Els autors del setge al Parlament recorreran davant el Constitucional

Els autors del setge al Parlament de Catalunya el 15 de juny del 2011, condemnats pel Tribunal Suprem a tres anys de pres¨® despr¨¦s d'haver estat absolts en primera inst¨¤ncia per l'Audi¨¨ncia Nacional, han assegurat que recorreran aquesta sent¨¨ncia davant el Tribunal Constitucional. Les defenses presentaran els propers dies un recurs de nul¡¤litat contra la sent¨¨ncia del Suprem, pas previ per poder rec¨®rrer en empara davant del Constitucional i, si escau, acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

Els advocats, que encara no han detallat els arguments jur¨ªdics, apunten que el seu recurs es basar¨¤ en el fet que el Tribunal Suprem, en reinterpretar els fets provats per l'Audi¨¨ncia Nacional, ¡°introdueix nous fets en parlar de motivacions i intencions sense haver escoltat els acusats¡±.

Jaume Asens, lletrat defensor de quatre dels condemnats pel Suprem, explica que la doctrina del TEDH, amb seu a Estrasburg, impedeix les condemnes en segona inst¨¤ncia despr¨¦s d'haver-se produ?t una absoluci¨® si en el segon judici no s'ha escoltat els acusats. ¡°?s absolutament an¨°mal modificar els fets per condemnar sense haver pres declaraci¨® als acusats¡±.

En la primera sent¨¨ncia, els magistrats de l'Audi¨¨ncia Nacional Ram¨®n S¨¢ez i Manuela Fern¨¢ndez Prado van absoldre 19 dels 20 acusats ¨Cel vint¨¨ estava fugit¨C. Aquests magistrats van fer prevaler la llibertat d'expressi¨® sobre altres drets constitucionals i van considerar que ¡°la democr¨¤cia se sustenta en un debat p¨²blic aut¨¨ntic, en la cr¨ªtica als que tenen el poder¡±. Aquella primera sent¨¨ncia afirmava que ¡°les conductes estaven destinades a reivindicar els drets socials i els serveis p¨²blics davant de les retallades pressupost¨¤ries i a expressar el divorci entre representants i representats¡±.

No obstant aix¨°, el Suprem, en la seva sent¨¨ncia de dimarts passat, va revisar aquesta decisi¨® i afirma que l'Audi¨¨ncia va inc¨®rrer en una ¡°err¨°nia i traum¨¤tica desjerarquitzaci¨® del dret constitucional de participaci¨® pol¨ªtica a trav¨¦s dels leg¨ªtims representants en l'¨°rgan legislatiu, que, malgrat l'esfor? argumental obstinat, s'aparta de les claus definit¨°ries del nostre sistema¡±. ¡°Paralitzar la tasca ordin¨¤ria de l'¨°rgan legislatiu suposa afectar no tan sols el dret fonamental de participaci¨® pol¨ªtica dels representants pol¨ªtics i, en general, dels ciutadans catalans, sin¨® atacar els valors superiors de l'ordre democr¨¤tic¡±, declara el Tribunal Suprem, amb el vot particular discrepant del magistrat Perfecto Andr¨¦s Ib¨¢?ez.