La p¨¤tina fr¨¤gil de la civilitzaci¨®

Hollywood ens ha ensenyat a veure el final de la II?Guerra Mundial com un retorn a la sensatesa i la calma despr¨¦s de l'infern que va viure Europa, a l'abric del pla Marshall i de l'esperit de conc¨°rdia que acabaria forjant en l'embri¨® de la futura Uni¨®, avui amena?ada per fora i per dins. Els rostres cisellats de les seves estrelles encarnen en l'imaginari col¡¤lectiu la versi¨® optimista de l'¡°amic americ¨¤¡±, aquest somni heroic que hauria vingut a rescatar un continent redu?t literalment a runes, encara que capa? de ressuscitar al cap de poc temps, com l'au f¨¨nix, despr¨¦s de recobrar el seny com per art d'encantament. La m¨¦s devastadora contesa coneguda hauria il¡¤luminat el per¨ªode de m¨¦s prosperitat europeu, final feli? que suposadament confirmaria la tan un¨¤nime com infundada fe en la millora inexorable del m¨®n, impl¨ªcita en el mite del progr¨¦s.

Molt diferent, no obstant aix¨°, va ser el que en realitat va passar durant la d¨¨cada posterior a l'alliberament d'Auschwitz, com revela la lectura de Continente salvaje (Galaxia Gutenberg, 2014), una investigaci¨® documentada feta pel jove historiador Keith Lowe, la sobrietat, ponderaci¨® pol¨ªtica i concerniment moral del qual recorden les qualitats que l'enyorat Tony Judt va mostrar en el seu cl¨¤ssic Postguerra. I que la seva esgarrifosa i colpidora exposici¨® d'aquest llarg i desconegut purgatori porten a la mem¨°ria les que Timothy Snyder va oferir fa pocs anys a Terres de sang, a prop¨°sit del dement genocidi que a principis dels anys trenta, en un ampli territori compr¨¨s entre Pol¨°nia, Bielor¨²ssia i Ucra?na, va causar el xoc entre els totalitarismes nazi i sovi¨¨tic.

Com el superb estudi de Snyder, el de Lowe suscita en el lector una barreja d'estupefacci¨® i horror, perqu¨¨ a m¨¦s de la coneguda destrucci¨® de la ind¨²stria, l'agricultura, les ciutats i les vies de transport, la II?Guerra Mundial va desencadenar una calamitat m¨¦s terrible encara, i molt m¨¦s ignorada: la del fr¨¤gil teixit moral sense el qual la vida humana digna d'aquest nom es degrada en exist¨¨ncia inhumana, quan no en extermini irreparable.

Al contrari del que suposen les?creences majorit¨¤ries, l'horror no va acabar amb el su?cidi de Hitler al seu b¨²nquer i amb l'alliberament dels supervivents de Treblinka i Mauthausen: almenys fins a mitjan anys cinquanta, milions d'europeus van patir gana i privacions horribles, desemparament o reclusi¨®, persecucions i exilis for?ats, deportacions ¨¨tniques massives, esclavitud i tortures, sev¨ªcies i violacions patides per milers de dones, a m¨¦s d'incomptables execucions sum¨¤ries impulsades per la venjan?a indiscriminada, quan no per la pura abjecci¨®. Denunciats fa pocs anys per Paul Preston a L'holocaust espanyol, els horrors de la nostra postguerra es van multiplicar a l'est del Rin i el Danubi a causa de la caiguda en la barb¨¤rie que va succeir a l'apocalipsi.

Malgrat que massa artistes i pensadors van trigar a assumir-ho, n'hi va haver un grapat ¨CHorkheimer, Adorno o Camus¨C que van reparar de seguida en el fet que aquesta nova i oficiosa guerra dels 30 anys, els inclosos entre el 1918 i el per¨ªode que Lowe estudia, va implicar efectes transcendents. En primer lloc, perqu¨¨ va esmicolar la utopia del progr¨¦s sense volta enrere encunyada pels fil¨°sofs de la Il¡¤lustraci¨®, conven?uts que la de?ficada ra¨® seria per si sola capa? de guiar la humanitat sencera, a trav¨¦s d'una senda de creixent educaci¨®, igualtat i just¨ªcia, cap a un horitz¨® de perp¨¨tua pau i emancipaci¨®. I despr¨¦s perqu¨¨, en revelar que aquest progr¨¦s ¨¦s sempre susceptible d'abrupta regressi¨®, va mostrar com de trencadissa i vulnerable ¨¦s la civilitzaci¨®, aquest delicat edifici pol¨ªtic, ¨¨tic, econ¨°mic i institucional que el calvari de les dues guerres mundials ¨Ci de les seves terribles postguerres¨C va reduir a cendres.

El lector arriba exhaust a l'¨²ltima p¨¤gina de Continente salvaje, no tan sols trastornat pel minuci¨®s expos¨¦, sin¨® alarmat per la informaci¨® que d¨®na sobre el temps present aquest per¨ªode mistificat per la maniquea propaganda oficial, durant m¨¦s de mig segle obcecada a atribuir la culpa de tots els mals al nazisme alemany ¨Cdes de lluny el principal, encara que no l'¨²nic dels seus responsables¨C, i aix¨ª eximir-ne els incomptables subjectes i col¡¤lectius que van participar en l'incendi, aix¨ª com els Estats que van revifar-ne les flames.

Des de llavors, per primera vegada, milions d'europeus han gaudit d'una pau i una prosperitat relatives que segueixen donant il¡¤lusament per descomptades, imbu?ts d'aquest pensament m¨¤gic que suposa garantit el progr¨¦s, malgrat fins i tot els penediments que la vigent crisi provoca. Que potser els pol¨ªtics, financers, empresaris i ciutadans corruptes que han arru?nat l'economia i que han minat l'esfera p¨²blica ignoren els horrors passats i els perills presents? O s¨®n perfectament conscients d'aix¨° i del fet que la seva manera de procedir perjudica les bigues mestres de l'edifici i els seus mateixos fonaments? A quin nou precipici ens porta el seu cinisme desvergonyit, la seva estupidesa i la seva indec¨¨ncia?

Albert Chill¨®n ¨¦s professor de la UAB i escriptor.