Barcelona i la cultura cosmopolita

En aquestes p¨¤gines de l'edici¨® catalana d'EL PA?S s'ha suscitat recentment un interessant debat: Ha estat Barcelona una ciutat cosmopolita?, encara ho ¨¦s?, ho ha estat mai? El punt de partida de la controv¨¨rsia ¨¦s la creaci¨® d'un nou centre cultural, el Centre Lliure d'Art i Cultura, el CLAC, entre els objectius del qual hi figura el de ¡°promoure i refor?ar el car¨¤cter cosmopolita¡± de Barcelona. Els art¨ªfexs del debat han estat dos coneguts i prestigiosos intel¡¤lectuals, Jordi Llovet i Jordi Gracia, catedr¨¤tics de literatura i col¡¤laboradors d'aquest mitj¨¤.

Llovet considera que la cultura barcelonina sempre ha estat mediocre, excepte en certs per¨ªodes excepcionals i en determinats ¨¤mbits, i que ¨¦s pura il¡¤lusi¨® afirmar que Barcelona ha estat sempre cosmopolita. Entre les excepcions a la seva mediocritat, Llovet assenyala l'etapa modernista en arquitectura i cultura de l'oci, i l'etapa noucentista en literatura i ideals ciutadans, aix¨ª com certes activitats culturals dels anys setanta i vuitanta del segle passat. Gracia al¡¤ludeix que les afirmacions del CLAC responen a una sensaci¨® de nost¨¤lgia d'un cert passat, afirma que ¡°avui no t¨¦ sentit ser cosmopolita¡± i admet que les expressions de la cultura mestissa barcelonina han anat desapareixent en els ¨²ltims decennis a causa de les pol¨ªtiques p¨²bliques que s'han dut a terme. Per tant, es tracta de discrep¨¤ncies de mat¨ªs que poden donar lloc a una interessant discussi¨®.

Si se'm permet intervenir en aquesta q¨¹esti¨®, crec que primer cal posar-se m¨¦s o menys d'acord en el sentit del terme cosmopolita, de clara etimologia grega. Efectivament, 'ciutad¨¤ del m¨®n' ¨¦s la traducci¨® literal de cosmopolita i els seus antecedents ja els trobem en S¨°crates, tamb¨¦ en els sofistes, aix¨ª com en les escoles filos¨°fiques d'epicuris, esc¨¨ptics i estoics, tant grecs com romans. No ¨¦s, per tant, un concepte nou, ¨¦s molt antic, nom¨¦s que enfonsa les seves arrels en els mateixos or¨ªgens del pensament occidental.

Va ser Di¨°genes el C¨ªnic (segle IV a. de C.) qui es va definir a si mateix com a ciutad¨¤ del m¨®n i tres segles despr¨¦s el llat¨ª Terenci va afirmar que?¡°home s¨®c i res del que ¨¦s hum¨¤ m'¨¦s ali¨¨¡±, una frase que pronunciada en llat¨ª ens feia riure, per raons ¨°bvies, quan ¨¦rem petits:?homo sum, humani nihil a me alienum puto. Per tant, les derivacions de cosmopolita s¨®n variades, no nom¨¦s de temps i lloc, sin¨® tamb¨¦ d'inter¨¨s, i en tots els casos, d'universalitat. La ciutat romana del cosmopolita Cicer¨® i l'imperi de cosmopolites tan savis com S¨¨neca i Marc Aureli, van ser en bona mesura organitzacions pol¨ªtiques que responien a l'ideal cosmopolita. Aquest predomini no es va donar durant l'Edat Mitjana, en el model de societat feudal impregnada de fe religiosa, per¨° va tornar a apar¨¨ixer quan Europa es va retrobar amb els ideals cl¨¤ssics: Erasme, Montaigne i Grotius, des d'angles diferents, s¨®n sensibles de nou al cosmopolitisme.

¡°S¨®c necess¨¤riament home, mentre que no s¨®c franc¨¨s m¨¦s que per casualitat¡±, va dir Montesquieu

Aquesta sensibilitat es refor?a durant la Il¡¤lustraci¨®. ¡°S¨®c necess¨¤riament home, mentre que no s¨®c franc¨¨s m¨¦s que per casualitat¡±, va dir Montesquieu. I Diderot, en una carta a Hume, es va tornar a inspirar en Di¨°genes: ¡°Benvolgut David, v¨®s sou de totes les nacions, i no demanareu mai al malaventurat el seu certificat de baptisme. Jo em preo de ser, com v¨®s, ciutad¨¤ de la gran ciutat del m¨®n¡±. Els ideals cosmopolites es consagren per sempre en el gran lema de la Revoluci¨® Francesa: Libert¨¦, ¨¦galit¨¦, fraternit¨¦.

Per¨° els estats liberals es construeixen sobre la base dels principis contraris al cosmopolitisme, els principis nacionalistes, nascuts de l'historicisme i el Romanticisme, en les idees de Burke, Herder, Savigny, Fichte: la identitat individual la subministra un pa¨ªs, una comunitat, el pa¨ªs i la comunitat de la qual es forma part; el m¨®n no est¨¤ compost d'individus sin¨® de nacions que han de ser culturalment homog¨¨nies. Arribem al debat actual: cosmopolites contra multiculturals.

?s Barcelona culturalment cosmopolita? Ho ha estat abans? No crec que aquestes preguntes tinguin una resposta un¨ªvoca, no es resolen amb un s¨ª o amb un no. El modernisme ha estat m¨¦s cosmopolita que el noucentisme per¨° en tots dos hi ha hagut excepcions. Maragall, Pla o Sagarra han estat cosmopolites, Riba, Foix o Carner m¨¦s aviat el contrari, per¨° tamb¨¦, segons com es miri, a cap d'ells se'l pot considerar adscrit de forma irrevocable a un b¨¤ndol o un altre, amb la qual cosa potser el debat ¨¦s una mica artificial si no el tenyim de pol¨ªtica. Aqu¨ª s¨ª que les adscripcions s¨®n irrevocables i, en aquests moments, condicionades en bona part per les ajudes i subvencions v¨¤ries, de vegades m¨ªnimes, de pura i miserable subsist¨¨ncia, que atorga la complaen?a i la falta de cr¨ªtica amb el poder.

En realitat, potser aquest ¨¦s el fons del problema i Llovet i Gracia tinguin part de ra¨®: la mediocritat ¨¦s el problema i la influ¨¨ncia dels poders p¨²blics en la cultura ¨¦s la causa de la mediocritat. Repensar la pol¨ªtica cultural hauria de portar a eliminar la interfer¨¨ncia del poder en la creaci¨® cultural. Potser llavors tots ser¨ªem cosmopolites, ¨¦s a dir, esperits lliures.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional