Les claus de la negociaci¨® nuclear amb l¡¯Iran

Despr¨¦s d'una d¨¨cada de reunions per mig m¨®n entre representants de l'Iran i de les grans pot¨¨ncies, les negociacions sobre el programa nuclear d'aquest pa¨ªs estan entrant en el que s'espera que sigui la recta final. Encara que els implicats es van donar de termini fins al 30 de juny que ve, quan van fixar aquesta data el novembre passat van deixar clar que, si no eren capa?os d'aconseguir un acord marc per al 31 de mar?, dif¨ªcilment podrien concloure tots els detalls t¨¨cnics en els tres mesos seg¨¹ents. Aquestes s¨®n les claus per entendre el proc¨¦s en curs.

Quin ¨¦s el problema?

L'estiu del 2002 es va descobrir que l'Iran tenia des del 1984 un programa nuclear secret, al marge de les inspeccions de l'Organisme Internacional de l'Energia At¨°mica (OIEA), a les quals es va comprometre com a signant del Tractat de No-Proliferaci¨® (TNP). A causa de la desconfian?a internacional en refer¨¨ncia al r¨¨gim sorgit de la revoluci¨® del 1979, la sospita immediata va ser que la Rep¨²blica Isl¨¤mica tractava d'aconseguir armes nuclears, una cosa que els seus portaveus sempre han negat. Els Estats Units, la Uni¨® Europea, Israel, els pa?sos ¨¤rabs i la resta dels ve?ns de la Rep¨²blica Isl¨¤mica (fins i tot els qui mantenen bones relacions com R¨²ssia i la Xina) volen evitar aquesta possibilitat i el risc de proliferaci¨® que comportaria.

En qu¨¨ consisteix la negociaci¨®?

Inicialment, es pretenia que l'Iran suspengu¨¦s l'enriquiment d'urani, que ¨¦s l'eix del programa at¨°mic. Aquesta activitat permet tant produir combustible nuclear per alimentar una central el¨¨ctrica com material fisible per a una bomba. Teheran sempre ha defensat que el TNP li d¨®na dret a produir el seu propi combustible nuclear (cosa que inclou enriquir urani), per¨° ha rebutjat controls m¨¦s enll¨¤ d'aquest tractat (com la ratificaci¨® del protocol addicional) per tranquil¡¤litzar els que sospiten de les seves intencions. A m¨¦s, els inspectors de l'OIEA van trobar rastres d'experiments incompatibles amb un projecte civil que els responsables iranians no han arribat a aclarir del tot.

Amb el pas del temps, i davant la constataci¨® que les sancions internacionals no aconseguien frenar l'obstinaci¨® de la Rep¨²blica Isl¨¤mica, l'objectiu s'ha transformat a aconseguir que aquest pa¨ªs accepti limitacions temporals al seu programa, de manera que, si decid¨ªs fabricar una bomba, necessiti almenys un any per fer-ho i la comunitat internacional tingui temps de reaccionar. A canvi, obtindr¨¤ un aixecament progressiu de les sancions econ¨°miques i financeres que li ha causat el seu reiterat incompliment de les resolucions de l'ONU que li exigien el cessament de l'enriquiment.

Quins pa?sos hi estan involucrats?

Al principi, va ser una troica?europea, formada pel Regne Unit, Fran?a i Alemanya, la que va intentar evitar que l'OIEA port¨¦s el cas irani¨¤ al Consell de Seguretat de l'ONU. Posteriorment, es va ampliar la negociaci¨® per incloure els Estats Units, la Xina i R¨²ssia, que, amb el Regne Unit i Fran?a s¨®n els cinc membres permanents d'aquest Consell i tamb¨¦ els ¨²nics pa?sos reconeguts com estats amb armes nuclears. D'aqu¨ª, que els europeus tendeixin a referir-se al bloc que negocia amb l'Iran com Grup 3+3 i Washington opti per Grup 5+1.

Per qu¨¨ els est¨¤ costant tant temps?

Per la desconfian?a rec¨ªproca entre l'Iran i Occident, molt particularment els EUA, que no t¨¦ relacions diplom¨¤tiques amb la Rep¨²blica Isl¨¤mica des de la presa de la seva ambaixada a Teheran al principi de la revoluci¨®. Aquest obstacle va quedar clar molt r¨¤pid: la troica?europea va aconseguir que l'Iran suspengu¨¦s volunt¨¤riament ¡°totes les seves activitats de conversi¨® d'urani¡± a final de novembre del 2004, no obstant aix¨°, no va aconseguir el gest de Washington que esperaven els iranians. Des de llavors, les reunions nuclears van ser m¨¦s un esfor? europeu per mantenir obert el di¨¤leg amb Teheran que una negociaci¨® veritable. El factor pol¨ªtic es va tornar a fer evident el novembre del 2013, quan es va anunciar el ¡°pla d'acci¨®¡± sota el qual s'ha arribat a la recta final actual.

Qu¨¨ han aconseguit fins ara?

Moltes coses en termes psicol¨°gics, i poques mentre la bona voluntat mostrada per les parts no es tradueixi en un document signat. La imatge del secretari d'Estat nord-americ¨¤, John Kerry, al costat del ministre d'Exteriors irani¨¤, Muhammad Javad Zarif, va trencar un tab¨² als respectius pa?sos despr¨¦s de tres d¨¨cades llargues sense relacions diplom¨¤tiques. Ara s¨ª que les negociacions eren cre?bles i s'asseien a la taula els principals afectats. Per¨° no podia ser f¨¤cil. Tots dos s'enfrontaven a poderosos interessos oposats a l'acostament, dins i fora.

Tot i aix¨ª, en la recta final Zarif ha declarat que ¡°estan resoltes el 90% de les q¨¹estions t¨¨cniques¡±, i Kerry ha assegurat que ha arribat ¡°el moment de prendre decisions clau¡±. ?s a dir, que m¨¦s enll¨¤ de consensuar quant urani podr¨¤ produir l'Iran, en quantes centrifugadores, el nivell de vigil¨¤ncia i fins quan, ¨¦s una q¨¹esti¨® de coratge pol¨ªtic, de sacrificar un tros d'orgull nacional a canvi de posa fi a les dur¨ªssimes sancions que castiguen la seva economia i la marginaci¨® de la comunitat internacional.

En aquests 18 mesos, els negociadors han aconseguit consensuar un comprom¨ªs que redueix a un 40% l'actual capacitat nuclear de l'Iran. No obstant aix¨°, els seus negociadors rebutgen que l'aixecament de les sancions es vinculi al compliment de successius punts decisius en el cam¨ª i fins a l'¨²ltim moment estan intentant l'anul¡¤laci¨® immediata de les sancions a la signatura del pacte.

Qu¨¨ canviar¨¤ si aconsegueixen un acord?

En el context m¨¦s immediat, la percepci¨® de l'Iran com un pa¨ªs que se salta les normes internacionals i, sobretot, la seva obertura a les inversions i negocis estrangers. No es tracta nom¨¦s del petroli, les instal¡¤lacions del qual experimenten tres d¨¨cades llargues d'endarreriment per la impossibilitat d'accedir a tecnologia amb patents nord-americanes. A m¨¦s de ser el pa¨ªs amb les quartes reserves m¨¦s grans conegudes, els seus 78 milions d'habitants el converteixen en un suculent mercat per a les empreses occidentals i hi ha demanda interna per a productes de qualitat que resultaven dif¨ªcils o molt cars d'aconseguir a causa de les sancions.

A mesura que avanci el proc¨¦s de verificaci¨® i l'Iran perdi el temor al fet que l'¨²nic objectiu dels EUA era el canvi de r¨¨gim, l'eventual aproximaci¨® dels dos pa?sos ajudar¨¤ a solucionar, o almenys a contenir, els nombrosos problemes que afecten el Pr¨°xim Orient. Des de la guerra civil a S¨ªria fins al problema palest¨ª, passant per l'Iraq, el L¨ªban o el Iemen, la tensi¨® pot reduir-se considerablement si deixen d'usar-se com a armes llanc¨ªvoles. Per¨° aix¨° no ser¨¤ autom¨¤tic, ja que el recel que l'acord desperta entre els pa?sos ¨¤rabs, comen?ant per l'Ar¨¤bia Saudita, i a Israel, fan t¨¦mer intents de sabotatge.