L¡¯home que va dir que no

¡°Les poques persones que han escrit la hist¨°ria s¨®n les que han dit que no ¨Cels sants, els eremites, per¨° tamb¨¦ els intel¡¤lectuals¨C, i no els cortesans i els assistents dels cardenals. Per ser efica?, el rebuig no pot ser puntual, ha de ser gran, total¡±, deia Pier Paolo Pasolini, hores abans de la seva mort, al periodista de La Stampa Furio Colombo. Aquesta ¨²ltima entrevista, recollida en el llibre, iluminador i imprescindible, Demasiada libertad sexual os convertir¨¢ en terroristas (Errata Naturae), ¨¦s la pe?a d'acompanyament perfecta?a l'elegia fragment¨¤ria, sensible i poli¨¨drica que Abel Ferrara ha dedicat a l'artista itali¨¤, quan fa quaranta anys del seu brutal assassinat a la platja d'?stia. Pasolini acabava d'acabar una pel¡¤l¨ªcula de discurs terminal i inassumible, ¨CSal¨® o los 120 d¨ªas de Sodoma (1975), que no parlava tant del feixisme com un malson conjugat en passat, com de la interioritzaci¨® de les seves mec¨¤niques en la nostra societat de consum¨C i estava a punt de comen?ar el proc¨¦s de doblatge al franc¨¨s. El fero? intel¡¤lectual es va acomiadar de Furio Colombo i li va prometre unes notes per a l'endem¨¤ per matisar les seves declaracions. El que va apar¨¨ixer el mat¨ª seg¨¹ent va ser un cad¨¤ver, corroboraci¨® macabra d'algunes de les paraules de l'artista: ¡°Amb la vida que porto, jo pago un preu¡­ ?s com alg¨² que baixa a l'infern. Per¨° quan torno ¨Csi torno¨C he vist altres coses, m¨¦s coses¡±.

?s f¨¤cil entendre per qu¨¨ alg¨² com Abel Ferrara t¨¦ autoritat per considerar-se un dels possibles fills de Pasolini: a tots dos els uneix la voluntat de formular preguntes inc¨°modes des dels territoris d'exclusi¨® de la normalitat, el poder i el gust dominant. Aix¨ª mateix, era clar que l'autor d'El tinent corrupte?(1992) no s'hi endinsaria des de la c¨°moda posici¨® del biopic convencional. El que potser no entrava en cap previsi¨® era que Ferrara marqu¨¦s amb tanta for?a, a trav¨¦s d'aquesta pel¡¤l¨ªcula, un particular punt i a part pel que fa a les ¨²ltimes derives estil¨ªstiques i conceptuals de la seva traject¨°ria.

Pasolini ¨¦s la pel¡¤l¨ªcula que el cineasta s'ha pres m¨¦s seriosament en molt temps. No hi ha morbositat, ni voluntat de premsa groga en aquest retrat: hi ha di¨¤leg sensible amb les moltes cares d'un poeta provocador, un artista complet, un radical pur. Un aire de fantasmagoria permet harmonitzar els diferents tons i registres de la narraci¨® ¨Cdel record a la recreaci¨® de pel¡¤l¨ªcules no nascudes¨C, en aquesta obra no busca mesurar-se amb el mestre, sin¨® una cosa tan dif¨ªcil com fer-li just¨ªcia amb concisi¨®, coneixement de causa i capacitat exemplar?de comprensi¨® de la seva identitat complexa.