Protegiu-nos del que som

Hi ha gent que demana calor al S¨¤hara, fred a Sib¨¨ria i m¨¦s cosmopolitisme a Barcelona. Aquesta gent viuria la mar de b¨¦ en una ciutat plena d'estrangers, amb desenes de lleng¨¹es, una programaci¨® i una ind¨²stria culturals actives, tres o quatre universitats i un aeroport que comuniqu¨¦s els habitants amb les principals capitals del m¨®n. I si hi hagu¨¦s connexi¨® a Internet, encara millor.

Sense oblidar el poder contestatari¡­ Serien feli?os en una ciutat on un centre cultural de barri posi en escac l'Ajuntament, es projecti un documental com Ciutat morta o uns individus amb samarreta verda s'enfrontin als bancs. Juraria que aix¨° s'assembla una mica a la Barcelona del 2015. ¡°Una ciutat transgressora i no submissa amb el poder¡±, demanava M¨ªriam Tey, c¨¤rrec pol¨ªtic de l'era Aznar. El que passa ¨¦s, afortunadament, que aquesta ciutat est¨¤ molt lluny de la Barcelona somiada pels antics c¨¤rrecs d'Aznar.

Parlem des de llocs diferents i les preguntes s¨®n unes altres. S¨®n un s¨ªmptoma de cosmopolitisme els centenars d'immigrants que passegen per la ciutat recollint ferralla? A quin cosmopolitisme responen els milers de professionals de tot el m¨®n que treballen aqu¨ª? Quin impacte tenen avui, quantitativament i qualitativament parlant, les exposicions que acullen museus i centres culturals? I els milers de t¨ªtols tradu?ts, de tot arreu, de totes les lleng¨¹es?

I en el passat, ha estat realment aix¨ª? Jordi Llovet ha puntualitzat, en el seu article Barcelona i CLAC, que la ciutat no ha estat mai cosmopolita m¨¦s enll¨¤ de cenecles, happy few i etapes ef¨ªmeres. En qu¨¨ quedem?

El cosmopolitisme barcelon¨ª mira per sobre de l'espatlla els seus propis conciutadans, que no deixen de ser uns Paco Mart¨ªnez Soria, amb els cistells, els pollastres i els dubtes davant un sem¨¤for

De quin cosmopolitisme parlem? D'un cosmopolitisme cultural? Hegem¨°nic i neoliberal? Potser del cosmopolitisme cultural franc¨¨s, que vivia de meravella gr¨¤cies, entre altres coses, al drenatge a qu¨¨ havia sotm¨¨s molts pobles que no tenien dret a deixar de ser col¨°nies. Espero que no estiguem parlant d'aquell cosmopolitisme folkl¨°ric que va ser el F¨°rum de les Cultures, amb el qual van ser tan d¨°cils, ni del cosmopolitisme de la queixa, que vol igualar Barcelona a la resta de ciutats per¨° sense botigues ni turistes. En el pitjor dels casos, imaginen cosmopolitisme al marge de les identitats personals i col¡¤lectives, esclar que llavors el raonament s'aguantaria menys del que caldria, i amb tant d'intel¡¤lectual, quin esc¨¤ndol.

No s¨¦ si es tracta de tornar a la Barcelona cosmopolita o, amb l'experi¨¨ncia del passat, una reivindicaci¨® del cosmopolitisme barcelon¨ª, aquest que mira per sobre de l'espatlla els seus propis conciutadans, que no deixen de ser uns Paco Mart¨ªnez Soria, amb els cistells, els pollastres i els dubtes davant un sem¨¤for. Curi¨®s cosmopolitisme el que menysprea qui t¨¦ m¨¦s a prop. ?s vergony¨®s comprovar com els nostres acomodats intel¡¤lectuals parlen sempre de l'alteritat com alguna cosa llunyana econ¨°micament i culturalment. A la cultura de la ciutat i de la ciutadania, s'oposen el provincianisme at¨¤vic i el diab¨°lic nacionalisme (badallo), com si no hi hagu¨¦s un provincianisme de ciutat i com si la distinci¨® entre urbs i pa¨ªs encara fos v¨¤lida.

Volen cosmopolitisme? Res millor que comen?ar amb els ve?ns. Al Poblenou o a Lleida hi ha unes naus plenes d'immigrants amb els quals podran dialogar les hores que vulguin. Fins i tot, amb alguns ho podran fer en catal¨¤, aquesta llengua que s'ensenya a les escoles a alumnes de totes les nacionalitats malgrat els manifestos de desprestigi a qu¨¨ l'han sotm¨¨s. Total, parlem d'un cosmopolitisme que va de la nost¨¤lgia a la Constituci¨® sense passar per la llibreria.

Est¨¤ molt b¨¦ parlar de cosmopolitisme, per¨° que com a m¨ªnim no ens donin la tabarra com en els setanta i els vuitanta. Ni un esment en tot el que s'ha dit i publicat als nous discursos urbans que ens parlen de la diversitat i de la import¨¤ncia dels barris. Res de la relaci¨® de les ciutats amb l'entorn i amb altres urbs i regions econ¨°miques. Barcelona ¨¦s un desastre; el nacionalisme, el responsable de l'hecatombe i no passem d'aqu¨ª. De C. H. Rumford a K. A. Appiah, les principals editorials universit¨¤ries han publicat prestatgeries senceres sobre el tema per¨° aqu¨ª les aportacions brillen per la seva abs¨¨ncia. Aquesta vegada, i mira que ¨¦s tradici¨® a Barcelona, la ciutat dels sotasignats, no tenim ni un trist manifest. Potser perqu¨¨ els v¨ªdeos que hi ha penjats a Youtube s¨®n massa eloq¨¹ents: no diuen res. I el pitjor ¨¦s que no provoquen, ja no provoquen gens.

Ho dir¨¦ a l'inrev¨¦s. Us recomano el llibre del jove fil¨°sof Ra¨¹l Garrigassait, El gos cosmopolita i dos esp¨¨cimens m¨¦s (Acontravent). Serveix, entre altres coses, per aproximar-se a la idea del cosmopolita, figura present en la tradici¨® occidental des de la Gr¨¨cia cl¨¤ssica. Els dos esp¨¨cimens s¨®n l'holand¨¨s volador (o errant) i el camale¨® catal¨¤ que va ser Ramon Mercader. El gos cosmopolita ¨¦s Di¨°genes el C¨ªnic, aquest cosmopolita fora de lloc, sobre qui Garrigasait es pregunta per qu¨¨ no se'n va de la ciutat: la pr¨¤ctica del cinisme requereix moltes persones desprevingudes que no siguin c¨ªniques.

Renoi!

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.