Mar de dubtes

Entre les cabrioles m¨¦s absurdes de l'esquerra nova hi figura la condemna del sistema de partits i llibertats pol¨ªtiques avalades per una Constituci¨® votada per una majoria de la ciutadania el 1978. Per¨° entre les insensateses m¨¦s grans de l'esquerra (i la dreta) dels ¨²ltims anys hi ha la retic¨¨ncia, el blindatge, el regateig o fins i tot el sarcasme contra els qui van reclamar (reclamem) algun tipus d'intervenci¨® en el text constitucional per ajustar part del nostre ordenament als canvis que el pa¨ªs ha viscut ¨Csalvatges, sensacionals¨C els ¨²ltims 40 anys.

Res de l¨ªfting o de reciclatge oportunista, sin¨® la presa en consideraci¨® de les reclamacions d'amplis sectors de la poblaci¨®, molts nascuts a l'edat adulta en democr¨¤cia, a favor d'altres solucions en diversos ¨¤mbits: des del territorial fins a la judicatura passant pel control dels partits sobre les institucions, el repartiment d'escons d'acord amb un criteri obsolet i fa anys injust o fins i tot la funci¨® real d'algunes de les institucions que, com el Tribunal de Comptes, semblen salvar amb el temps i la prescripci¨® els delictes comptables dels partits.

D'una manera o una altra, un any o un altre, aquest dia arribar¨¤. Fins i tot els missatges indirectes sobre la disponibilitat a revisar aix¨° i all¨° van sovintejar un temps. En la q¨¹esti¨® territorial ja menys, incomprensiblement, com si el desnortament de la ruta sobiranista hagu¨¦s aparcat alhora l'impuls reformista, quan en realitat les condicions no semblen avui pitjors que fa dos anys. Davant l'evid¨¨ncia d'una mobilitzaci¨® independentista amb majoria absoluta en els mitjans p¨²blics catalans, per¨° majoria molt relativa en la societat, hi ha lloc civil per a la discussi¨® pol¨ªtica: l'alternativa assenyada i rupturista al mateix temps hauria de venir des de l'esquerra que no s'ha fet independentista, i tampoc est¨¤ disposada a digerir que tot segueixi igual.

El proc¨¦s a dia d'avui no est¨¤ exultant, per¨° la seva efectivitat ha estat innegable: ha canviat l'eix del debat, que ja no gira entorn de fer alguna cosa o no fer res, sin¨® entorn de fins a on fer, com i per a qu¨¨. O aquest hauria de ser el debat. La redefinici¨® de l'Estat forma part de les posicions ineludibles en un partit pol¨ªtic i ni tan sols el PP, almenys el catal¨¤, nega el problema o la necessitat d'abordar-lo. No obstant aix¨°, l'esquerra m¨¦s esquerra, nova o renovada, sembla que segueix immersa en un mar de dubtes que no ¨¦s gens estimulant; segueix vacilant i una miqueta dispersa, o fins i tot atrapada en la l¨°gica enverinada que la va portar, sobretot a Iniciativa, a una mobilitzaci¨® que ni era seva ni era majorit¨¤ria entre els seus votants, fa m¨¦s de dos anys.

L'esquerra m¨¦s esquerra, sembla que segueix immersa en un mar de dubtes que no ¨¦s gens estimulant; segueix vacilant i una miqueta dispersa

Per¨° en el refrescant Podem el discurs tampoc ¨¦s gens clar ni sembla definida la posici¨® per tacticisme o por del risc, que va ser exactament el mateix que va perjudicar Iniciativa: acceptar dues coses que no poden anar juntes (un projecte d'independ¨¨ncia o un projecte federal no s¨®n compatibles perqu¨¨ s'autoexclouen). No s¨¦ si es tracta d'aprendre'n dels altres, per¨° a Iniciativa no li surten els comptes despr¨¦s d'apostar per la bicapitalitat pol¨ªtica, amb Joan Herrera al costat federalista i Dolors Camats al costat indepe.

L'emerg¨¨ncia de Podem ha desmuntat les previsions i la ren¨²ncia de Ra¨¹l Romeva fa pensar que Iniciativa ha redefinit la seva posici¨® cap a l'opci¨® federal o alguna cosa semblant. Per¨° sense claredat i amb vacil¡¤lacions, sense convicci¨® i amb cautela, potser per no irritar el sector m¨¦s sobiranista de la formaci¨®.

Per¨° si el tacticisme no va ser bona idea llavors, no sembla que ho hagi de ser ara tampoc. La clarificaci¨® del camp de joc en els ¨²ltims mesos permet oferir, i no a la defensiva, una soluci¨® pol¨ªtica a un problema pol¨ªtic (el que ha estat sempre), tot i que els efectes col¡¤laterals acabin sent greus. ?s natural que un perfil independentista se senti inc¨°mode en un projecte federalitzant i actu? en conseq¨¹¨¨ncia, com raonablement ha fet Romeva en sentir que Iniciativa canviava de carril o canviava el pas o desfeia l'equivocitat. Al PSC no l'hi pregunto perqu¨¨ queda molt clara la seva posici¨®, per fortuna.

Per¨°, arribats a aquest punt, i Podem? Algunes declaracions d'algun l¨ªder han estat netament partid¨¤ries del ja molt castigat dret a decidir; algunes altres han estat partid¨¤ries d'una posici¨® m¨¦s propera al federalisme. Jo tindria alguna curiositat per escoltar un discurs articulat a dia d'avui (no fa dos anys) de la seva proposta per als catalans sobre una q¨¹esti¨® que ens ha tingut a tots ocupad¨ªssims i que seguir¨¤ sent eix for?¨®s dels debats pol¨ªtics i intel¡¤lectuals. Som molts els que esperem escoltar de l'entorn de Podem una clara posici¨® pol¨ªtica i fins i tot ideol¨°gica sobre l'assumpte. M'agradaria saber si les tensions autonomistes creades a l'empara de la Constituci¨® del 1978 mereixen ser dinamitades per la via de la independ¨¨ncia o reformades en direcci¨® federal.

Jordi Gracia ¨¦s professor i assagista.