Lli?ons de les eleccions andaluses

Susana D¨ªaz tenia molt clar fa un mes que la marca PSOE no l'ajudaria a guanyar les eleccions a Andalusia. Pensava que la seva imatge valia m¨¦s que la del seu partit i va plantejar una campanya personalista en qu¨¨ va demanar el vot per poder continuar governant la regi¨® a la seva manera; la doctrina Sinatra (I did it my way) aplicada a Andalusia. En canvi, Juan Manuel Moreno va pensar (o el van conv¨¨ncer) que la seva millor basa era recolzar-se en la pot¨¨ncia de la marca del PP i en la pres¨¨ncia de membres del Govern, comen?ant per Mariano Rajoy. D¨ªaz va tapar les sigles del seu partit amb la bandera d'Andalusia, va ocupar tots els espais possibles i va guanyar. Moreno es va aferrar als missatges nacionals del Partit Popular, es va fiar de la tirada de la Moncloa i va perdre.

Les dues forces emergents, Podem i Ciutadans, van basar la seva campanya en la imatge de marca d'uns partits joves, regeneracionistes i capa?os de treure Andalusia de la pobresa i la corrupci¨®. Tots dos van obtenir molt bons resultats, que els permeten entrar al parlament andal¨²s, desmantellar els seus competidors m¨¦s directes (Esquerra Unida i UPyD) i esgarrapar part del past¨ªs del bipartidisme. Han guanyat posicions per¨° es mantenen com a forces d'oposici¨®, no com a alternatives de govern.

I ara, qu¨¨? Es poden extrapolar aquests resultats a les eleccions municipals, auton¨°miques i generals dels propers mesos? No es poden extrapolar, per¨° s¨ª que poden ajudar a plantejar les properes campanyes. Hi ha lli?ons que segur que han apr¨¨s tots ells i hi ha algunes conclusions en les quals coincideixen tots els experts consultats. Aquestes en s¨®n algunes:

1.- Les eleccions d'Andalusia confirmen la tend¨¨ncia de les enquestes i consoliden un sistema pol¨ªtic de quatre partits.

2.- Les marques de les forces del bipartidisme estan en declivi, mentre que les dels emergents tenen valor electoral.

3.- Ara coexistiran dos partits convencionals que han de regenerar-se, amb dos ¡°estats d'¨¤nim consolidats¡± que han d'estructurar-se.

4.- En aquesta conviv¨¨ncia entre el vell i el nou caldr¨¤ veure com rejoveneixen els vells i com maduren els joves.

5.- A les auton¨°miques i municipals es poden plantejar estrat¨¨gies personalistes, per¨° per guanyar les generals cal recuperar el prestigi de marca.

La tend¨¨ncia es va consolidar el 2014 amb l'arribada de Podem i Ciutadans

6.- Els pactes postelectorales de les andaluses, municipals i auton¨°miques marcaran les forces pol¨ªtiques a les generals.

7.- La vict¨°ria a les eleccions de novembre la donaran els votants de centre pels quals lluiten els quatre partits.

Els experts no volen ni sentir a parlar d'extrapolar els resultats d'Andalusia per a les generals de novembre; ni tan sols de les auton¨°miques i municipals com a indicador per a les nacionals. S'escuden en microclimes i en el fet que falta molt temps. Tot i aix¨°, no neguen les tend¨¨ncies que es van iniciar el 2012 i es van consolidar el 2014 amb la irrupci¨® de Podem i Ciutadans.

¡°El declivi del PP va comen?ar a finals del 2012¡±, comenten els experts de Metroscopia, ¡°i el del PSOE havia passat a les eleccions del 2011 i despr¨¦s d'una recuperaci¨® va tornar a caure a la tardor del 2014. Molts dels votants de tots dos grups es van passar a l'abstenci¨® i no ¨¦s que hi hagu¨¦s un vot ocult, sin¨® un vot orfe que m¨¦s tard ha anat a parar a Podem i a Ciutadans¡±.

Una evoluci¨® l¨°gica que els pol¨ªtics no s'han acabat de creure fins que han vist els resultats de les eleccions andaluses. I tot i aix¨°, segueixen confiant que els dos partits emergents tenen menys recorregut del que diuen les enquestes ¡ªl'¨²ltima, publicada per El Pa¨ªs el 8 de mar?, predeia un qu¨¤druple empat a les eleccions generals entre Podem (22,5%), PSOE (20,2), el PP (18,6) i Ciutadans (18,4)¡ª . Un greu error, perqu¨¨ la tend¨¨ncia a l'al?a dels dos partits nous es confirma mes a mes malgrat la inconsist¨¨ncia de Podem i de la falta d'estructura de tots dos.

Joan Navarro, vicepresident d'Assumptes P¨²blics de la consultora Llorente y Cuenca, ho explica aix¨ª: ¡°El PSOE no hauria de confiar-se pel que ha passat a Andalusia, encara que s¨ª treure'n conclusions. Han guanyat perqu¨¨ l'aposta de Susana D¨ªaz per la centralitat ha tingut ¨¨xit i aquesta hauria de ser la l¨ªnia d'actuaci¨® del partit a tot Espanya i no competir amb Podem per l'esquerra¡±. Aquesta tesi es confirma amb el gr¨¤fic de perfil ideol¨°gic dels votants de cada partit, que s'acumulen entre el 3,5 i el 6,5 (el 5 ¨¦s el centre-centre) en els electors de les quatre principals forces pol¨ªtiques. Fins i tot els votants de Podem van creixent al centre (com es va demostrar a Andalusia), i van despla?ant cap a la dreta els del PP.

El que sembla clar ¨¦s que avui la situaci¨® ¨¦s molt l¨ªquida. El PP i el PSOE han trobat un terra s¨°lid per¨° molt inferior al de fa cinc anys; IU i UPyD estan en caiguda lliure; i Podem i Ciutadans mantenen el seu ascens encara que amb una enorme volatilitat mes a mes, depenent de l'actualitat del dia. La for?a de Podem i de Ciutadans dep¨¨n de la debilitat del PSOE i del PP, un cop han tret de la partida IU i UPyD.

Les ¨²ltimes claus les aporten el mapa i el sistema electoral espanyol. El gr¨¤fic mostra que les circumscripcions on els representants es reparteixen entre nom¨¦s dos partits van sumar a les ¨²ltimes eleccions 145 dels 350 diputats nacionals, als quals cal sumar-n'hi 69 m¨¦s en prov¨ªncies amb tres forces pol¨ªtiques triades. Aquesta ¨¦s la clau de bipartidisme contra la qual hauran de lluitar Podem i Ciutadans si volen convertir-se en alternatives de govern o, almenys, en frontisses per a la governabilitat. L'avantatge per al PP i el PSOE ¨¦s la seva forta implantaci¨® territorial i que els seus competidors tenen una pres¨¨ncia essencialment urbana i una doctrina imprecisa i vol¨¤til.