Mor Jos¨¦ Mar¨ªa Mart¨ªn Patino, el jesu?ta que va fer la transici¨® eclesial

Aquest dilluns hagu¨¦s fet 90 anys. Aquest dissabte ens ha deixat Jos¨¦ Mar¨ªa Mart¨ªn Patino, el jesu?ta art¨ªfex de la transici¨® eclesial al costat del que va ser el seu alter ego i amic de l'¨¤nima, el cardenal Vicente Enrique Taranc¨®n. A la cap?alera del seu llit em va dir fa un parell de dies sense ocultar l'emoci¨®: ¡°Va ser l'home de la meva vida, un gran cardenal i un amic?excel¡¤lent¡±. A Mart¨ªn Patino va dipositar el llavors president dels bisbes la confian?a, de tal manera que els periodistes l'anomen¨¤vem la ¡°m¨¤ esquerra de Taranc¨®n¡±.

Encara aquest dissabte, enmig de dolors terribles, mostrava Jos¨¦ Mar¨ªa la seva fermesa de castell¨¤ sobri i segur de les seves conviccions. La vida l'havia adobat des de nen. Fill de mestres, que li van fer estimar la lectura, n'estava orgull¨®s i de ser de Salamanca de Lumbrales, on va viure les seves primeres i dures experi¨¨ncies com la mort del seu germ¨¤ brillant als 22 anys i una perdigonada de dos cartutxos a mig metre sobre la seva espatlla esquerra, que li va disparar un milici¨¤ falangista que portava l'escopeta carregada i li va destruir la clav¨ªcula i el cap de l'h¨²mer. Aquest senyal marcaria tota la seva vida. Va viure amb profunda preocupaci¨® i angoixa els afusellaments que duien a terme els piquets de la Falange durant els primers mesos de la guerra.

Va pensar a fer-se metge, per¨° va acabar per tirar-li m¨¦s la Compa?¨ªa de Jes¨²s. Ja com a estudiant jesu?ta va estudiar filologia a la Universitat Civil de Salamanca. D'all¨¤ sempre recordava l'influx de Tovar per aprendre a treballar en equip. I dels seus estudis de teologia en un Frankfurt postb¨¨l¡¤lic, la seva labor amb els emigrants espanyols. A Alemanya, fent exercicis espirituals abans d'ordenar-se sacerdot, experimentaria la gran crida de la seva vida, que el va calar fins als ossos: "A la ciutat alemanya d'Ulm, quan contemplava la catedral il¡¤luminada com una torxa de foc assentada sobre la muntanya propera, que dominava tota la ciutat, vaig sentir com una fuetada, que va fer estremir tot el meu esperit. Va ser un r¨¤fega que em va deixar marcat per a tota la vida (¡­), una crida clara a prendre de deb¨° la divisi¨® entre vencedors i ven?uts que perviu en la consci¨¨ncia col¡¤lectiva dels espanyols. Vaig entendre que hauria d'ajudar, amb totes les meves forces, a superar la mem¨°ria de la guerra civil i a recon¨¨ixer els errors comesos per tots dos b¨¤ndols".

I aquest objectiu marcar¨¤ tota la seva vida. Taranc¨®n el fitxa, quan era arquebisbe d'Oviedo, com a especialista en lit¨²rgia per posar al dia els textos del missal a la llum de la reforma del Concili i implantar la llengua vernacla amb ajuda del fam¨®s biblista Alonso Scho¨¦kel i Jimena Men¨¦ndez Pidal, la filla del medievalista.

Mort el seu predecessor Morcillo, Taranc¨®n torna a pensar en Patino com el seu suport m¨¦s important, la qual cosa va suscitar recels, entre ells del mateix ministre d'Exteriors L¨®pez Bravo i d'alguns sectors del clergat. Per¨° el flamant arquebisbe de Madrid no solament no els fa cas, sin¨® que l'ascendeix a provicari de l'arxidi¨°cesi, que era tant com dir el seu fact¨°tum durant 11 anys."Viv¨ªem en conflicte permanent", li vaig sentir dir un dia a Jos¨¦ Mar¨ªa. Era el temps de les homilies multades, del cas A?overos, de l'Assamblea Conjunta, de les reunions al Paular entre te¨°legs i pol¨ªtics, animades per Patino. Per¨° sobretot van ser efica?os els esmorzars que li preparava una comunitat de benedictines per facilitar la trobada del cardenal amb pol¨ªtics com Su¨¢rez, Felipe Gonz¨¢lez, Carrillo i d'altres representants de l'esquerra com la dreta.

Per¨° sobretot va ser clau la seva intervenci¨® en la redacci¨® de la famosa "homilia de la corona", que va coordinar el treball a diversos te¨°legs?destacats. Un moment que Patino considerava providencial en la seva vida. Deia aquesta homilia entre altres coses: "L'Esgl¨¦sia no patrocina cap forma ni ideologia pol¨ªtica i si alg¨² utilitza el seu nom per cobrir els seus b¨¤ndols, l'est¨¤ usurpant manifestament".

"Vaig poder tamb¨¦ intervenir amb cert ¨¨xit -confessava aquest influent jesu?ta- en la redacci¨® d'alguns articles de la nova Constituci¨®, especialment en el 16, que regula les relacions de l'Estat amb les confessions religioses com a institucions aut¨°nomes que seguirien mantenint relacions de cooperaci¨®. Ja a El Paular hav¨ªem discutit molt sobre aquesta gran q¨¹esti¨® i fins i tot dissenyat la f¨®rmula que posteriorment van proposar els ponents cat¨°lics de la Pon¨¨ncia constitucional. No trobem tanta facilitat en la redacci¨® de l'article 32 que regula la llibertat d'ensenyament. Aqu¨ª els socialistes s'havien ja mostrat molt durs en sotmetre al Parlament els anomenats Acords Parcials. El r¨¨gim de l'ensenyament religi¨®s a l'escola p¨²blica encara no s'ha solucionat, tants anys despr¨¦s d'aprovada la Carta Fonamental".

Despr¨¦s d'aconseguir l'assoliment de la seva vida, donar passos cap a la reconciliaci¨® i alliberat del seu c¨¤rrec eclesi¨¤stic, va pensar a fundar alguna cosa per al consens social i la pacificaci¨® de la societat espanyola. Aix¨ª neix la fundaci¨® Encuentro, un f¨°rum per al di¨¤leg sobre els temes m¨¦s candents de la nostra democr¨¤cia: des dels nacionalismes a la pobresa passant per l'educaci¨®, la corrupci¨® i la modernitzaci¨® de la just¨ªcia, que han estat recollits en voluminoses mem¨°ries anuals.

Provist d'un car¨¤cter fort i dots de comandament, Jos¨¦ Mar¨ªa Mart¨ªn Patino s'ha mort com volia, al peu del can¨®. Diu en un dels seus ¨²ltims escrits: "La meva vida segueix sent trepidant. No poques vegades arribo a rebre la brisa del mar immens com si estigu¨¦s ja prop de la desembocadura del riu de la vida. Voldria morir en plena activitat i aix¨° l'hi demano al Senyor com una gr¨¤cia especial. La prova d'una malaltia terminal llarga m'aterreix. Ser¨¤ el que D¨¦u, que m'ha demostrat la seva paternitat en tot moment, m'ofereixi com a purificaci¨® o com a premi. Tinc la seguretat que a l'altre costat de la mort rebr¨¦ una immensa abra?ada del Pare i de tants jesu?tes i amics de totes les tend¨¨ncies culturals i pol¨ªtiques que aqu¨ª m'han brindat generosament la seva amistat. La idea de la mort amiga m'acompanya gaireb¨¦ constantment i els meus col¡¤laboradors s'estranyen que l'esmenti amb tanta freq¨¹¨¨ncia".

Acudia a l'oficina, amb dolors intensos, fins a les ¨²ltimes setmanes. Mai no es va rendir fins a l'¨²ltim moment. Deia que la seva opci¨® fonamental era treballar pels altres. Ho va fer tamb¨¦ i profusament a trav¨¦s dels mitjans de comunicaci¨®, com la r¨¤dio, la televisi¨® i sobretot la premsa, particularment EL PA?S. I tenia com un dels seus valors m¨¦s preuats l'amistat. "Em veig a mi mateix com un fill preferit del D¨¦u misericordi¨®s, que em va donar uns pares sants l'exemple dels quals va marcar la meva vida i com un instrument feble triat per portar endavant obres que jo en la meva vida vaig poder imaginar". Potser fet i fet sigui aquest el seu autoretrat m¨¦s total.