Sondejos i ¨¤ugurs

Primera dada a considerar: a finals de la setmana passada, el Centre d'Estudis d'Opini¨® (CEO) de la Generalitat va fer p¨²blic el seu ¨²ltim bar¨°metre, elaborat al llarg de febrer; segons aquest sondeig, els partidaris de la independ¨¨ncia de Catalunya sumen un 44,1%, mentre que els contraris totalitzen un 48%. A m¨¦s, i d'acord amb la mateixa font, la intenci¨® de vot dels enquestats de cara al 27-S deixaria CiU i ERC gaireb¨¦ fifty-fifty, amb un global de 61 a 63 escons, clarament per sota de la majoria absoluta.

No obstant aix¨°, i sorprenentment ¨Calmenys, per als qui fa dos anys i mig que descriuen Catalunya com una Corea del Nord mediterr¨¤nia¨C, el director del CEO, el professor Jordi Argelaguet, no ha estat ni afusellat, ni enviat a un camp de reeducaci¨®, ni tan sols destitu?t, com s¨ª que li va passar el setembre del 2010 a la llavors directora del CIS espanyol, Bel¨¦n Barreiro P¨¦rez-Pardo, per ind¨°cil als interessos demosc¨°pics del Govern de Rodr¨ªguez Zapatero. Alguna cosa anem guanyant.

En tot cas, i a m¨¦s de l'aparent reflux de la marea independentista, el que ha cridat m¨¦s l'atenci¨® en aquest bar¨°metre ¨Ci m¨¦s ha excitat les gl¨¤ndules salivals d'alguns comentaristes, per qu¨¨ no dir-ho¨C ¨¦s la confirmaci¨® de la tend¨¨ncia a la baixa de Converg¨¨ncia i Uni¨®, que en relaci¨® amb els resultats del 2012 perdria m¨¦s d'11 punts percentuals i 18 o 19 escons. Ara b¨¦, cal sorprendre's d'aix¨°?

Des de la tardor del 2012 ¨Camb moviments previs durant el bienni anterior¨C, Converg¨¨ncia ha fet un viratge doctrinal i program¨¤tic molt dif¨ªcil d'imaginar en un partit d'ordre. Un viratge que ha posat Artur Mas i CDC en rumb de col¡¤lisi¨® amb l'statu quo pol¨ªtic i econ¨°mic, que els ha valgut des de querelles judicials fins als sonors anatemes de guardians tan conspicus de l'ordre establert com el president de Foment, Joaquim Gay de Montell¨¤, o el del C¨ªrculo Ecuestre, Borja Garc¨ªa-Nieto. I tamb¨¦ la deserci¨® d'una part del seu antic electorat, la que votava CiU per pragmatisme, com un mal menor, sense cap o amb ben poc entusiasme catalanista.

A m¨¦s, la federaci¨® fa m¨¦s de quatre anys que gestiona estretors pressupost¨¤ries, i aix¨° ¨Cgovernar la pen¨²ria¨C s'ha carregat a Europa governs de tots els colors pol¨ªtics. O potser la caiguda del PP de Rajoy des del 44,6% de les eleccions del 2011 fins al 18,6% de l'¨²ltima enquesta de Metroscopia tamb¨¦ es deu a una ¡°deriva independentista¡±? Afegiu al quadre les turbul¨¨ncies creixents amb Duran Lleida i amb l'aparell duranista d'Uni¨® i, des de l'estiu passat, els efectes deleteris d'un cas Pujol present de manera gaireb¨¦ quotidiana als mitjans. Que, en aquestes condicions, la marca CiU sigui capa? de disputar el primer lloc tant en les eleccions catalanes com en les generals constitueix un veritable prodigi.

D'altra banda, l'arriscada aposta de CDC ens remet a una q¨¹esti¨® molt m¨¦s ¨¤mplia: per qu¨¨ han de servir els partits? Nom¨¦s per salvaguardar els seus propis interessos i defensar la quota de poder aconseguida, sense afrontar cap canvi que pugui posar uns i altres en perill? O per atendre i liderar les noves demandes de militants, electors i ciutadans, fins i tot a costa d'equivocar-se? La direcci¨® convergent ha triat la segona opci¨®, i corre perill de naufragar. Altres sigles ahir poderoses han escollit la primera, i ja estan enfonsades.

Per¨° s¨ª; segons l'¨²ltim bar¨°metre del CEO, els diputats de CiU i Esquerra no sumarien, despr¨¦s del 27-S, una majoria de Govern. I encara que l'addici¨® dels 10-11 escons atribu?ts a la CUP donaria amb escreix aquesta majoria, aquesta hip¨°tesi ha estat immediatament qualificada d'impossible i absurda pels qui titllen els cupaires d'"antisistema" (ja voldrien tots els defensors del sistema tenir la formalitat i el rigor que ha mostrat David Fern¨¤ndez ¨Cno en les samarretes, en el comportament¨C al capdavant de la comissi¨® Pujol).

No obstant aix¨°, admetem-ho: no hi hauria una majoria independentista CiU+ERC. Significa aix¨° que el sondeig dibuixa una alternativa amb projecte pol¨ªtic viable? Una majoria d'unionistes m¨¦s migpensionistes trenada amb Ciutadans, Podem, PP i PSC? A part de moure's en un interval de 56 a 60 escons, del tot insuficient, alg¨² s'imagina el PPC reconeixent la prelaci¨® d'Albert Rivera o de Gemma Ubasart per formar un Govern antisobiranista? O el PSC (¡°si tu no hi vas, ells tornen¡±) alineant-se al costat dels de S¨¢nchez-Camacho per entronitzar el partit taronja, o el partit violeta? Aix¨°, per no parlar de la CUP o Iniciativa, sense alguna de les quals ¨Csegons l'escenari del CEO¨C no s'arribaria de cap manera als 68 diputats. El ¡°partit dels okupes¡± amb el PP? Iniciativa de bracet amb la dreta i el centredreta estatals?

Certs ¨¤ugurs haurien de contenir la secreci¨® de sucs g¨¤strics fins al 28-S. Llavors, ja es veur¨¤.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.