Els nens de Txern¨°bil no volen anar a la guerra

Una carta ha canviat l'estable vida del Tola i el Iura, dos nois de 18 anys i 16 anys que viuen a Espanya per¨° que van n¨¦ixer a?Ucra?na, un pa¨ªs en guerra?on?els intents de pau s'estan quedant nom¨¦s en aix¨°, en declaracions d'intencions. El Govern de K¨ªev ara els reclama perqu¨¨ vagin al seu pa¨ªs a fer el servei militar obligatori. Els ha escrit perqu¨¨ es presentin a la delegaci¨® que els correspon per passar la inspecci¨® m¨¨dica. Des que van rebre la notificaci¨®, els nois gaireb¨¦ no dormen. En el cas que els declarin aptes, que no pateixin cap malaltia que els impossibiliti allistar-se, els traslladaran a un camp d'ensinistrament on se'ls preparar¨¤ per anar al front de guerra, on ja han mort gaireb¨¦ 5.700 persones, segons Nacions Unides.

S¨¦ que s¨®c incapa? de treure-li la vida a una persona¡± Slavick

El Tola t¨¦ 18 anys i en fa sis que cursa estudis a Osca. Ara fa segon de batxillerat. El Iura t¨¦ 16 anys i fa gaireb¨¦ mitja vida que conviu amb el Tola i quatre germans espanyols. El seu cas ¨¦s id¨¨ntic al que estan patint desenes de nois que, des del desastre de Txern¨°bil, viuen a Espanya durant les vacances o cursant estudis en el per¨ªode escolar i que es veuen obligats a fer el servei militar al seu pa¨ªs d'origen.

L'Slavick t¨¦ por, una por que de vegades el paralitza. Per¨° t¨¦ clar que no vol anar a la guerra i encara menys matar alg¨². No es va imaginar mai que als 17 anys hauria de plantejar-se qu¨¨ faria amb un fusell a les mans. Va n¨¦ixer a Ucra?na i fa 13 anys que viu amb una fam¨ªlia d'acollida a Barbastro (Osca), on cursa un m¨°dul d'electr¨°nica. ¡°?s una cosa sobre la qual he pensat molt ¨²ltimament, perqu¨¨ els meus germans i jo ens trobem en l'edat l¨ªmit per allistar-nos i fer el servei militar. S¨¦ que s¨®c incapa? de treure la vida a una persona. M'¨¦s igual que sigui pror¨²s o no ho sigui. Des d'aqu¨ª penses que has de ficar-te en un camp de batalla i lluitar al front i et sembla que ets dins d'una pel¡¤l¨ªcula, que no ¨¦s real tot el que est¨¤ passant¡±.

El Tola va rebre el 2014 el document certificat on se li comunicava l'obligaci¨® de presentar-se al seu pa¨ªs per fer el servei militar. Els seus pares ucra?nesos van rebutjar la carta i immediatament la seva mare d'acollida va sol¡¤licitar la protecci¨® internacional del menor a Espanya. Aix¨° li permet quedar-se al pa¨ªs almenys durant sis mesos m¨¦s. ¡°No vull pensar com se solucionar¨¤ aquest tema, per¨° ara com ara ¨¦s complicat i dif¨ªcil. S¨®n nens que han viscut els seus drames particulars i ara s¨®n en una realitat molt diferent¡±, assenyala l'Adela, una de les mares dels joves.

El Iura era en un orfenat abans de viatjar per primera vegada a Espanya, quan tornava al seu pa¨ªs tornava a la instituci¨® p¨²blica. ¡°Era un desastre. Amb tot el que avan?¨¤vem durant el curs, quan tornava a Ucra?na era com tornar a la casella d'inici. Ens va costar tres mesos que s'estigu¨¦s assegut en una cadira¡±, assenyala la seva mare espanyola.

L'estiu passat, l'Adela va llogar un pis a K¨ªev i va marxar amb el seu fill ucra?n¨¨s per passar el temps que el Govern l'obliga a estar al pa¨ªs durant l'estiu. ¡°?s angoixant la incertesa que siguis en un lloc com aquest. Nom¨¦s de pensar que has de deixar el teu fill all¨¤, buscant-se la vida al carrer, sents un dolor dif¨ªcil d'explicar. Se't trenca la vida¡±. Aquestes fam¨ªlies pertanyen a l'Associaci¨® d'Assist¨¨ncia a la Inf¨¤ncia d'Arag¨®, que des de fa 19 anys acull nens de Txern¨°bil. Actualment, m¨¦s d'un centenar de nens ucra?nesos viu en diferents per¨ªodes de l'any en fam¨ªlies d'aquesta comunitat.

L'Slavick es considera un jove amb sort, tot i que la seva vida no ha estat precisament f¨¤cil. Vist des de fora s'ent¨¦n la maduresa amb qu¨¨ exposa les seves idees i la fermesa amb qu¨¨ relata la seva traject¨°ria vital. Va n¨¦ixer a Tarasa, a menys de 200 quil¨°metres de la central nuclear de Txern¨°bil, on es va produir el 26 d'abril del 1986 un dels pitjors accidents nuclears de la hist¨°ria que va causar la mort d'una trentena de persones i el despla?ament de m¨¦s de 135.000. Segons els experts ucra?nesos, Txern¨°bil es va cobrar la vida de m¨¦s de 100.000 persones a Ucra?na, R¨²ssia i Bielor¨²ssia, els pa?sos afectats per la cat¨¤strofe.

Quan tenia quatre anys, l'Slavick era en un orfenat amb cinc germans seus, i tenien un carnet especial com a v¨ªctimes del sinistre nuclear que els permetia assegurar-se aliments i medicaci¨®. ¡°Ten¨ªem una mica m¨¦s que els altres nens, com menjar i medicines¡±, diu amb cert grau de satisfacci¨®.

No pot ni vol oblidar la primera vegada que va arribar a Barbastro, quan nom¨¦s tenia quatre anys: ¡°Encara avui em costa d'entendre com la meva mare i el meu pare s¨®n tan generosos. Portar a casa seva un nen que era a 4.000 quil¨°metres i a qui van decidir donar-li tot a canvi de res... Mai els podr¨¦ retornar el que ells m'han donat. Llavors tamb¨¦ vaig tenir por, per¨° era diferent del que sento ara¡±. Durant cinc anys els seus pares de Barbastro ¡ªque prefereixen amagar la seva identitat per no perjudicar el noi¡ª es traslladaven a l'orfenat d'Ucra?na per poder estar amb ell les vacances de Setmana Santa. ¡°Quan els veia se m'il¡¤luminaven els ulls. Eren com el meu regal de Nadal. Ells han fet possible que sigui una persona normal¡±.

¡ªQu¨¨ vols dir amb normal?

Vull seguir sent un noi normal¡±, assegura el noi

¡ªS¨¦ que la meva vida, si m'hagu¨¦s quedat a l'orfenat, hauria estat com la dels meus companys d'all¨¤. A alguns els he tornat a veure i amb la meva edat s¨®n alcoh¨°lics, maltractadors i d'altres s¨®n a la pres¨® per robar. Aquest hauria estat segurament el meu cam¨ª: m'hauria convertit en un d'ells, en un delinq¨¹ent.

El jove far¨¤ 18 anys al juny. A la seva mare li tremola la veu i denota l'angoixa que estan sentint pel seu futur. ¡°Nosaltres hav¨ªem pensat que en el moment que el noi tingu¨¦s el passaport d'adult podr¨ªem presentar la documentaci¨® necess¨¤ria per adoptar-lo. Ara, el problema ¨¦s que, una vegada que aconsegueixi el passaport, ens arrisquem al fet que no el deixin sortir d'Ucra?na i es vegi obligat a fer el servei militar i llavors no puguem fer l'adopci¨®. L'¨²nica sortida per aturar aquesta incertesa seria aconseguir la nacionalitat espanyola. No vull pensar que s'hagi de quedar all¨¤¡±, puntualitza la mare. Mentrestant, aquest jove, que se sent afortunat amb la vida, est¨¤ atent a les informacions sobre el seu pa¨ªs d'origen esperant que l'alto el foc sigui real. Ell nom¨¦s t¨¦ un desig: ¡°Vull seguir sent un noi normal¡±.