Txern¨°bil: enterrar la cat¨¤strofe

Han passat gaireb¨¦ tres d¨¨cades de l'accident m¨¦s gran de la hist¨°ria, i Txern¨°bil, al nord d'Ucra?na, segueix sent un dels racons m¨¦s esborronadors del planeta. No solament perqu¨¨ la zona d'exclusi¨® de 30 quil¨°metres a la rodona de la central at¨°mica ¨¦s un paratge postapocal¨ªptic de pobles i carreteres abandonats, en qu¨¨ la naturalesa torna a obrir-se pas entre cases deshabitades, sin¨® per l'amena?a encara latent d'una nova cat¨¤strofe. El reactor n¨²mero 4 que va explotar la matinada del 26 d'abril de 1986 i va portar un n¨²vol de radioactivitat a mig Europa no deixar¨¤ de ser un perill fins que quedi segellat. I els diners per aconseguir-ho s'estan acabant.

La comunitat internacional sufraga la construcci¨® de l'anomenat segon sarc¨°fag, una imponent obra d'enginyeria que s'ha convertit en l'estructura m¨°bil m¨¦s gran que mai s'ha aixecat. Una g¨¤bia per contenir la b¨¨stia que s'amaga sota el primer sarc¨°fag, edificat de pressa i corrents en els mesos posteriors a l'accident i que arrossega un llarg historial de reparacions. L'estructura de formig¨® ¨¦s fr¨¤gil i va haver d'estabilitzar-se entre 2004 i 2008. Aquesta nova coberta d'acer, de 260 metres d'envergadura i 110 d'altura, el protegir¨¤ de les inclem¨¨ncies del temps i, el m¨¦s important, a?llar¨¤ herm¨¨ticament el reactor en cas de col¡¤lapse. Una asseguran?a per a generacions futures.

La singularitat de l'obra, encarregada al consorci franc¨¨s Novarka, ¨¦s la ra¨® del retard en els plans inicials per tenir la cuirassa llesta el 2015. I tamb¨¦ la causa del sobrecost, segons admeten tant la Comissi¨® Europea i el G-7 com el Banc Europeu de Reconstrucci¨® i Desenvolupament (BERD), els principals finan?adors del projecte. A finals de l'any passat diferents auditories van mostrar que els 615 milions d'euros extra que demanava Novarka estaven justificats. ¡°L'obra ha suposat un desafiament t¨¨cnic impressionant i anys d'investigaci¨® acurada. Mai abans ning¨² no s'havia enfrontat a una complexitat com aquesta¡±, assegura Vince Novak, director de seguretat nuclear al BERD.

El banc va avan?ar 120 milions d'euros perqu¨¨ les obres no s'aturessin, i n'aportar¨¤ 230 m¨¦s quan el G7 i la Comissi¨® posin els 165 als quals s'han comprom¨¨s. Encara en faran falta 100 m¨¦s, que es demanaran a la comunitat internacional en una confer¨¨ncia de donants prevista per a finals d'abril a Londres. Fonts comunit¨¤ries deixen anar que algun pa¨ªs europeu es mostra poc inclinat. ¡°Acabar el projecte el 2017 ¨¦s extremadament important no solament per a la seguretat a Ucra?na, sin¨® per tot Europa¡±, va recordar el dilluns el viceministre d'Ecologia ucra?n¨¨s, Sergiy Kurykin, en una roda de premsa a K¨ªev a la qual van ser convidats mitjans de tot Europa, entre ells EL PA?S.

Malgrat l'accident, que va obligar a evacuar 200.000 persones, entre elles les 50.000 de la ciutat ve?na de Pr¨ªpiat, Ucra?na no va tancar l'¨²ltim reactor de Txern¨°bil fins a l'any 2000. El que s¨ª que va fer va ser paralitzar la construcci¨® d'un cinqu¨¨ reactor, l'inquietant esquelet del qual envoltat de grues d¨®na la benvinguda al visitant que s'endinsa a la central. El lloc sembla aturat en l'era sovi¨¨tica. Amb prou feines es veu activitat, excepte en les obres del magatzem temporal que acollir¨¤ el combustible nuclear gastat ¡ªfinan?at tamb¨¦ per la comunitat internacional i que ha d'acabar-se el 2016¡ª i en la construcci¨® del nou sarc¨°fag, en qu¨¨ han arribat a treballar 1.200 persones.

L'estat del reactor ¨¦s una inc¨°gnita per als cient¨ªfics. Despr¨¦s de l'explosi¨®, el combustible ¡ªm¨¦s de 200 tones d'urani¡ª es va fondre amb centenars de tones de residus, sorra, plom i ¨¤cid b¨°ric que es va llan?ar des dels helic¨°pters per tapar-lo. El resultat ¨¦s una pasterada incandescent, una esp¨¨cie de magma extremadament radioactiu. Ucra?na encara ha de decidir qu¨¨ en far¨¤, d'aix¨°. Aix¨ª que el nou sarc¨°fag b¨¤sicament ajudar¨¤ a guanyar temps, assegura Novak. Molt de temps. Est¨¤ dissenyat per resistir 100 anys, assenyala Nicolas Caille, director del projecte de Novarka. Disposa d'una doble pell amb una cambra d'aire i un sofisticat sistema de ventilaci¨®. ¡°Monitoritzarem l'aire i mantindrem la humitat sempre sota el 40% per evitar la corrosi¨®¡±, explica.

L'elevada radioactivitat ha impedit construir la c¨²pula directament sobre el reactor, aix¨ª que s'ha aixecat a uns 300 metres i despr¨¦s es mour¨¤ fins que el cobreixi. Els treballadors han passat de poder estar nom¨¦s tres hores seguides a l'obra a fer jornades completes gr¨¤cies a la construcci¨® d'un mur gruixut de formig¨® que els a?lla de la radiaci¨®. Despla?ar el gegant ens costar¨¤ entre un i tres dies, a ra¨® de 10 metres per hora. L'arc de metall lliscar¨¤ sobre uns rails de tefl¨®. ¡°No hi ha rodes al m¨®n que suportin una estructura de 36.000 tones¡±, apunta Caille. S'equipar¨¤ amb dues grues que suporten 50 tones. Una membrana especialment dissenyada per al projecte ho segellar¨¤. Quan sigui necessari, es podr¨¤ introduir la maquin¨¤ria que en un futur permeti desmuntar el reactor i retirar els materials contaminats. Un proc¨¦s de d¨¨cades, coincideixen els experts.

Bona part de la zona que envolta Txern¨°bil mai no es podr¨¤ tornar a habitar. Hi ha is¨°tops radioactius amb un per¨ªode de desintegraci¨® de 24.000 anys. Els aq¨¹¨ªfers estan contaminats. En alguns pobles, com Kopachi, les cases van ser derrocades i enterrades, explica Yuri Tatarchuk, que treballa com a acompanyant oficial de visitants i turistes. Solament queden monticles coberts de mala herba sobre els quals es van clavar cartells amb el s¨ªmbol groc de la radioactivitat. ¡°En la llengua eslava antiga?el nom del poble es tradueix com enterrador. ?s com si predigu¨¦s el seu futur¡±, relata.

L'estampa m¨¦s al¡¤lucinant potser ¨¦s la de Pr¨ªpiat, avui una ciutat fantasma que en el seu moment es va construir com a model d'urbs sovi¨¨tica. El 1986 la mitjana d'edat de la seva poblaci¨®, treballadors de la central i les seves fam¨ªlies, no superava els 30 anys. Els seus habitants van ser evacuats en q¨¹esti¨® d'hores en centenars d'autobusos. ¡°Els van dir que era per tres dies, per¨° es van convertir en tres setmanes, mesos anys¡­ Mai no van poder tornar¡±, diu Tatarchuk, que mostra en el seu dos¨ªmetre com la radiaci¨® es dispara a la pla?a principal del poble nom¨¦s apropant-lo a terra.

Despr¨¦s de l'accident es va construir una altra ciutat fora de la zona d'exclusi¨®, Slavutich, que ¨¦s on ara viuen la major part de treballadors. Una l¨ªnia f¨¨rria els transporta els 55 quil¨°metres que la separen de la central. Alguns tamb¨¦ viuen a dins, en zones descontaminades, com el poble de Txern¨°bil, encara que nom¨¦s s'hi poden quedar en torns de 15 dies. I despr¨¦s hi ha els okupes, majorit¨¤riament jubilats que es neguen a viure en un altre lloc i amb els quals les autoritats fan els ulls grossos. Per ells la zona morta de Txern¨°bil ¨¦s una llar.