De l¡¯equip de Cruyff al club de Messi

Al Camp Nou ja es canta l'himne del Bar?a a cappella quan el rival ¨¦s el Madrid i no cal cap grada d'animaci¨® per sostenir l'equip en els moments de debilitat, que van ser bastants, sobretot quan la tocava Benzema. No ¨¦s un estadi que acostumi a donar punts per la pressi¨® ambiental els dies de cada dia, i menys a la Lliga. La gent blaugrana nom¨¦s sol emp¨¨nyer durant el cl¨¤ssic i quan es juga la Champions. El Camp Nou no ser¨¤ mai La Bombonera. Ara b¨¦, aquest any ha deixat de ser, de moment, un camp en qu¨¨ es xiula el mateix Bar?a.

Hi va haver una temporada, la 1996-1997, quan Robson era l'entrenador, en qu¨¨ se sentien els crits de desaprovaci¨® dels aficionats fins i tot quan el Bar?a golejava. N¨²?ez feia aleshores de Florentino. El president havia destitu?t Cruyff, a qui va negar el pa i la sal despr¨¦s de deixar-li fer les mil i una amb els fitxatges, i va posar en mans del t¨¨cnic angl¨¨s una de les plantilles m¨¦s completes de la hist¨°ria blaugrana, presidida pel millor Ronaldo. Hi havia for?a cr¨ªtica a la premsa, nu?istes contra cruyffistes, i la mala maror es deixava sentir al Camp Nou.

Alguns v¨¤rem defensar de manera aferrissada el llegat de Cruyff davant de la gesti¨® de N¨²?ez, com si fossin dues coses incompatibles, i m¨¦s encara quan es va veure que el president va voler esborrar l'obra de l'entrenador holand¨¨s, substitu?t per Robson i posteriorment per Van Gaal, el t¨¨cnic que d'alguna manera va clonar l'Ajax i va donar sortida a la generaci¨® de Puyol i Xavi. N¨²?ez parlava de futbolistes mentre que Cruyff ho feia del joc, amb decisions com posar Lineker d'extrem i Salinas de 9, per no parlar del dia que Koeman va fer d'interior a Valladolid.

Al voltant dels extrems, del joc de posici¨® i del rondo, hi va haver molt debat, fins i tot un punt d'escarni per part dels cr¨ªtics m¨¦s fr¨ªvols amb Cruyff, decisiu en qualsevol cas a l'hora de crear l'estil del Bar?a a partir de la figura del 4, representada nom¨¦s arribar per Milla. L'equip es va organitzar al voltant del mig centre, una figura que ha evolucionat amb el temps: Koeman no s'assemblava pas a Guardiola, M¨¢rquez i Edmilson eren ben diferents, i cap d'ells no t¨¦ res a veure amb Busquets i Mascherano. Ning¨² no dubta en qualsevol cas des d'aleshores de la identitat del Bar?a.

L'ortod¨°xia va arribar a ser tan extrema que una mica m¨¦s i el barcelonisme va estar a punt de perdre Xavi per la insist¨¨ncia de voler que substitu¨ªs Guardiola com a mig volant central. Aleshores va ser cabdal la intervenci¨® de Luis Aragon¨¦s a la selecci¨® i molt especialment de Rijkaard al Bar?a. Xavi va marcar l'estil de l'equip des del lloc de volant dret, un canvi determinant en la filosofia culer, perqu¨¨ va venir a dir que l'origen del joc no necess¨¤riament havia de sortir de la demarcaci¨® del 4, sin¨® que podia ser de la del 8, o b¨¦, com passa ara, del 7.

El futbol del Bar?a dep¨¨n molt de Messi, circumst¨¤ncia que ajudaria a entendre segurament el perqu¨¨ de l'actitud de l'afici¨®, entregada al 10. El Barcelona ¨¦s avui m¨¦s que mai l'equip de Messi. El sentit de la milit¨¤ncia ¨¦s, doncs, doble: l'aficionat est¨¤ entregat al jugador i a l'equip, de manera que qualsevol protesta perqu¨¨ el futbol s'hagi tornat m¨¦s directe i vertical, menys associatiu i particular, m¨¦s propi d'un t¨¨cnic polivalent que no pas d'un especialista com ¨¦s Luis Enrique, podria ser mal entesa, i m¨¦s si al davant hi ha un Madrid que sembla haver copiat el Bar?a.

Avui que el Barcelona ¨¦s l¨ªder de la Lliga, finalista de la Copa i quartfinalista a la Champions, es pot parlar de l'estil sense tirar-se els plats pel cap i es pot aguantar la graderia sense protestar quan el Madrid t¨¦ la pilota mitja hora al Camp Nou. Luis Enrique no vol ser un contemporitzador, sin¨® un innovador, com van ser Rijkaard o Guardiola. Rijkaard va acabant fent el que sentia que havia de fer, talment com Guardiola ¨Cl'exemple m¨¦s clar ¨¦s el trasp¨¤s d'Ibrahimovic¨C, i Luis Enrique va pel mateix cam¨ª despr¨¦s de recon¨¨ixer que Messi necessita un tracte a part perqu¨¨ ¨¦s el millor del m¨®n.

No deixa de ser curi¨®s que Luis Enrique coincid¨ªs com a futbolista amb Robson al Camp Nou. Aleshores es va dir que al Bar?a es practicava l'autogesti¨® pel car¨¤cter d'alguns futbolistes i la bonhomia del t¨¨cnic, espectador des de la banqueta de jugades que perduraran sempre en la mem¨°ria futbol¨ªstica: el gol de Maradona a Anglaterra, el de Ronaldo al Compostel¡¤la i el plor de Gascoigne a la semifinal del Mundial d'It¨¤lia 1990 contra Alemanya. A Luis Enrique, en canvi, sempre li ha agradat ser protagonista, a l'Sporting, al Madrid i al Bar?a.

L'afici¨® ha acceptat fins ara el repte, cansada tal vegada de la vida contemplativa i, d'altra banda, ja acostumada a discutir de t¨¤ctica, estil i identitat. No ¨¦s el mateix passar de Robson a Cruyff que de Martino a Luis Enrique. La gent blaugrana ha pa?t molta cultura futbol¨ªstica, ha fet seva una manera d'entendre el joc, i ara aspira a tornar a guanyar amb un sistema en qu¨¨ ¨¦s tan important tenir la pilota com tenir cames despr¨¦s de saber que tenen Messi. El repte ¨¦s saber guanyar un cop s'ha demostrat que se sap jugar. A veure si se'n surt amb Messi i Luis Enrique.

L'equip s'ha tornat m¨¦s cl¨¤ssic, tant que pot v¨¨ncer el Madrid per un porter tan cl¨¤ssic com Bravo i un davanter centre tan cl¨¤ssic com Luis Su¨¢rez. Ha guanyat contund¨¨ncia i ha perdut singularitat, romanticisme, est¨¨tica i precisi¨®, virtuts que el van fer ¨²nic al m¨®n. Ara vol tornar a comen?ar sense oblidar els or¨ªgens, que invariablement el porten a l'equip de Cruyff. La difer¨¨ncia es diu Messi, i l'afici¨® se'n guardar¨¤ prou de xiular l'equip de Messi mentre vagi guanyant a la Lliga i a la Champions. Fins i tot la sort i el futur de Bartomeu depenen de Messi.