Charles Aznavour: ¡°S¨®c pol¨ªticament i po¨¨ticament incorrecte¡±

A bord d'una camisa de flors de tots colors i d'unes sabates desgastades, el cantant dels 100 milions de discos venuts exhibeix un rictus i una verborrea improbables per a alg¨² de 90 anys. La boh¨¨me, Il faut savoir, Que c¡¯est triste Venise¡­ pur motor de petons i ll¨¤grimes, d'alegries i penes, Charles Aznavour (Par¨ªs, 1924) segueix contradient l'ordre natural de les coses. I al peu del can¨®.

Pregunta. Senyor Aznavour¡­ se'l pot tocar?

Resposta. Com diu vost¨¨? Per qu¨¨?

P. Tocar-lo, amb els dits, per veure si ¨¦s real.

R. S¨®c real, s¨®c real [mira el dit del periodista tocant-li el genoll].

P. Com es veu el m¨®n des d'aqu¨ª, des de l'escenari, gaireb¨¦ 80 anys despr¨¦s?

R. Vuitanta-tres. No es veu res. No es veu el p¨²blic. O sigui, el p¨²blic ¨¦s una persona. Jo no canto per a 100 persones o 1.000, canto per a una. Aix¨ª, cada espectador pensa que canto nom¨¦s per a ell. Aquesta ¨¦s la veritat absoluta. Aquesta, i que segueixo buscant temes.

P. No obstant aix¨°, a Je m¡¯voyais d¨¦j¨¤ (Ja em veia)vost¨¨ canta: ¡°No va ser culpa meva, va ser la culpa del p¨²blic, que no va entendre res¡±.

R. S¨ª. Aquesta va ser la primera can?¨® amb qu¨¨ vaig tenir un gran ¨¨xit. Ja fa¡­ m¨¦s de 60 anys, i est¨¤ encara molt viva.

P. La hist¨°ria d'un cantant que creu que ja ha arribat al cim i¡­

R. ¡­No, que creu que va a arribar¨¤ al cim. Encara que pot ser que aquest cantant sigui dolent. Per¨° est¨¤ conven?ut que triomfar¨¤. Aquesta ¨¦s la sensaci¨® que deuen tenir la majoria dels artistes que debuten.

P. Per qu¨¨ la va compondre?

R. Perqu¨¨ m'agrada escriure el que els altres no escriuen. Aquesta ¨¦s la meva malaltia.

P. Aix¨ª que amb 90 anys segueix buscant.

R. S¨ª, per¨° jo sempre trobo. El 1970 vaig compondre Comme ils disent, una can?¨® sobre l'homosexualitat. La seg¨¹ent que es va compondre sobre els homosexuals va trigar 30 anys. M'agraden els reptes. Per¨° de vegades em costa molt¨ªssim, com quan vaig escriure J¡¯ai connu, una can?¨® sobre el genocidi jueu.

P. En un m¨®n tan fant¨¤stic, tan empaquetadet i tan pol¨ªticament correcte¡­

R. Jo no ho s¨®c! S¨®c pol¨ªticament i po¨¨ticament incorrecte.

P. Ha rebut molt a causa d'aix¨°?

R. No, no, vaig ser molt criticat quan comen?ava, van dir de tot sobre mi, coses horribles. No les vaig respondre mai. Vaig continuar. Nom¨¦s podia continuar. Jo no s¨®c Julio Iglesias, m'ent¨¦n, oi? F¨ªsicament no s¨®c com ell. Aix¨ª que vaig haver de buscar una altra cosa, un altre lloc per a mi.

P. I quin va ser aquest lloc?

R. Les coses que la gent pensa i no sap expressar. Aquest ¨¦s el meu lloc. El p¨²blic no ¨¦s ximple. I qui ho creu comet un error monumental. El que cal donar-li ¨¦s veritat. Cal ser un mateix. Jo ho s¨®c. O m'acceptes o no. No puc canviar per agradar el p¨²blic o les modes.

P. Escolti, amb 51 anys un pot tenir mandra ja per a tantes coses¡­

R. ?s vost¨¨ una criatura.

P. ?s a dir, com s'ho fa vost¨¨ amb 90 per no tenir-ne i seguir al peu del can¨®?

R. No s¨®c mandr¨®s, no ho he estat mai. Podria haver-ho estat si, quan al principi de tot, m'haguessin dit que era bon¨ªssim. Com que van dir que tot era dolent en mi ¡ªel f¨ªsic, la veu, l'escriptura¡­¡ª vaig haver de provar a aquells imb¨¨cils que jo valia.

P. Esclar, i va acabar cantant amb Edith Piaf, amb Sinatra, amb Liza Minnelli¡­

R. Vaig cantar amb els mestres m¨¦s grans. Sinatra, Dean Martin, Peggy Lee, Pl¨¢cido Domingo, Julio Iglesias¡­

P. Va aprendre de tots ells o de vegades va haver-hi merders?

R. De tots. Jo vaig aprendre, sobretot, de Charles Trenet, Maurice Chevalier, Edith Piaf i Carlos Gardel. S'apr¨¨n de tothom. D'un escriptor, d'un cantant, d'un periodista...

P. Mmm, no ho crec.

R. Doncs, s¨ª. Veig cada nit les not¨ªcies a la televisi¨® i estic molt informat. Els temes nous els trobo en les not¨ªcies. I llegeixo molt, sempre ho he fet. Vaig deixar l'escola quan tenia deu anys i mig. Aix¨ª que em vaig fabricar una cultura personal. No me la va ensenyar ning¨², no vaig tenir mestres.

P. Diguem que va fer l'escola de la vida.

R. La meva ¨²nica escola ha estat la vida. S¨®c un nen del carrer, s¨ª.

P. Quan un ve de l'escola del carrer, desconfia de moltes coses i de molta gent?

R. Jo no desconfio de res. S¨®c molt ximple per a aix¨°. Confio en la humanitat. I he estat estafat, robat, venut¡­ per¨° no importa. No he fet mai mal a ning¨².

P. Ja ¨¦s gaireb¨¦ inaudit sentir parlar aix¨ª.

R. S¨®c optimista, el meu pare n'era i vaig aprendre d'ell. Quan no ten¨ªem res, deia: ¡°D¨¦u ens ho donar¨¤¡±.

P. D¨¦u ¨¦s important per a vost¨¨?

R. Molt important, tot i que no s¨¦ si s¨®c creient. Dubto. Per¨°, qu¨¨ perdo jo no sent ateu? Res. En aquest aspecte s¨®c un egoista, esclar. Si no existeix, doncs, no passar¨¤ res. I si existeix, em rebr¨¤ b¨¦ perqu¨¨ l'he honrat en les meves can?ons.

P. Algunes interpretacions que s'han fet de D¨¦u han provocat un dany enorme en la humanitat, no creu?

R. S¨ª, per¨° ell no en t¨¦ la culpa. La culpa ¨¦s dels homes.

P. Vost¨¨ estima profundament la seva professi¨®, oi?

R. La meva dona em diu que l'escenari ¨¦s el meu amant. I jo li contesto: ¡°S¨ª, per¨° l'escenari no em costa diners¡± [riure]. I no ¨¦s que no me'n costi: ¨¦s que me'n d¨®na.

P. On troba el talent, la inspiraci¨®?

R. No tinc inspiraci¨®.

P. No el creo.

R. Que s¨ª, nom¨¦s tinc idees. El treball es converteix en talent, no a l'inrev¨¦s. Tampoc no tinc imaginaci¨®. No escriuria mai una can?¨® sobre ovnis, per exemple.

P. De qui ser¨¤ el dem¨¤?

R. Dels artistes. Dels pintors, escultors, arquitectes. Per descomptat, no dels m¨²sics ni dels que fem can?ons.?