El parad¨ªs andorr¨¤ toca la seva fi

Un empresari treu la targeta de cr¨¨dit per pagar quatre euros i mig, el que val una pasta i dos caf¨¨s amb llet en un bar concorregut de l'avinguda de Meritxell d'Andorra la Vella. Darrere la barra, la cambrera treu el dat¨¤fon per passar-la. Espera uns segons i agafa el rebut que escup la m¨¤quina. "Operaci¨® cancel¡¤lada", li diu amb absoluta normalitat. L'home, un exdirectiu de banca, deixa de nuar-se la corbata i busca a la butxaca un bitllet de 20 euros. Uns metres m¨¦s amunt hi ha la seu central de l'entitat emissora de la targeta que no s'admet: la Banca?Privada d'Andorra (BPA). Davant l'oficina aquesta setmana hi ha hagut cues de ciutadans alarmats per la restricci¨® de poder retirar nom¨¦s 2.500 euros setmanals.

Aquesta mena de?corralito?¨¦s una imatge in¨¨dita en un pa¨ªs que treu pit per l'elevada solv¨¨ncia i liquiditat de les seves entitats. Un informe de la unitat antifrau (FinCen) del Tresor nord-americ¨¤ que acusava el BPA de pr¨¤ctiques de blanqueig de capitals procedents d'organitzacions criminals es va emportar per davant gaireb¨¦ immediatament al banc, que representa el 21% del sistema financer del pa¨ªs. El BPA va quedar a?llat del m¨®n immediatament. Les autoritats financeres i la resta de les entitats van t¨¦mer el pitjor: que una vegada encesa la metxa el foc es propagu¨¦s per tot el sistema. "Andorra ¨¦s una pla?a financera de prestigi reconegut, solv¨¨ncia i liquiditat, per sobre dels est¨¤ndards internacionals", insisteix una vegada i una altra el ministre de Finances, Jordi Cinca, que s¨ª admet que la situaci¨® ¨¦s "angoixant".

El sector de la banca i assegurances suposa el 19,6% del PIB del Principat

Evitar costi el que costi l'efecte contagi ¨¦s una q¨¹esti¨® d'Estat. Els actius de les cinc entitats banc¨¤ries andorranes pugen a 15.869 milions d'euros, gaireb¨¦ 6,5 vegades el producte interior brut (PIB) d'Andorra. A la zona euro, on de mitjana aquesta proporci¨® ¨¦s de tres vegades, tan sols Luxemburg i Malta superen el Principat, que se situa per davant de Xipre o Irlanda, segons el Banc Central Europeu. Els recursos dels clients que gestionen les entitats andorranes s¨®n, a m¨¦s, de 41.267 milions d'euros, gaireb¨¦ 17 vegades el volum total de l'economia del pa¨ªs. "S¨®n les proporcions que es gestionaven a Xipre, Isl¨¤ndia o Irlanda. Es tracta de pa?sos en qu¨¨ el sector financer pesa tant que una crisi pot ensorrar l'economia", afirma Esteban S¨¢nchez, de Banca d'Analistes Financers Internacionals (AFI).

La banca ¨¦s, juntament amb el turisme i el comer?, un dels tres pilars de l'economia. El pa¨ªs, que no arriba als 70.000 habitants i ocupa 468 quil¨°metres quadrats, rep 7,7 milions de visitants a l'any, la immensa majoria espanyols i francesos. La depend¨¨ncia d'aquests sectors va fer que el PIB andorr¨¤ caigu¨¦s un 16,5% durant la recessi¨®. El sector financer i assegurador ho va resistir de manera raonable i va guanyar pes en el conjunt de l'economia. Ja representa el 21,7% del PIB, segons Standard & Poor's (S&P).

La banca, a m¨¦s, controla m¨¦s de la meitat dels 897 milions d'euros de deute del Govern. L'Administraci¨® tradicionalment nom¨¦s es finan?ava amb cr¨¨dits dels bancs nacionals, que aportaven d'acord amb el seu pes en el sector. El 2010, el Govern socialdem¨°crata de Jaume Bartumeu va posar fi parcialment a la tradici¨® amb una emissi¨® de lletres del Tresor per 100 milions d'euros i un pr¨¦stec a Cr¨¦dit Agricole.

No hi ha dades sobre el deute extern, ni tampoc de moltes m¨¦s magnituds. Per¨° fonts financeres sostenen que en aquesta economia endog¨¤mica la banca nacional ¨¦s la principal prestadora de les empreses. A la cua de l'oficina d'Escaldes-Engordany esperaven tamb¨¦ empresaris angoixats. El l¨ªmit de 2.500 euros setmanals ha pogut parar el primer cop, per¨° la situaci¨® es complicar¨¤ quan la setmana que ve calgui abonar les n¨°mines. Centenars de clients ja han obert comptes en altres bancs per poder cobrar.

Davant el cop que ha significat la caiguda del BPA, el Govern i el regulador s'han centrat en dos fronts. L'Institut Nacional Andorr¨¤ de Finances (INAF) va optar primer per una intervenci¨® tova de supervisi¨®. Tot just 24 hores despr¨¦s?decidia la destituci¨® del consell d'administraci¨®, presidit pels germans Higini i Ramon Cierco; del conseller delegat, Joan Pau Miquel, a la pres¨® per un presumpte delicte continuat de blanqueig de capitals, i de dos directius m¨¦s.

El FinCen havia donat un marge de 60 dies abans d'ordenar a les entitats dels EUA que deixessin d'operar amb el BPA. "En la pr¨¤ctica, ¨¦s la mort de l'entitat", diu un banquer. Els mercats es van anticipar a la decisi¨®. La banca nord-americana va bloquejar l'operativa amb el BPA, immediatament ho van fer les filials a l'estranger i els van seguir tots els bancs de tot el m¨®n. El BPA ja nom¨¦s existia a Andorra.

La depend¨¨ncia del turisme va fer que l'economia caigu¨¦s un 16,5% des del 2007

El Govern i el supervisor van passar deu dies buscant, sense ¨¨xit, bancs corresponsals que desbloquegessin les operacions, ja que Andorra no t¨¦ ni la liquiditat d'un banc central ni la de l'eurosistema. Fonts properes a les negociacions afirmen que el Govern finalment ha adm¨¨s que per recuperar els canals internacionals cal trobar una soluci¨® per al banc. La marca BPA ha de desapar¨¨ixer.

Amb un pressupost de 425 milions, l'Administraci¨® ¨¦s incapa? de rescatar el BPA, i una soluci¨® com la de?Banco Madrid, la seva filial a Espanya, est¨¤ descartada per la intensa activitat comercial de l'entitat. Hi ha dues opcions: la liquidaci¨® ordenada o la reestructuraci¨®. "?s molt dif¨ªcil pensar en una soluci¨® que no passi per la reestructuraci¨®", va afirmar Cinca aquesta setmana.

Segons fonts financeres, el desenlla? m¨¦s probable ¨¦s que les quatre entitats restants es reparteixin els actius del BPA. Albert Sagues, soci de TGG Legal i professor a la Universitat Pompeu Fabra, planteja que ara el sector s'hauria d'obrir al capital estranger. "Andorra est¨¤ recorrent a altres pa?sos per demanar liquiditat pel BPA. ?s el moment d'obrir un sector tancat al capital for¨¤", afirma Sagues, que tamb¨¦ col¡¤labora amb la Universitat d'Andorra.

La banca espera una soluci¨® r¨¤pida, per¨° BPA ha esclatat sense que el pa¨ªs hagu¨¦s assumit la directiva comunit¨¤ria 2014/59 de reestructuraci¨® i resoluci¨® d'entitats de cr¨¨dit, que ¨¦s necess¨¤ria per evitar que l'entitat passi per un proc¨¦s concursal. El Govern prepara una llei que aquesta setmana negociava amb la resta de partits, per¨° el parlament es constitueix mat¨ª i l'Executiu est¨¤ en funcions. A m¨¦s, un sector de la banca encara rebutja assumir actius de BPA sense que s'hagin completat les auditories per por de contagiar-se.

El segon front de el Govern ¨¦s instal¡¤lar un tallafocs per evitar l'efecte contagi als altres quatre bancs. El m¨¦s gran per volum de negoci ¨¦s Andbank, propietat de les fam¨ªlies Cerqueda i Ribas Reig; el segueix Cr¨¨dit Andorr¨¤, dels Pintat, Casal i Reig; Banca Mora, de la fam¨ªlia Mora, i Banc Sabadell d'Andorra, filial del Sabadell. Cap no ha tingut problemes. "Des del primer minut els mercats internacionals van saber discriminar i nom¨¦s van castigar el BPA", celebra el directiu d'un banc.

Malgrat que el risc de contagi s'allunya a mesura que passen els dies, qualsevol pas en fals pot desembocar en una altra crisi. El clima ¨¦s de fragilitat. D'aix¨°, en d¨®na fe la jornada que la banca va viure dimecres. El sector financer va constatar a mitja que s'estava produint un enviament massiu de missatges per WhatsApp que asseguraven que altres entitats eren investigades. L'Associaci¨® de Bancs Andorrans va haver de desmentir el contingut dels missatges i Andbank va presentar una den¨²ncia. Juan Miguel Velasco, president de la Comissi¨® de Seguretat d'EuroCloud, s'encarrega d'investigar el cas. "Investiguem si aquesta allau d'informaci¨® va tenir un origen delictiu o motivat per grups d'inter¨¨s. Aquestes cadenes poden crear p¨¤nic social per perjudicar un negoci o malmetre la seva imatge", explica.

Un atac massiu de missatges ha posat en escac la banca aquesta setmana

Els missatges es reexpedien gaireb¨¦ a l'instant. La crisi del BPA no tan sols ha estat un xoc per als bancs, sin¨® tamb¨¦ per als ciutadans. "La banca ¨¦s a l'ADN dels andorrans. La gent es pregunta com en una pla?a financera que sempre ha venut seguretat i estabilitat hi ha pogut haver un corralito", lamenta un altre executiu que, com la resta, exigeix no ser identificat.

L'esc¨¤ndol del BPA arriba despr¨¦s del cas Pujol, del qual la imatge de la banca no va sortir indemne. Ara, per¨°, es relaciona un banc amb les m¨¤fies russa i xinesa a Espanya, el c¨¤rtel mexic¨¤ de Sinaloa o el presumpte blanqueig de capitals a Vene?uela. "L'andorr¨¤ ¨¦s un sistema molt sa que es veu amena?at per un risc reputacional. Si el Govern no hagu¨¦s actuat, en una setmana tot el sistema s'hagu¨¦s contagiat", exposa Juan Ignacio Sanz, professor de banca i mercats financers d'Esade.

Andorra va ser considerada fins al 2012?un parad¨ªs fiscal per l'OCDE. El Principat havia estat el refugi de fortunes que s'amagaven del fisc del seu pa¨ªs. Eren patrimonis d'entre dos i deu milions d'euros. "Els grans anaven a Su?ssa", afirma un directiu. La clau d'aquest sistema era el secret bancari. Per¨° el 2009, en plena ofensiva del G-20, el president de Fran?a Nicolas Sarkozy va amena?ar amb renunciar al seu c¨¤rrec de copr¨ªncep d'Andorra ¡ªque comparteix amb el bisbe de la Seu d'Urgell (Lleida)¡ª si el pa¨ªs no deixava enrere aquest sistema.

Des d'aleshores, Andorra ha signat convenis d'intercanvi d'informaci¨® fiscal amb 22 pa?sos. Ara nom¨¦s proporciona dades a demanda, per¨° el 2018 hauria d'estar a punt el sistema d'enviament autom¨¤tic. "Complim les mateixes normes i est¨¤ndards internacionals que un banc espanyol", insisteix un banquer. "Hi ha pa?sos de la UE amb jurisdiccions i sistemes molt m¨¦s opacs", assenyala un altre. Aix¨ª, com ¨¦s que hi ha hagut pr¨¤ctiques com les denunciades pels EUA? "Han fallat els mecanismes de control interns i del regulador", considera Sagues.

Fonts financers apunten dues hip¨°tesis: la implicaci¨® de la c¨²pula directiva o l'¨²s de filials en pa?sos amb normes financeres laxes. Les entitats andorranes no nom¨¦s van desembarcar a Espanya. Avui tenen filials a les Bahames, Luxemburg, M¨°naco, Su?ssa, Panam¨¤ o Dubai. Aquesta expansi¨® va significar un increment del 63% dels actius entre el 2008 i el 2013. "La banca es va proposar competir per patrimonis m¨¦s elevats i va optar per complementar els serveis obrint filials en altres jurisdiccions que oferien m¨¦s opacitat i beneficis fiscals", assegura Esteban, d'AFI.

Els bancs del pa¨ªs tenen filials a Bahames, Su?ssa, Panam¨¤ o M¨°naco

La crisi actual ha coincidit amb l'inici de les negociacions per arribar a un acord d'associaci¨® amb la UE, una fita m¨¦s dins de l'etapa d'obertura comen?ada fa sis anys. "El 2009 vam comen?ar a redre?ar la pol¨ªtica fiscal i financera", explica Pere L¨®pez, exministre de Finances i l¨ªder del Partit Socialdem¨°crata. "Es va legislar la imposici¨® directa i es van elaborar les primeres lleis d'imposici¨® directa, sobre societats i activitats econ¨°miques. Es van negociar fins a 18 acords d'intercanvi d'informaci¨® fiscal, proc¨¦s que es va tancar amb la sortida de la llista de paradisos fiscals de pa?sos com Espanya i de l'OCDE", afegeix L¨®pez, que recorda que el seu Govern va crear el Fons de Garantia de Dip¨°sits, que assegura els primers 100.000 euros per dip¨°sit.

L'actual Govern de centredreta ha continuat amb aquesta agenda. Entre les reformes empreses, hi ha l'obertura de les societats al capital estranger i un sistema impositiu amb un IVA del 4,5%, un IPRF del 10% i un impost de societats del 10%, encara que subjecte a bonificacions que el deixen en un 2% per a empreses tecnol¨°giques o que explotin c¨¤nons o llic¨¨ncies. "Al final s'ha aprovat un marc fiscal molt conservador que protegeix del pagament de l'IRPF instruments financers com les sicavs", lamenta L¨®pez. La reforma fiscal ha perm¨¨s, per¨°, que Andorra hagi signat acords per evitar la doble imposici¨® amb pa?sos que castigaven els fluxos comercials amb el Principat ja que no tenien tributs, com Espanya o Fran?a. La mesura ha estat dif¨ªcil de vendre a la poblaci¨®, acostumada al duty free, i a l'exterior, que recela que Andorra faci un gir cap un un model de d¨²mping fiscal, com Irlanda o Luxemburg.

El sector financer d¨®na per fet que el frac¨¤s del BPA significar¨¤ un canvi en el negoci. "Res no ser¨¤ igual", resumeix un directiu. La crisi ha posat de manifest les mancances del sistema, com la falta d'un mecanisme que aporti liquiditat. El Govern pensa en un fons de rescat amb aportacions dels bancs i l'INAF, per¨° fonts financeres tamb¨¦ apunten una reforma d'aquesta instituci¨®. Malgrat que la banca diu que est¨¤ subjecte a una normativa rigorosa, les pr¨¤ctiques denunciades pels EUA tamb¨¦ assenyalen que alguna baula ha fallat en la tasca de control. S&P assenyala, a m¨¦s, que la banca s'ha quedat enrere en el contingut i el termini en qu¨¨ presenta els seus balan?os. "Han fet un m¨¤ster accelerat, per¨° guanyar una bona reputaci¨® ¨¦s q¨¹esti¨® d'anys i perdre-la ¨¦s q¨¹esti¨® de dies", rebla Sagues.