un munt d'anys, d'alg¨² que comen?a a treballar als 14 anys i compatibilitza els estudis i la feina.

P. Qu¨¨ vol dir intel¡¤lig¨¨ncia empresarial?

R.?Vol dir que nom¨¦s es pot construir un projecte empresarial a partir de la intel¡¤lig¨¨ncia d'alg¨² que ho veu clar i ho vol tirar endavant. Un emprenedor ha d'acabar imaginant una idea per valorar-la, executar-la i posar-la en pr¨¤ctica.

P. No es confon la paraula emprenedor?

R. L'emprenedor ¨¦s el que comen?a o t¨¦ l'impuls de fer alguna cosa. L'empresari ha d'actuar sempre com un emprenedor, tot i que estigui en una empresa consolidada. Si entenem l'empresari com l'individu instal¡¤lat que creu que no ha de buscar idees per transformar i revitalitzar la seva empresa, tendiria a desapar¨¨ixer.

P. Ha canviat gaire la manera de fer empresa?

R. Els dos grans canvis s¨®n l'acc¨¦s al finan?ament i la globalitzaci¨® dels mercats.

P. Est¨¤ l'empresa conven?uda que cal buscar altres f¨®rmules de finan?ament?

R. Les empreses han d'acostumar-se a arriscar. A partir d'aqu¨ª, hi ha projectes i talent per lluitar al m¨®n global. Per¨° s'han de crear pol¨ªtiques p¨²bliques que afavoreixin la capitalitzaci¨® i millorar la cultura per buscar el finan?ament no bancari. El di¨¤leg entre banca i empresa ha de millorar.

P. Creu que l'empresa ha aconseguit internacionalitzar-se?

R. Primer no interessa tant tenir moltes oportunitats com que hi hagi seguretat jur¨ªdica. Dit aix¨°, l'empresa ha pres consci¨¨ncia de la necessitat d'internacionalitzaci¨®; per¨°, per fer-ho, ¨¦s imprescindible una dimensi¨® m¨ªnima. Sense una dimensi¨® suficient no es pot sortir dels mercats locals. A tot Europa predominen les pimes; no obstant aix¨°, si les pimes espanyoles fossin com les alemanyes, la nostra capacitat d'exportaci¨® seria un 25% m¨¦s alt. Necessitem dimensi¨®, per¨° hi ha impediments de naturalesa cultural que ho determinen.

P. Suggereix que l'empresa familiar en molts casos obstaculitza la modernitzaci¨®?

R. Defenso el concepte industrial de l'empresa, de perman¨¨ncia i visi¨® a llarg termini. Cal distingir entre fer empresa i fer negoci. L'empresa familiar est¨¤ orientada a fer empresa. La idea b¨¤sica ¨¦s la dificultat cultural de compartir i aix¨° les condemna davant de projectes de fusi¨®, associaci¨®, ampliacions de capital de tercers... Per¨° t¨¦ avantatges, en general s¨®n projectes industrials i quan aconsegueixen desenvolupar-se, com ho han fet algunes grans empreses espanyoles, s'arriba a grans actors internacionals.

P. Diu que superar la por de perdre, ajuda a guanyar, hi ha la por de fracassar a l'empresa?

R. Hi ¨¦s en la societat. Als EUA, per a la selecci¨® d'un directiu, ¨¦s positiu que hagi tingut algun frac¨¤s dels que fan mal. A Espanya, el que cau, t¨¦ molt dif¨ªcil aconseguir una segona oportunitat. La llei de la segona oportunitat ¨¦s perfecta com a idea.

P.?Creu que l'empresa est¨¤ preparada per al nou model industrial?

R. El nou model industrial consisteix a treballar sobre un coneixement i a llarg termini. Es vol fugir que la ind¨²stria ¨¦s manufactura, es tracta d'admetre el software, la ind¨²stria tur¨ªstica, la banc¨¤ria, els serveis financers. ?s tot all¨° que t¨¦ voluntat de mantenir-se i seguir tant com ho permeti el cicle vital de l'empresa, les persones i l'obsolesc¨¨ncia del producte.

P. Ha estat efica? la tasca dels governs?

R. El dinamisme ha estat m¨¦s de la societat i de l'empresa que no pas dels governs. Per¨° crec que tracten de facilitar les coses. Cal fer pol¨ªtiques; si no, es fan soles.

P. Quan parla de diners f¨¤cils inclou la corrupci¨®?

R. Els diners f¨¤cils relacionats amb el finan?ament ¨¦s una cosa; la corrupci¨®, una altra. El llibre no entra en aquests jardins. Parlo de p¨¨rdua de prestigi dels lideratges, no nom¨¦s pol¨ªtics. Hi ha hagut situacions que s'han creat certes conniv¨¨ncies entre les grans corporacions i les administracions en les quals s'ha pogut passar la frontera de la confian?a.

P. Vost¨¨ parla de la lluita del frau fiscal, quina soluci¨® t¨¦?

R. De totes les malalties es troba el tractament, per¨° n'apareixen d'altres. Cal aconseguir l'harmonitzaci¨® fiscal a la UE i la fi dels paradisos fiscals a escala mundial. Es poden fer determinades coses com a legals a causa de la falta d'harmonitzaci¨® fiscal. Per exemple, l'elusi¨® fiscal, no pagar impostos legalment.

P. ?s correcta la pol¨ªtica del Govern espanyol per posar fi a l'economia submergida?

R. Sempre fujo de cr¨ªtiques a governs concrets. La intencionalitat de combatre el frau i l'economia submergida la veig clara. Per¨° si no hi ha una harmonitzaci¨® fiscal, l'equitat se'n ressent.

P. Defineixi l¨ªder empresarial

R. Es caracteritza per la seva capacitat de soluci¨® del risc, de decidir, escoltar i conv¨¨ncer; de saber-se envoltar de persones i tractar-les amb dignitat. Tamb¨¦ ha de saber delegar; per¨° es delega autoritat, mai responsabilitat. Hi ha un moment per pensar i un altre per decidir. Aquest ¨¦s el moment top del l¨ªder, com un jugador d'escacs, que nom¨¦s pot decidir ell. Un altre leit motiv ¨¦s que ¨¦s m¨¦s important la reacci¨® que no pas la planificaci¨®. Si ets captiu de la planificaci¨® no desenvolupar¨¤s la teva capacitat de reacci¨® per prendre decisions sobre la marxa.

P. I Salvador Alemany ha complert?

R. Em sento satisfet. He estat b¨¦ en l'actitud de lluitar i en la creaci¨® d'equips, que he sabut escoltar. Jo parlo de tres conceptes per formar un equip: solidaritat, responsabilitat i compet¨¨ncia.