Fulls de ruta

Els fulls de ruta gaudeixen de molta reputaci¨®. L'expressi¨® original en angl¨¨s ¨¦s road map, que es podria traduir per mapa de carreteres, en el qual es perd la idea d'indefectibilitat de la ruta aconsellada. Qui t¨¦ el road map sap com arribar exactament all¨¤ on vol anar, mentre que qui nom¨¦s t¨¦ un mapa de carreteres ha d'orientar-se i buscar el trajecte. D'aqu¨ª ve el full de ruta, que ens indica amb precisi¨® cadascuna de les etapes i decisions que hem de prendre en les diferents cru?lles fins arribar a la destinaci¨® final.

El seu ¨²s sembla que ofereixi orientaci¨® i seguretat: seguiu aquest cam¨ª, no us oblideu de fer cap pas, i al final arribareu a la localitat anhelada. ?s probable que serveixi tamb¨¦ per amagar sota la ret¨°rica cartogr¨¤fica una gran desorientaci¨® i fins i tot l'abs¨¨ncia de consens entre els caminants respecte a la direcci¨® a prendre. Si s'ha de jutjar per la seva profusi¨®, es diria fins i tot que el seu ¨²s hauria d'alarmar-nos i constituir un indici que ens trobem en la situaci¨® contr¨¤ria respecte a la claredat de l'objectiu i encara m¨¦s al cam¨ª necessari per aconseguir-ho.

Hi ha un element addicional per a la prud¨¨ncia. El full de ruta m¨¦s fam¨®s de la hist¨°ria recent ¨¦s el que van acordar els representants del Quartet per al Pr¨°xim Orient (els Estats Units, R¨²ssia, la Uni¨® Europea i Nacions Unides) el 2002 amb l'objectiu d'aconseguir la pau entre Israel i Palestina tres anys despr¨¦s, el 2005. Aquell manual per a la pau, amb el suport i fins i tot l'adopci¨® de George W. Bush, tenia com a moment final l'exist¨¨ncia de dos Estats m¨²tuament reconeguts, en pau i seguretat, un per als jueus i un altre per als palestins, i passava per unes etapes que era necessari rec¨®rrer i culminar una darrere d'una altra, des del cessament total de la viol¨¨ncia i la congelaci¨® dels assentaments a Cisjord¨¤nia fins a l'acord final sobre tots els contenciosos per 2005. A la vista del que ha passat des de llavors, no hi ha un concepte m¨¦s associat al frac¨¤s pol¨ªtic que el del full de ruta.

Deixem-ho clar, el full de ruta ¨¦s fer volar coloms. Val per all¨° que ven, que ¨¦s un sentiment de seguretat que permeti seguir mantenint expectatives i esperances. S'ent¨¦n que s'utilitzi per al proc¨¦s sobiranista, fonamentat en la idea d'un cam¨ª ¨²nic i sense alternativa ¡ªno hi ha pla B¡ª que condueixi obligat¨°riament a un objectiu perfectament configurat i localitzat anomenat independ¨¨ncia. Quan el moviment s'estanca o fins i tot decau, les discrep¨¤ncies s'aprofundeixen i apareixen actors pol¨ªtics nous i m¨¦s din¨¤mics que modifiquen la correlaci¨® de forces, res m¨¦s adequat que elaborar de nou aquest full de ruta que ens amanyagui en la seguretat del cam¨ª ben tra?at. Si despr¨¦s fallen la voluntat, per escassa o per dividida, els l¨ªders o els partits, o fins i tot aix¨° que anomen¨¤vem condicions objectives, ning¨² no podr¨¤ retreure-ho als cart¨°grafs.

El full de ruta m¨¦s fam¨®s de la hist¨°ria recent ¨¦s l'acordat pels Estats Units, R¨²ssia, la Uni¨® Europea i Nacions Unides el 2002 amb l'objectiu per aconseguir la pau entre Israel i Palestina

El full de ruta d'Artur Mas ¨¦s engany¨®s, per¨° ho s¨®n tamb¨¦ les seves quatre etapes i cru?lles, per imprecises i interpretables. Ning¨² no concreta quines majories electorals o parlament¨¤ries, sobre cens, sobre participaci¨® electoral o en escons, s¨®n necess¨¤ries. Ja passa en la seva primera meta, quan s'anuncia una declaraci¨® solemne del Parlament de Catalunya sobre l'inici del proc¨¦s cap a la constituci¨® del nou Estat o rep¨²blica catalana, cosa que sona a repetici¨® d'una altra declaraci¨® solemna, la de sobirania de gener de 2013. Tenen cabuda, a m¨¦s a m¨¦s, les preguntes sobre la for?a de la nova declaraci¨®, a la vista de la majoria que va donar suport l'anterior, 85 dels 135 escons; encara que del seu car¨¤cter merament declaratiu pot deduir-se que a les forces pol¨ªtiques compromeses els bastar¨¤ la majoria simple.

Una imprecisi¨® id¨¨ntica es produeix en el segon punt, en el qual s'inicia un proc¨¦s constituent. Sabem qu¨¨ pot ser un proc¨¦s constituent, malgrat les seves dificultats jur¨ªdiques, per¨° sabem poc o res sobre com s'inicia. Tampoc no se'ns diu res sobre la majoria necess¨¤ria per superar aquest punt. Els silencis permeten suposar el prop¨°sit altament pol¨¨mic de promoure un proc¨¦s constituent amb menys diputats dels 90 que es necessita per reformar l'actual Estatut, tal com inclou el mateix Estatut catal¨¤.

Els dos punts aparentment m¨¦s propers a la meta s¨®n encara m¨¦s fr¨¤gils. Si atengu¨¦ssim a les declaracions i compromisos de Mas amb Junqueras, es diria que el desplegament de les estructures d'Estat que conforma la tercera etapa no ¨¦s m¨¦s que la reiteraci¨® del que sobre el paper havia d'estar ara mateix en marxa. I el mateix passa amb l'alternativa que ofereix la cambra: la culminaci¨® democr¨¤tica a trav¨¦s de les urnes per un refer¨¨ndum pactat amb l'Estat s'aproxima perillosament a la proposta del PSC; mentre que la consulta de ratificaci¨® de la constituci¨® catalana prevista com a pla B s'assembla massa al conte de la lletera, a la fortuna que fa abans que se li trenqui la gerra de llet per no creure que ¨¦s l'esquer per mantenir Esquerra en aquesta bicicleta atrotinada per¨° que encara continua corrent per la ruta que marca el full. Junqueras ho ha reconegut: no ¨¦s un full de ruta, sin¨® un pacte de m¨ªnims per evitar que la bicicleta caigui i el proc¨¦s quedi sobtadament interromput.