La meitat de les fonts d¡¯Osona ja no s¨®n potables pels alts nivells de nitrats

La contaminaci¨® de les fonts d¡¯aigua de la comarca d¡¯Osona creix sense que s¡¯entrevegi una soluci¨® al problema. Aquesta ¨¦s la conclusi¨® de l¡¯informe que l¡¯organitzaci¨® ecologista Grup de Defensa del Ter (GDT) elabora cada any sobre l¡¯estat de les deus de la zona. El treball, que analitza 153 fonts, revela que el percentatge que supera els 50 mil¡¤ligrams de nitrats per litre d¡¯aigua ¡ªnivell a partir del qual un pou deixa de ser potable, segons l¡¯Organitzaci¨® Mundial de la Salut¡ª ha crescut en un sol any del 43% al 50%.

Els activistes atribueixen l¡¯increment al tancament de les plantes de tractament de purins i al creixement dels caps de bestiar porc¨ª. L¡¯¨²nica soluci¨®, afirmen, passa per reduir la cabanya de porcins.

L¡¯informe, que analitza una mostra de tres o m¨¦s fonts per a cada municipi de la comarca, tamb¨¦ mostra un augment del 21% en la concentraci¨® mitjana, de 64 a 77,7 mil¡¤ligrams per litre. La densitat de nitrats en 17 de les fonts ¨¦s, a m¨¦s a m¨¦s, quatre vegades superior a la considerada acceptable per l¡¯Organitzaci¨® Mundial de la Salut, 200 mil¡¤ligrams per litre. En alguns casos, com el de la font Salada, al municipi de Gurb, supera els 300.

Els ecologistes destaquen l¡¯impacte que ha tingut el tancament de les plantes de tractament de purins, que al febrer de l'any passat van deixar de funcionar per la retallada de les primes a la generaci¨® d¡¯energies renovables. Les dues instal¡¤lacions de la comarca atenien 200 explotacions i processaven 200.000 metres c¨²bics a l¡¯any, un ter? del total de Catalunya, segons GDT.

El Grup de Defensa del Ter tamb¨¦ veu en el creixement del nombre de caps de bestiar porc¨ª una altra causa de l¡¯augment de l¡¯acumulaci¨® de nitrats. La cabanya a la comarca arriba als 900.000 exemplars anuals, segons GDT. Fa sis anys, el nombre era sensiblement inferior: 794.724 garrins, segons l¡¯Institut d¡¯Estad¨ªstica de Catalunya.

La cabanya de porcins ha crescut

Els autors de l¡¯informe lamenten l¡¯obertura de grans explotacions agropecu¨¤ries. Els ecologistes citen el cas de la granja de porcs Serrarols, del grup Terragrisa, pertanyent a l'empresa c¨¤rnia Tarradellas. Segons els activistes, aquesta macrogranja situada al municipi de Sant Mart¨ª d¡¯Albars allotjar¨¤ 2.500 porcs repartits en set naus industrials, majorit¨¤riament femelles. L¡¯explotaci¨® produir¨¤ 45.000 porcs a l'any.

Davant la pressi¨® de grups ecologistes perqu¨¨ pa?sos del nord d¡¯Europa com Dinamarca i Holanda complissin les limitacions de la UE a l¡¯abocament de purins, el nombre de caps de bestiar ha augmentat amb rapidesa al sud d¡¯Europa des dels anys noranta.

Eudald Rif¨¤, portaveu del grup, reclama el tancament de l'explotaci¨® Serrarols, al mateix temps que sost¨¦ que l¡¯¨²nica soluci¨® possible a l¡¯augment de la contaminaci¨® per nitrats als pous passa per ¡°la reducci¨® de la cabanya de porcins¡±, generadora de purins. ¡°El Departament d¡¯Agricultura no ho ha volgut fer mai, perqu¨¨ implica enfrontar-se al lobby ramader¡±, destaca Rif¨¤, qui creu que la Generalitat afavoreix les grans empreses del sector en detriment de la petita pagesia. L¡¯organitzaci¨® ecologista matisa, malgrat aix¨°, que l¡¯augment de les pluges el 2015 tamb¨¦ pot haver facilitat l¡¯acumulaci¨® dels nitrats als aq¨¹¨ªfers, en augmentar les filtracions en aig¨¹es subterr¨¤nies.

Com a alternativa al tancament de les plantes de processament de purins, Agricultura finan?a la substituci¨® de pinsos perqu¨¨ els ramaders afectats pel tancament de les plantes puguin reduir la concentraci¨® de nitrats en els purins entre un 30% i un 35%. Tamb¨¦ ha donat ajudes als ramaders perqu¨¨ instal¡¤lin maquin¨¤ria per separar els residus s¨°lids dels l¨ªquids.

Les granges de la comarca crien uns 900.000 porcs cada any

Es tracta d¡¯una pol¨ªtica de la qual discrepa l¡¯associaci¨® ecologista en l¡¯informe. Els autors del document citen el cas de la macrogranja de l¡¯Alovet, al municipi de Sant Bartomeu del Grau: ¡°L¡¯¨²s d¡¯un nou pinso que redueix un 12% la producci¨® de nitrogen en les dejeccions de porcs s¡¯ha convertit en un motiu per fer cr¨¦ixer la cabanya porcina un 12%¡±. L¡¯entitat, a m¨¦s, acusa Agricultura de no controlar els plans de gesti¨® d¡¯excrements ramaders, destinats a controlar la producci¨® de purins de les explotacions.

Rif¨¤, portaveu del grup, ¨¦s categ¨°ric: ¡°Tot aven? tecnol¨°gic permet a les granges augmentar la producci¨® de nitrats. Les explotacions acaben demanant ampliar la seva producci¨® [a Agricultura]¡±.