¡®Grand bargain¡¯ a la catalana

Tot acabar¨¤ en una grand bargain, com diuen els nord-americans, una gran negociaci¨® en qu¨¨ es parlar¨¤ de tot i tothom seur¨¤ a la taula. Aquest ¨¦s el pron¨°stic del polit¨°leg Josep Colomer sobre el proc¨¦s independentista catal¨¤, que va comen?ar fa dos anys i mig amb la manifestaci¨® de l¡¯11 de setembre a Barcelona i que en els pr¨°xims mesos afrontar¨¤ ex¨¤mens electorals successius.

Colomer, un veter¨¤ de la ci¨¨ncia pol¨ªtica catalana, ensenya a la Universitat de Georgetown, a Washington. Hi estudia q¨¹estions com la p¨¨rdua de sobirania dels estats-naci¨® tradicionals i el poder creixent del que, en el seu ¨²ltim llibre, El gobierno mundial de los expertos (Anagrama, 2015), anomena un govern mundial: l¡¯entramat d¡¯institucions internacional, des de l¡¯FMI al Banc Mundial, de l¡¯ONU al G-7 que a efectes pr¨¤ctics regeixen el m¨®n.

Des de la talaia de Georgetown, una universitat de torres i edifics d¡¯aire g¨°tic, fundada pels jesu?tes, Colomer pensa en el m¨®n i pensa en Catalunya. Mirar-s¡¯ho des de la mitja dist¨¤ncia li permet fer uns diagn¨°stics i uns vaticinis que van m¨¦s enll¨¤ del minut a minut de la baralla pol¨ªtica a l¡¯era Twitter, de les ¨²ltimes declaracions del president de la Generalitat i l¨ªder de CiU Artur Mas o del l¨ªder d¡¯Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras, o del pen¨²ltim full de ruta.

A principis de setembre de 2013, per exemple, Colomer va enviar un missatge a un grup d¡¯amics i col¡¤legues en qu¨¨ pronosticava l¡¯evoluci¨® del proc¨¦s cap a la independ¨¨ncia. Faltaven pocs dies per la cadena humana que va rec¨®rrer Catalunya de nord a sud i m¨¦s d¡¯un any per la manifestaci¨® de la V. Res estava massa clar aleshores.

Hi deia el seg¨¹ent: ¡°No hi haur¨¤ refer¨¨ndum ni consulta. CiU proposar¨¤ eleccions plebiscit¨¤ries, mentre que ERC voldr¨¤ fer una declaraci¨® unilateral al Parlament. No estaran d¡¯acord i aniran separats a les eleccions. O sigui, que no hi haur¨¤ una sola candidatura independentista, sin¨® les divisions habituals. De manera que el resultat no ser¨¤ clarament plebiscitari i despr¨¦s de les eleccions ning¨² no s¡¯atrevir¨¤ a una declaraci¨® unilateral des del Parlament¡±.

Menys l¡¯¨²ltim punt ¡ªles eleccions auton¨°miques encara no s¡¯han celebrat¡ª la predicci¨® s¡¯ha complert. Dos anys i mig despr¨¦s, al seu despatx de Georgetown, li demano que l¡¯actualitzi. ?Qu¨¨ ens espera aquesta any?

¡°En primer lloc¡±, comen?a, ¡°tot ¨¦s molt imprevisible perqu¨¨ tenim eleccions municipals. Segons com vagin les eleccions municipals alguns partits poden trontollar i alguns l¨ªders poder estar en q¨¹esti¨®. A partir de l¡¯estiu aix¨° pot canviar: potser no tenim exactament tots els l¨ªder i tots els partits iguals que ara. Per tant, aix¨° el 27 de setembre no ¨¦s 100% segur".

Pregunta. Que hi hagi eleccions?

Resposta. Que hi hagi eleccions. I sobretot amb els partits actuals: no sabem si seran els mateixos ni amb els mateixos candidats. Hi ha molta incertesa: ¨¦s un any totalment obert a Espanya i a Catalunya.Per continuar amb la predicci¨®, diguem que les eleccions catalanes se celebraran el 27 de setembre, tal com va anunciar Mas. Les generals espanyoles seran el novembre, unes setmanes despr¨¦s de les catalanes. Com que no hi haur¨¤ un partit amb majoria absoluta al Parlament de Catalunya, no es podr¨¤ formar el govern immediatament, sin¨® que s¡¯obrir¨¤ un proc¨¦s de negociacions per formar una coalici¨® multipartidista a Catalunya. Les negociacions poden trigar unes setmanes. I aquestes setmanes ja s¨®n campanya electoral espanyola.

I aqu¨ª comencen a entrella?ar-se tots dos processos: el catal¨¤ i l¡¯espanyol. A Catalunya, unes negociacions per una majoria amb la vista posada a la independ¨¨ncia. A Espanya, unes eleccions que poden acabar amb el domini del PSOE i el PP, obrir la porta a dos nous partits, Podem i Ciutadans, i desembocar en el primer govern de coalici¨® a Madrid des del retorn de la democr¨¤cia.

Crec que molt probablement no hi haur¨¤ un nou govern catal¨¤ estable fins despr¨¦s de les eleccions espanyoles. Aquesta ¨¦s una altra aposta que faig.

I aleshores dep¨¨n molt del que passi al Parlament espanyol, en el qual probablement tampoc hi haur¨¤ una majoria d¡¯un sol partit. I, per tant, Catalunya entrar¨¤ a la negociaci¨®. Ser¨¤ un element de la negociaci¨® per formar una majoria espanyola al Parlament espanyol. I segons la majoria que es formi all¨¤ repercutir¨¤ sobre com es formi un govern a Catalunya i amb quin programa.

P. I el full de ruta cap a la independ¨¨ncia? I la possibilitat d¡¯una declaraci¨® unilateral si hi ha una majoria independentista al Parlament catal¨¤?

R. No es poden atrevir a fer una declaraci¨® unilateral d¡¯independ¨¨ncia el mes d¡¯octubre sabent que hi ha eleccions espanyoles el mes de novembre. Aix¨° queda ajornat a veure qu¨¨ passa a les eleccions espanyoles. I si a les eleccions espanyoles s¡¯obre l¡¯oportunitat de negociar no nom¨¦s amb dos o tres partits sin¨® tamb¨¦ amb catalans, aix¨° pot canviar bastant.

P. Com ho canvia?

R. Obre l¡¯oportunitat de negociar una altra f¨®rmula que no sigui la independ¨¨ncia amb l¡¯Estat espanyol per tal de formar una majoria pol¨ªtica al Congr¨¦s dels diputats.

?P. I a la vegada trobar una sortida a Catalunya¡­

?R. ¡­ que incorpor¨¦s la negociaci¨® amb Catalunya com a part de la negociaci¨® per formar una majoria.

P. Quina sortida per Catalunya?

R. Una f¨®rmula particular que pogu¨¦s rebaixar el disgust de tants catalans amb Espanya, que entenc i comparteixo, per¨° del qual no es deriva necess¨¤riament, directament una declaraci¨® unilateral d¡¯independ¨¨ncia per sortir de la Uni¨® Europea.

Colomer ho resumeix dient que l¡¯any 2015 acabar¨¤ amb una ¡°gran negociaci¨®, catalana i espanyola al mateix temps, incloent una i l¡¯altra¡±. L¡¯acord derivat d¡¯aquesta negociaci¨® podria sotmetre¡¯s a refer¨¨ndum.

?s la grand bargain a la catalana.

Als Estats Units grand bargain designa aquella negociaci¨® en qu¨¨ tot es barreja i tot est¨¤ en joc, en qu¨¨ es busca una soluci¨® que complagui tothom i resolgui problemes diversos a la vegada.

El terme ha servit per designar les negociacions del president dem¨°crata Barack Obama amb els republicans per reduir el deute i el d¨¨ficit, evitar retallades dr¨¤stiques i reformes del codi impositiu. Recentment tamb¨¦ s¡¯ha utilitzat per descriure la possibilitat que les negociacions sobre el programa nuclear irani¨¤ derivin en un acord que abasti altres temes com la lluita contra l¡¯Estat Isl¨¤mic a l'Iraq i S¨ªria, o el futur d¡¯Afganistan.

Uns dies despr¨¦s de la trobada a Georgetown, pregunto a Colomer per correu electr¨°nic que passar¨¤ si, despr¨¦s de les eleccions espanyoles, hi ha una majoria suficient a Madrid per fer una coalici¨® de partits contraris a qualsevol reforma que cedeixi poder a Catalunya o respongui les peticions d'una majoria de catalans.

¡°Pot obrir-se una oportunitat¡±, respon, ¡°per¨° tamb¨¦ es pot desaprofitar. Si no s'inclou la negociaci¨® amb Catalunya en el grand bargain, el tema catal¨¤ continuar¨¤ sent una font d'inestabilitat i conflictes¡±.