La trag¨¨dia que ning¨² hauria imaginat

A les 10 hores, 40 minuts i 47 segons de dimarts va comen?ar un nou cap¨ªtol en la hist¨°ria de l'aviaci¨® mundial. Va ser el moment exacte en qu¨¨ el copilot Andreas Lubitz, que hauria d'haver estat de baixa per malaltia, va provocar la cat¨¤strofe a¨¨ria que ha destrossat la vida de 150 fam¨ªlies, inclosa la seva, i que ha destapat mancances inimaginables fins ara en el transport aeri de passatgers. Autoritats d'aviaci¨® civil i companyies de molts pa?sos han canviat immediatament les seves normes de seguretat. La m¨¤xima preocupaci¨®, no obstant aix¨°, se centra en els m¨¨todes emprats fins ara per als ex¨¤mens m¨¨dics als pilots. Els especialistes que els fan reconeixen que, si els afectats volen ocultar els seus problemes, ¨¦s molt dif¨ªcil descobrir-los.

L'enregistrament descobert a la caixa negra dels deu ¨²ltims minuts del vol GWI9525 de Barcelona a D¨¹sseldorf va acabar amb totes les hip¨°tesis que se sostenien durant les primeres hores. ¡°El que realment va passar era una opci¨® que mai no ens haur¨ªem plantejat¡±, assegura un pilot de l'Airbus A320, el mateix model que es va estavellar al mass¨ªs alp¨ª de Trois ?ch?ves. ¡°Els sistemes de seguretat es van convertir en un parany¡±, diu en referir-se a l'obligat bloqueig i blindatge de la porta d'acc¨¦s a la cabina imposats despr¨¦s dels atemptats de l'11 de setembre de 2001.

Lubitz, de 27 anys, pilot del grup Lufthansa des de 2013, nom¨¦s tenia 630 hores de vol i ¨²nicament 100 en aquest model d'avi¨®. Les xifres sorprenen un altre pilot consultat. ¡°Aix¨° s'aconsegueix en pocs mesos. A qu¨¨ es va dedicar mentrestant?¡±, es pregunta. Als EUA, un pilot necessita 1.500 hores per utilitzar un avi¨® de passatgers. Amb tan poca experi¨¨ncia, Lubitz va acabar sol a la cabina de l'Airbus de Germanwings quan el comandant, Patrick Sonderheimer, amb 10.000 hores de vol i 10 anys d'antiguitat a Lufthansa, va abandonar la cabina, probablement per anar al lavabo. Eren les 10.30 i l'Airbus volava a 10.700 metres.

Quan la porta estava bloquejada autom¨¤ticament, Lubitz va accionar una rodeta del Flight Monitoring System (sistema de control de vol)?al panell entre els dos seients de la cabina. La va girar diverses vegades a l'esquerra i va tirar cap a ell. Va fixar aix¨ª que l'avi¨® descend¨ªs a poc m¨¦s d'1.000 metres per minut i a uns 700 quil¨°metres per hora. Un ritme de baixada lleugerament superior a l'habitual quan un avi¨® inicia la maniobra per a l'aterratge. Els passatgers no van haver de notar res d'anormal. L'A 320 est¨¤ equipat amb un sistema per esmorteir aquests canvis.

A la zona del passatge, segons la reconstrucci¨® que dedueixen els pilots consultats, el comandant va haver de ser l'¨²nic que va notar que l'avi¨® descendia amb un r¨¨gim diferent als motors. ¡°Segur que no es va alarmar. Va haver de deduir que el centre de control havia ordenat perdre altitud per alguna ra¨®. A mi em va passar una vegada el mateix amb el meu copilot quan vaig anar al lavabo¡±. Per¨° quan va trucar a la porta per entrar de nou a la cabina, Lubitz no el va obrir. Va tornar a picar a la porta. Sense resposta. Tampoc a les alertes del centre de control d'Ais de Proven?a, que va advertir l'estranya deriva de l'avi¨®.

Sonderheimer va comen?ar a inquietar-se. Va poder sospitar que el copilot s'havia desmaiat. I ell o el cap de cabina van introduir llavors el codi per obrir la porta des de l'exterior. Tots dos en tenien la clau. Lubitz va accionar llavors la clavilla per bloquejar de nou l'acc¨¦s. Era la prova definitiva que el copilot actuava deliberadament i conscientment. No estava desmaiat. Tampoc mort. ¡°La seva respiraci¨® ¨¦s una respiraci¨® normal¡±, va explicar el fiscal de la Rep¨²blica a Marsella, Brice Robin, encarregat de la investigaci¨®. ¡°Va activar el bot¨® per iniciar la p¨¨rdua d'altitud amb voluntat de destruir l'avi¨®¡±.

El comandant continuava colpejant la porta. Nom¨¦s els passatgers de les primeres files van haver d'adonar-se que passava alguna cosa greu. A uns 500 metres del terra, va saltar l'alarma autom¨¤tica ¡ª ¡°terra, terra¡±¡ª que Sonderheimer va haver de sentir perfectament. ¡°Se senten forts, violents cops, com si s'intent¨¦s for?ar l'obertura de la porta¡±, va explicar el fiscal. Nom¨¦s llavors hi va haver crits de passatgers que devienveure ja muntanyes per sobre del nivell de les seves finestretes. Tots van morir de manera ¡°instant¨¤nia¡±. ¡°No hi ha cap cos intacte¡±, explicava divendres al lloc del sinistre el coronel de la Gendarmeria Patrick Touron. Es trigar¨¤ entre 10 i 15 dies a recollir les restes humanes. Despr¨¦s, les desenes de milers de trossos de l'avi¨®.

Dijous i divendres, diverses companyies europees van anunciar que obligaran a partir d'ara que a la cabina hi hagi sempre almenys dues persones. ?s la norma que regeix des de fa anys als EUA. Divendres la va establir la Direcci¨® d'Aviaci¨® Civil de Fran?a i la va recomanar l'Ag¨¨ncia Europea de Seguretat A¨¨ria.

Hores abans, la fiscalia alemanya havia dif¨®s les dades m¨¦s inquietants d'aquest extraordinari drama: Lubitz hauria d'haver estat de baixa per malaltia el dia que va pujar a l'avi¨® a Barcelona. A casa seva hi havia deixat a bocins l'informe de la seva baixa laboral. El 2009, quan es formava com a pilot, ja havia estat diversos mesos apartat per un proc¨¦s de depressi¨®. Ara, segons diversos mitjans alemanys, tamb¨¦ passava per un moment d'inestabilitat emocional. ¡°Era cent per cent apte per volar¡±, havia afirmat el dijous el president de Lufthansa, Carsten Spohr.

¡°Els ex¨¤mens m¨¨dics s¨®n molt lleus, molt simples, gaireb¨¦ de rutina¡±, coincideixen a assegurar dos pilots consultats. Els doctors, com va passar amb Lubitz, no estan obligats a comunicar el cas a l'aerol¨ªnia. Els metges coincideixen que, excepte en situacions molt greus, no poden saber als ex¨¤mens si un pilot t¨¦ un problema excepte si ell mateix ho comenta.

?s el que va assenyalar divendres Henri Marotte, assessor m¨¨dic d'aeron¨¤utica, a la cadena BFM. ¡°Si volen dissimular-ho, ¨¦s impossible detectar-ho¡±. En cas de baixa m¨¨dica, el metge d¨®na al pacient un document que inclou la descripci¨® de la malaltia. A la c¨°pia destinada en principi a l'empresa, no hi figura aquesta informaci¨®. I si el pilot no vol comunicar la seva baixa a l'aerol¨ªnia, ning¨² no ho detectar¨¤. Per tot aix¨°, un pilot amb problemes tan greus com els de Lubitz va poder acabar als comandaments d'un Airbus amb 144 passatgers i 6 tripulants.

Tots els accidents aeris solen provocar canvis en les normes de seguretat. Despr¨¦s de les refomas introdu?des despr¨¦s de l'11-S, la cat¨¤strofe de l'Airbus augura probablement els canvis m¨¦s profunds de les ¨²ltimes d¨¨cades: en el bloqueig de la cabina, la pres¨¨ncia d'almenys dues persones a l'interior, els m¨¨todes de selecci¨® de pilots i les f¨®rmules per als seus ex¨¤mens m¨¨dics. Per sobre de trobar culpables, una investigaci¨® d'un accident aeri es fa perqu¨¨ no torni a passar. ?s possible evitar una trag¨¨dia quan un pilot es proposa estavellar un avi¨®? El repte despr¨¦s d'aquesta cat¨¤strofe consisteix a trobar-hi una resposta encertada.