Independentisme ¡®hard¡¯

Tot semblava indicar que despr¨¦s del 9-N l'independentisme catal¨¤ estava en caiguda lliure i a la vora de la depressi¨®. Enquestes m¨¦s o menys solvents, columnistes i tertulians de tota mena, informacions i editorials amb diversos graus de tendenciositat i l¨ªders pol¨ªtics unionistes proclamaven als quatre vents la baixada del sufl¨¦ independentista. A aix¨° s'hi sumaven altres indicadors m¨¦s objectius que permetien preveure una reculada del sobiranisme: la desconfian?a evident entre CiU i ERC, els conflictes entre CDC i UDC, les lluites internes de l'ANC o l'abs¨¨ncia de mobilitzacions socials per reclamar la independ¨¨ncia de Catalunya.

En aquest clima d'euf¨°ria centralista es va presentar fa deu dies el primer bar¨°metre de 2015 del Centre d'Estudis d'Opini¨® (CEO), amb 2.000 enquestes personals domicili¨¤ries, un treball de camp de gaireb¨¦ un mes i un pressupost d'uns 60.000 euros. Amb aquest potencial demosc¨°pic, el nou bar¨°metre del CEO mostra moltes dades que tiren aigua al vi unionista i que permeten afirmar que l'independentisme continua gaudint de bona salut i est¨¤ canviant de fesomia. L'unionisme pol¨ªtic i medi¨¤tic, que ha fingit estar exultant despr¨¦s de con¨¨ixer els resultats, hauria de sentir-se intranquil i angoixat.

Com s'encasellen ideol¨°gicament els catalans? L'enquesta proposa una dotzena d'alternatives perqu¨¨ els entrevistats es defineixin ideol¨°gicament, la qual cosa comporta una l¨°gica dispersi¨® de respostes. Malgrat aix¨°, una quarta part dels catalans s'autodefineix com a independentista, sent la resposta majorit¨¤ria. En segon lloc se situen els que s'identifiquen com a socialistes (17%), seguits dels progressistes (14%) i els ecologistes (12%), mentre que el 30% restant es distribueix entre vuit opcions m¨¦s. Per cert, nom¨¦s un 6% dels catalans s'autodefineix com a nacionalista (etiqueta ideol¨°gica que fins i tot desestima el 86% dels futurs votants de CiU).

Sobre les relacions entre Catalunya i Espanya, l'enquesta presenta quatre alternatives: una regi¨® d'Espanya, una comunitat aut¨°noma, un Estat dins d'una Espanya federal i un Estat independent. La majoria dels catalans (concretament, el 40%) vol una Catalunya independent. Aquesta prefer¨¨ncia per la ruptura amb Espanya, que des de juny de 2012 ¨¦s l'opci¨® preferida dels catalans, se situa ara a tretze punts de la segona, que ¨¦s la conversi¨® de Catalunya en un Estat d'una Espanya federal. Si distingim entre electorats, els que majorit¨¤riament desitgen la independ¨¨ncia de Catalunya continuen sent, amb percentatges molt elevats, els futurs votants de CiU (79%), d'ERC (92%) i de la CUP (90%).

Segons el bar¨°metre del CEO, la suma de diputats que podrien aconseguir precisament aquestes tres formacions pol¨ªtiques seria d'entre 71 i 74 diputats i, per tant, sumaria una ¨¤mplia majoria absoluta capa? de for?ar un proc¨¦s constituent de ruptura amb Espanya.

Aquesta xifra de diputats (i tamb¨¦ de percentatge de vots) ¨¦s similar a la que posseeixen actualment (74), per¨° amb una difer¨¨ncia significativa: els diputats que perdria CiU (18 o 19) els guanyarien ERC (9 o 10) i la CUP (7 o 8), que com a m¨ªnim triplicaria representaci¨® parlament¨¤ria. El sobiranisme catal¨¤ no est¨¤ descendint, sin¨® que s'est¨¤ transformant, i prefereix donar suport a formacions pol¨ªtiques que defensen amb m¨¦s claredat i rotunditat la independ¨¨ncia de Catalunya.

Aquesta nova expressi¨® de l'independentisme social tamb¨¦ es percep en la valoraci¨® dels l¨ªders dels partits pol¨ªtics catalans. El millor valorat a Catalunya (amb una puntuaci¨® mitjana de 5,88 sobre 10) ¨¦s el portaveu de la CUP, David Fern¨¤ndez, ¨¦s a dir, qui representa la versi¨® m¨¦s radical de l'independentisme catal¨¤. Fern¨¤ndez ¨¦s, fins i tot, l'¨²nic pol¨ªtic que obt¨¦ una valoraci¨® d'aprovat de quatre electorats diferents (CUP, ERC, CiU i ICV-EUiA) i tamb¨¦ l'¨²nic dels l¨ªders catalans que en els ¨²ltims sis bar¨°metres de la present legislatura ha anat augmentant de valoraci¨®. Nom¨¦s hi ha altres dos pol¨ªtics que tamb¨¦ obtenen un aprovat ciutad¨¤ en l'actual bar¨°metre. S¨®n els independentistes Alfred Bosch (5,25) i Oriol Junqueras (5,05). En canvi, els dirigents pitjor valorats s¨®n els de Ciutadans i els del PP: Albert Rivera (3,60), Carina Mej¨ªas (2,78), Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz (2,08) i, com a cuera des de febrer de 2012, Alicia S¨¢nchez-Camacho (1,38).

En definitiva, quatre mesos despr¨¦s de l'¨¨xit del 9-N, el sobiranisme catal¨¤, lluny de declinar, continua sent majoritari a Catalunya. Aquest primer bar¨°metre de 2015 del CEO, que es va fer en ple per¨ªode de descans reivindicatiu, indica que est¨¤ creixent un independentisme hard, molt m¨¦s pendent de les propostes, encara que impliquin comportaments pol¨ªtics desafiadors, que de les sigles; que rebutja l'ambig¨¹itat i demanda objectius precisos i poli¨¨drics que plantegin la secessi¨® i un canvi radical de model social per a la futura Catalunya.

Jordi Matas Dalmases ¨¦s catedr¨¤tic de Ciencia Pol¨ªtica de la UB