Los Enemigos tornen a mirar el m¨®n de cara

Una frase per desterrar: ¡°L¡¯artista fulanet es mereix triomfar, ¨¦s injust que no ho faci¡±. El triomf, si ¨¦s que ens posem d¡¯acord sobre el seu significat, no s¡¯atorga despr¨¦s de respondre preguntes en una prova escrita que es pugui impugnar si el resultat es considera injust. El triomf arriba o no. I nom¨¦s despr¨¦s de la seva visita es pot comen?ar a pensar per qu¨¨ ha trucat a aquesta porta i no una altra. A m¨¦s a m¨¦s, no aconseguir-ho nom¨¦s significa que no hi ha gaire gent que combregui amb l¡¯est¨¨tica de l¡¯artista en q¨¹esti¨®, sense que aix¨° q¨¹estioni en cap sentit la validesa d¡¯aquesta est¨¨tica. Per qu¨¨ aquesta consideraci¨® parlant de Los Enemigos? La resposta ¨¦s que l¡¯¨¨xit de la banda madrilenya mai va ser espectacular, i es va situar molt per sota del que molta gent esperava despr¨¦s de ruixar l¡¯obra del grup amb els comentaris encomi¨¤stics m¨¦s elaborats i probablement sincers. I ¨¦s que la banda de Josele Santiago sempre ha estat la cara m¨¦s rugosa i menys complaent de la seva generaci¨®, ha estat una mena de petita mostra de la Generaci¨® liter¨¤ria del 98 enmig d¡¯una generaci¨® hedonista.

Mentre la majoria de les bandes contempor¨¤nies de Los Enemigos eren alegres i desenfadades, filles d¡¯una classe mitjana acomodada que mirava al futur amb confian?a, Los Enemigos eren com una mena de proletaris que feien pudor de vi i que mai van voler veure el m¨®n com una catifa desplegada al seus peus. Potser per aix¨° no van triomfar stricto sensu, per¨° al marge del seu compte corrent, a qui li importa? El cas ¨¦s que la banda de Malasa?a, acomiadada pels fans el 2001, s¡¯ha reunit altre cop i, despr¨¦s de tornar a la carretera veient que el p¨²blic els recorda, van tornar tamb¨¦ als estudis per enregistrar Vida inteligente, el seu primer disc d¡¯estudi en 15 anys. Aquesta nit el presenten a Bikini, on, per descomptat, tamb¨¦ sonaran les peces m¨¦s conegudes d¡¯aquesta mena de poetes de sec¨¤, d¡¯aquest bards amb boina que sovintegen les tasques i no els bars, que parlen amb cruesa d¡¯un m¨®n que ¨¦s encara m¨¦s cru que les seves can?ons i del qual se salvaguarden gr¨¤cies al sentit de l¡¯humor i la conya de savi de poble. I al fet que canten les seves penes, una manera ja at¨¤vica de foragitar-les.