Un viatge lluny¨¤, d'anada i tornada, de l¡¯¨¤guila pescadora

El misteri de la migraci¨® de les aus, a llarga dist¨¤ncia, fascina no solament als ornit¨°legs concentrats a documentar rutes i claus d'aquest h¨¤bit, el despla?ament cap a llocs c¨¤lids. Gr¨¤cies al seguiment via sat¨¨l¡¤lit d'una ¨¤guila pescadora, a la qual un grup d'experts van incorporar una motxilla-emissor de 30 grams, (el 2% del seu pes) amb bateria de c¨¤rrega solar, acaba de registrar-se un viatge d'anada i tornada, dia a dia, d'una rapa?, des que va partir cap a l'?frica des del parc natural de l'Albufera de Mallorca, fins que va retornar quatre mesos m¨¦s tard, despr¨¦s d'estar m¨¦s de 100 dies al sud del Marroc, a l'Atl¨¤ntic. Han estat m¨¦s de tres mil quil¨°metres. Ara l'¨¤guila, femella, emet des d'un mateix entorn als penya-segats de la serra de Tramuntana de l'illa, est¨¤ posicionada, adequant el seu niu, se suposa.

¡°La migraci¨® ¨¦s innata, est¨¤ provat en les ¨¤guiles pescadores que les adultes no piloten cap al sud a les seves cries. Parteixen primer els pares, sols, un a un i despr¨¦s els joves viatgen en el seu primer any de vida¡±, explica Toni Mu?oz, naturalista mallorqu¨ª que participa en el projecte de conservaci¨® i seguiment de l'esp¨¨cie protegida i amena?ada. ?s una iniciativa comuna en la qual coincideixen els ecologistes del GOB (Grup d'Ornitologia Balear) amb el seu impulsor, el Govern regional. L'esp¨¨cie ¨¦s cosmopolita i de comportament filop¨¤tric ¨Croman al territori en el qual va n¨¦ixer¨C, detallen els experts. Est¨¤ present com a reproductora en tres comunitats aut¨°nomes, Andalusia, les Can¨¤ries i Illes Balears.

El vol solitari del seu viatge meridional amb tornada ¨¦s registrat hora a hora gr¨¤cies als senyals de posici¨® del GPS, a trav¨¦s del programa Argos que cada tres dies acumula dades i les aporta via Internet. Abans, les investigacions estaven molt limitades, eren directes mitjan?ant la visualitzaci¨® o captures d'exemplars amb marques i anelles o mitjan?ant el seguiment d'emissors de proximitat amb antenes port¨¤tils.

Els avan?os i la baixada dels preus dels equips i del lloguer de l'¨²s del sat¨¨l¡¤lit ajuden aquests complexos projectes dels naturalistes. Un seguiment per sat¨¨l¡¤lit pot costar entre 2.000 i 6.000 euros, l'emissor i la banda reservada, segons dades del naturalista Miguel Macminn.

L'¨¤guila pescadora de Mallorca ha volat a uns mil metres d'altura ¨Cencara que va superar els dos mil en creuar els cims de la serra de Granada- i la seva velocitat va ser de fins a 90 quil¨°metres per hora. S'han registrat etapes de fins a 400 quil¨°metres, sense parar, en un exemplar que va acabar de creuar el mar de nit fins a arribar a l'illa. L'esp¨¨cie s'orienta i crea rutes sempre semblants, dues vegades a l'any i no sol errar. Per¨° sempre busca els trajectes m¨¦s curts sobre el mar, d'aqu¨ª el pas de l'estret de Gibraltar, els salts entre illes. Quan es fa focs sol posar-se en terra, descansar, despr¨¦s d'alimentar-se de la pesca.

Les imatges majestuoses les ofereix quan captura amb les seves urpes peixos en superf¨ªcie i remunta amb for?a amb les ales a l'aigua. Tamb¨¦ se submergeix velo?ment en picat per aconseguir la seva presa i surt a flotaci¨® i vola amb pot¨¨ncia. Per aix¨° habiten o freq¨¹enten el litoral, desembocadures de rius, estanys i albuferes.

En els seus dos despla?aments, entre setembre i mar?, l'exemplar?pilot de Mallorca ha cobert trajectes que sumen m¨¦s de 3.000 quil¨°metres i les seves dues rutes han estat semblants, de nou dies. De Mallorca a la pen¨ªnsula, per la Comunitat Valenciana, rumb al Sud, a l'Estret de Gibraltar i voltants. Se li va activar l'instint migratori i va retornar del migdia c¨¤lid de l'?frica a Mallorca, amb un sol canvi, una escala a l'illa d'Eivissa.

Anys enrere un altre especialista en l'esp¨¨cie, Rafel Triay de Menorca, va registrar un viatge d'una au de la seva illa a la zona subtropical de Maurit¨¤nia, prop de 3.500 quil¨°metres. Un altre trajecte sorprenent va ser el d'una altra ¨¤guila marcada i seguida, denominada Karin, que va anar de les Balears a Su¨¨cia, va criar en una illa i va retornar: 2.400 quil¨°metres de dist¨¤ncia.

Miguel Macminn, un observador, assenyala que ¡°¨¦s fascinant imaginar els viatges que fan aquestes aus¡± i reconeix que ¡°encara estem aprenent molt sobre el misteri de la migraci¨®¡±. El responsable del projecte de l'¨¤guila, Toni Mu?oz, assumeix que s'estan emplenant buits sobre la vida i costums, migraci¨® i sedentarisme de l'esp¨¨cie, es posen en q¨¹esti¨® idees fixes o suposicions sobre els exemplars que migraven i on criaven. A les Balears crien 23 parelles.